A les 9.30h m’espera a l’estació de Renfe de Girona Albert Quintana, qui m’acompanyarà durant una llarga i intensa jornada. Es tracta d’un professor de secundària, vinculat als Moviments de Renovació Pedagògica i a altres iniciatives sòcio-educatives, que avui combina la seva docència a l’institut amb la coordinació provincial del projecte Educació 360 (E360), el repte del qual és connectar temps, espais, aprenentatges i agents educatius en cada municipi.
Mentre donem voltes per Salt, una localitat de 32.000 habitants enganxada a Girona amb una de les densitats més altes d’Europa, Albert m’ensenya el contrast urbanístic entre la zona ocupada per la població autòctona i l’habitada per la població d’origen immigrant, procedent d’unes 200 nacionalitats que parlen 130 llengües. Són famílies que viuen una situació d’extrema vulnerabilitat i pobresa: el 17% de les persones empadronades eren beneficiàries del Centre de Distribució d’Aliments en el 2016. Altres dues dades rellevants: més del 20% de la població és menor de 15 anys i tots els centres públics són catalogats com d’alta complexitat, a causa de la quantitat d’alumnat amb necessitats educatives especials que cal atendre.
“L’alumnat immigrant es concentra en aquests centres –en algun cas aconsegueix el 100% de la matrícula– mentre que l’autòcton s’escolaritza majoritàriament en l’ensenyament privat i un 20% d’aquest ho fa a la ciutat de Girona. Aquest panorama explica l’extrema dificultat per evitar processos de segregació escolar i social. D’altra banda, l’oferta de cicles formatius és insuficient i poc adequada a les necessitats d’aquest alumnat”.
A l’Ajuntament conversem amb l’alcalde Jordi Viñas i amb el regidor d’Educació Fermí Conill. “Quan vam entrar al govern una de les nostres polítiques prioritàries va ser fer front a la situació d’excepcionalitat de Salt: creixement demogràfic (el 33% entre els anys 2000-2016), pobresa, centres d’alta complexitat i la forta mobilitat de l’alumnat, amb discontinuïtats en els estudis, incorporacions tardanes, matrícula viva… Una gran dificultat per consolidar projectes i aprenentatges”. L’elaboració del pla educatiu local, demandat per la Plataforma Salt Educa i consensuat entre tots els grups municipals, els permet traçar una estratègia educativa fins l’any 2025. D’altra banda, el fet que el municipi hagi estat triat com a experiència pilot del programa E360 els ha vingut molt bé per complementar el pla educatiu local.
“A Salt hi ha un gran capital social i es fan moltes coses, però era necessari ordenar-les i incrementar el pressupost d’educació fins a 80.000 euros per dur-les a terme. Això ens permetrà, per exemple, contractar una altra tècnica d’educació, acabar amb els mòduls provisionals d’alguns centres, construir altres equipaments per cobrir la demanda i millorar la qualitat de l’ensenyament”, diu Viñas.
Tant el Jordi com el Fermí assenyalen algunes de les seves fortaleses per tirar endavant: el compromís del professorat i els projectes educatius de cada centre, i un dels seus grans obstacles o febleses: “Això no ho podem fer sols, perquè depenem d’altres administracions. Per això necessitem una complicitat ferma del Departament d’Educació, que ha d’assumir la nostra singularitat excepcional”. L’objectiu final és l’assoliment de la plena igualtat d’oportunitats: “Normalitzar una educació de qualitat perquè tot l’alumnat aconsegueixi un èxit acadèmic i professional. Perquè Salt es converteixi en un lloc d’oportunitats. Per això cal trencar la imatge estigmatitzada de Salt”.
