Què és l’institut escola
L’any 1931 la Generalitat va crear els primers instituts escola com a centres d’ensenyament secundari vinculats a escoles de primària. Aquests centres, amb la resta d’institucions de la Generalitat, van ser suprimits l’any 1939 per la dictadura franquista. Avui dia, els instituts escola tenen com a principal valor afegit el fet de ser un model educatiu integrat, que reuneix totes les etapes educatives entre els 3 i els 16 anys. Segons el lloc web del Departament d’Educació, els eixos clau que donen sentit a aquesta tipologia de centres són: Continuïtat formativa entre etapes, enfocament evolutiu del seguiment dels alumnes, Interacció entre infants i adolescents, Interacció entre els diferents cossos docents, metodologies d’aprenentatge globalitzat, perfil docent, horari saludable, lluita contra la segregació escolar, planificació consensuada amb els ajuntaments.
Actualment, el curs 24-25 n’hi ha 118 en funcionament i la seva implementació ha estat desigual al llarg dels darrers 15-20 anys. Així, el 2010 se’n va crear un, i després 10 el 2012 i 6 el 2013. Els cursos següents es va aturar l’aposta per aquest model de centres fins al 2017, que se’n van crear 7. Els anys de màxim creixement van ser el 2019 i 2020 amb 26 i 27 centres, respectivament. Des d’aleshores fins ara, el 2024, se n’han inaugurat 32. La distribució d’Instituts-Escola no dóna indicis que el seu desplegament respongui a criteris d’implantació territorial. (fig.1)
Més enllà dels centres Institut Escola, el mapa escolar de Catalunya mostra una greu mancança d’accés a l’Educació obligatòria en pobles i viles amb una població inferior als 5.000 habitants. Només el 10% d’aquestes poblacions tenen oferta d’Educació Secundària Obligatòria. (fig.2)
A la resta de l’estat l’Institut-Escola també s’ha implementat amb denominacions diverses: Aragó, Andalusia i Galícia són les comunitats on la seva xarxa de centres educatius que integren Infantil, Primària i Secundària Obligatòria té un pes més elevat respecte a la resta d’oferta de Secundària en instituts ordinaris. Així, a Aragó hi ha oferta de Secundària en CEIP’s (Centre d’Educació Infantil i Primària i alguns CRA (Centro Rural Agrupado), a Galícia existeixen els denominats CPI (Centro Público Integrado) mentre que a Andalusia hi ha una important xarxa de CEIP que escolaritzen fins a 2n d’ESO. A la resta de territoris de l’estat, el pes de l’Institut – Escola respecte a la resta de l’oferta de Secundària és inferior que la xaraxa d’Institut-Escola que tenim a Catalunya: en destaquem els CPEB (Centro Público de Enseñanza Básica) a Astúries, i els CEO (Centro de Educación Obligatoria) a Canàries.
Marc Normatiu
Malgrat Catalunya sigui la Comunitat Autònoma de l’estat que compta amb més centres que integren l’etapa primària i secundària, no existeix un marc normatiu que els doni suport, fonamenti, doti d’estructura organitzativa i de funcionament clara. A Catalunya no existeix decret de Reglament Orgànic però sí la denominació Institut Escola és recollida a la LEC 2009 art 75 1e. El darrer document oficial és el “Criteris per al desplegament dels nous instituts escola “juliol 2022. El document en qüestió és un conjunt d’intencions sobre la bondat del model, afegint aspectes propis d’un ROC i indicacions pels nous instituts escola i conté força elements que poden formar part de l’estructura d’un possible decret.
Aquesta manca de suport legal té conseqüències.
LA IMPLEMENTACIÓ DELS INSTITUTS-ESCOLA A CATALUNYA: DIAGNOSI I REPTES
L’accés a l’educació obligatòria: una qüestió de drets i equitat
El mapa escolar català revela una preocupant desigualtat territorial en l’accés a l’educació obligatòria. Només el 2% dels municipis amb menys de 2.000 habitants disposen d’oferta d’Educació Secundària Obligatòria (ESO), mentre que en poblacions de fins a 5.000 habitants, aquesta oferta és manifestament insuficient per garantir la igualtat d’oportunitats. Estem davant, doncs, d’un desequilibri que afecta greument els entorns rurals, ampliant la bretxa educativa respecte a les zones urbanes.
Garantir el dret a l’educació és una responsabilitat clau de la Generalitat, però l’actual distribució de centres no aconsegueix oferir igualtat de condicions per a tot l’alumnat. A més, l’accés a una educació propera, de qualitat i adaptada al context local no només potencia el desenvolupament personal dels estudiants, sinó que també reforça les dinàmiques socials i econòmiques de les comunitats rurals.
Un nou currículum per una educació integrada
La darrera revisió del currículum bàsic posa l’accent en elements transversals com l’enfocament competencial, la inclusió, el benestar emocional i la promoció de la ciutadania global. Malgrat aquestes intencions, es disposa d’evidències que les transicions educatives entre Primària i Secundària continuen sent un punt feble. L’alumnat sovint experimenta inseguretat, baixades en el rendiment escolar i una falta de continuïtat curricular que posa en risc l’èxit acadèmic i personal.
Els centres Institut-Escola, ja des de la seva definició, es plantegen com una estratègia per solucionar aquests reptes, integrant un currículum coherent i promovent una transició efectiva entre etapes.
Creació i gestió de nous Instituts-Escola
Tot i els beneficis demostrats del model, la creació de nous Instituts-Escola ha estat irregular en els darrers anys. Des de les primeres Jornades IE organitzades des de la FMRPC s’han identificat mancances estructurals en la planificació i execució d’aquests projectes, assenyalant la necessitat d’una política clara per part del Departament d’Educació.
La comunicació amb els centres educatius en les fases prèvies és insuficient, i els processos administratius són percebuts com a complexos i poc acompanyats. Si bé iniciatives com la xarxa d’Instituts-Escola i la publicació del document d’orientacions han estat ben valorades, encara que la seva execució s’ha fet amb alguns desencerts. És evident que cal protocol clar que faciliti la creació d’aquests centres.
Mancances estructurals: recursos i equipaments
Els Instituts-Escola afronten reptes significatius en l’organització i els recursos disponibles. La convivència de normativa per a Primària i Secundària obliga els centres a adaptar-se sense instruccions específiques, generant tensions organitzatives. A això s’hi sumen dificultats en la gestió dels equips docents, amb condicions laborals desiguals segons els cossos professionals, i mancances en infraestructures que sovint no s’adapten a les necessitats pedagògiques.
Els elements de diagnòstic i experiències recollides durant aquests anys coincideixen que és imprescindible posar el focus en el projecte educatiu, garantint recursos i suport adequat per poder desplegar-lo amb confiança. Sense aquesta base, les oportunitats que ofereixen els Instituts-Escola queden infrautilitzades, generant desafecció i malestar en la comunitat educativa.
PROPOSTES PER REFORÇAR EL MODEL INSTITUT-ESCOLA A CATALUNYA
En els diferents grups de treball i Jornades sobre Instituts-Escola s’han identificat una sèrie de propostes clau per avançar en la implementació d’aquest model educatiu, adaptat a les necessitats dels municipis petits i pensat per garantir una educació equitativa i coherent. Aquestes recomanacions inclouen mesures legals, administratives i organitzatives per millorar la qualitat i l’eficàcia d’aquests centres i s’han elaborat en funció d’aquells elements de diagnosi que s’han apuntat anteriorment.
Protecció legal per als Instituts-Escola
La necessitat d’un marc normatiu específic per als Instituts-Escola, que garanteixi el seu funcionament i en protegeixi el model es percep com una mesura imprescindible. Tot i que la LEC i la LOMLOE ja mencionen aquesta tipologia de centre, caldria avançar en la concreció d’aquestes disposicions. La creació d’un Reglament Orgànic específic, doncs, és essencial per oferir garanties administratives i protocols clars.
Aquest reglament hauria d’incorporar aspectes que la comunitat educativa reclama reiteradament, com ara una millor organització interna, mesures de coordinació i un enfocament adaptat a la realitat de cada centre. No es tracta de privilegiar aquests centres, sinó d’oferir-los les eines necessàries per garantir l’equitat i la qualitat educativa.
Creació de nous Instituts-Escola: cap a una política més clara
Pel que fa a l’expansió del model, es proposa una política educativa més definida per a la creació de nous Instituts-Escola. Aquesta hauria d’estar basada en una planificació territorial transparent, amb mecanismes participatius que permetin als municipis expressar les seves necessitats i definir criteris clars per a l’obertura de centres. Els protocols de creació administrativa també necessiten simplificació i especificitat segons la tipologia del centre (nova creació, fusió o creixement). Això inclou la reducció de la càrrega administrativa que recau sobre els centres i l’establiment d’un full de ruta clar i fàcil de seguir. Tot plegat no seria efectiu sense una revisió de Serveis Educatius i Inspecció amb l’objectiu de garantir que coneguin la singularitat d’aquests centres i en puguin oferir un acompanyament adequat.
Amb tot, no es tracta de generar una xarxa alternativa de centres educatius paral·lela a la d’escoles i instituts sinó de possibilitar una gestió educativa del territori centrada en necessitats i planificació globals i no en accions independents unes de les altres, amb vocació comunitària i mirada d’Educació a Temps Complet. És per això que es considera molt convenient la revisió acurada de la possibilitat de reeditar l’estructura organitzativa de zones educatives.
Organització interna i recursos
En l’àmbit organitzatiu, les propostes inclouen la definició d’equips directius amb una perspectiva transversal que integri totes les etapes educatives, així com una millor coordinació entre docents. Es destaca la necessitat d’avançar cap a un cos únic docent per evitar duplicacions metodològiques i curriculars, i de garantir formació específica per al personal educatiu d’aquests centres.
A més, es reclama l’augment de recursos humans, especialment de personal d’administració i serveis (PAS), per fer front a les tasques administratives específiques dels Instituts-Escola. També es proposa ajustar les retribucions dels equips directius i de coordinació per reflectir les responsabilitats addicionals que comporta aquest model.
Infraestructures i equipaments
Pel que fa a les infraestructures, es destaca la importància d’integrar el projecte educatiu en el disseny dels espais físics. Els errors de planificació inicial poden tenir conseqüències negatives irreversibles en el desenvolupament pedagògic. És imprescindible que els centres participin en la presa de decisions sobre disseny i equipaments per garantir la coherència amb les necessitats educatives.
Els recursos materials també necessiten millores. Els grups de treball suggereixen revisar els catàlegs de recursos del Departament d’Educació, evitar desigualtats entre els centres i actualitzar els materials per adaptar-los a les noves metodologies.
WEBGRAFIA:
LLEI 12/2009, del 10 de juliol, d’educació. https://portaljuridic.gencat.cat/eli/es-ct/l/2009/07/10/12
Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació (2022). Criteris per al desplegament dels nous instituts escola Un model de continuïtat i coherència pedagògica. https://educacio.gencat.cat/web/.content/home/arees-actuacio/centres-serveis-educatius/centres/tipus-centres/segons-ensenyament/institut-escola/criteris-nous-instituts-escola.pdf
Consell (2013). Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, La transició de l’educació primària a la secundària. Barcelona, Departament d’Ensenyament, col·lecció “Quaderns d’avaluació”, 24.
http://csda.gencat.cat/ca/arees-actuacio/publicacions/quaderns-avaluacio/quaderns-avaluacio-24/
Ley Orgánica 3/2020, de 29 de diciembre, por la que se modifica la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación.
https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2020-17264
XTEC: Xarxa telemàtica educativa de Catalunya.(2022). L’institut escola
https://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/xarxa-instituts-escola/linstitut-escola
Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya
Recull d’articles publicats al web sota el tema “institut escola”