A continuació ens reunim amb l’equip del pilotatge d’E360 de Salt: Clara Serdà, cap tècnica de l’àrea d’Educació; Andreu Bover, cap tècnic de l’àrea de Ciutadania; Alba Figueras, coordinadora tècnica del Programa “Juguem?”; i el mateix Albert Quintana. Hi ha acord a destacar el projecte com una finestra d’oportunitats: per enriquir el pla educatiu local; per afavorir el traspàs entre el que passa dins i fora de l’escola, on la figura del TIS (Tècnic/a d’Integració Social) de cada centre s’estima fonamental; posar el coneixement expert al servei del coneixement col·lectiu; generar noves dinàmiques positives, expectatives i generar sinèrgies i consensos; incidir en tots els elements que conformen l’educació i el seu procés de transformació; convertir l’excepcional en una cosa ordinària; o aprendre a situar-te més enllà de l’immediat, amb una perspectiva a llarg termini.
“E360 és un plantejament educatiu del segle XXI, encara que arribi amb deu anys de retard. La seva gran virtut és el treball en xarxa entre el local i el supralocal a partir de l’intercanvi d’un coneixement expert que et permet conèixer experiències d’altres municipis, aprenent tant dels que són semblants com dels diferents. Veus on ets i per on vas. Es proposa una metodologia de treball comunitari que interrelaciona l’escola, la societat i l’administració. A més, és una garantia poder comptar amb la implicació de la Fundació Bofill (l’entitat que més aporta a la modernitat educativa de Catalunya), la tasca històrica dels Moviments de Renovació Pedagògica i l’experiència i finançament de la Diputació de Barcelona (les tres entitats que formen l’aliança Educació360)”. Però són conscients, molt conscients, que els recursos humans i econòmics del municipi són justos, que cal mesurar bé els temps de les diverses accions i que ha d’estar sempre ben greixat el connector de l’equip motor amb els diversos agents educatius del territori.
El menjador és també un espai educatiu
Heus aquí un dels grans reptes d’E360 a l’hora de tractar de donar continuïtat educativa als espais lectius i no lectius. Per això Albert Quintana em porta a la reunió mensual amb les coordinadores de menjador de les escoles públiques d’infantil i primària de Salt, a la qual també assisteixen la tècnica educativa municipal, una representant del consell comarcal, que s’encarrega de contractar les empreses externes i de la concessió de les beques, i el responsable de l’empresa que gestiona el menjador. L’objectiu és millorar el temps de migdia –el menjador i les diverses activitats–, garantint una major coordinació entre aquestes persones i amb les direccions de cada centre. Per això s’està elaborant un protocol conjunt de funcionament d’aquest espai per al proper curs. El primer pas és la creació de grups de treball en funció de les diverses temàtiques: activitats educatives; normes de convivència; hàbits saludables i hàbits d’higiene; i constitució de comissions de menjador i adaptació del protocol marc.
S’obre un debat sobre la necessitat d’aquest marc comú d’intervenció que s’adapti a les necessitats específiques de cada centre “per establir vasos comunicants i crear sinergies d’aprenentatge mutu: el que fa una escola pot ajudar a una altra”. S’insisteix en la idea que el temps de migdia no es converteixi en un espai merament assistencial i compartimentat “perquè és una continuïtat del que es fa en el temps lectiu; i això requereix que se segueixin les mateixes normes i s’integri dins del projecte educatiu”. Es planteja una altra rutina a superar: no reduir la preocupació a quan es produeixen conflictes. “Convé establir dinàmiques positives i parlar també dels progressos; no només de l’alumnat que té problemes sinó que cal visibilitzar-lo tot en clau positiva”. Surten a relluir el que es consideren ràtios excessives monitor-grup –s’estudia reduir-les de 18 a 16– i les dificultats perquè nens i nenes mengin sols de forma adequada, amb forquilla i ganivet, perquè molts estan acostumats a menjar amb les mans. “En aquestes escoles d’alta complexitat on existeix molta pobresa t’adones que per l’alumnat immigrant menjar és molt dificultós i lent, i que en molts casos no tenen un menjar com a l’escola”. Finalment es planteja el problema del monitoratge: quina coordinació i dinàmiques s’organitzen amb ells, un tema amb freqüència no resolt per falta de temps.
Els passadissos de l’escola Arrels estan plens de murals, molts d’ells centrats en el tema que es treballa aquest any: el món. “Com podem millorar-lo?”; “Canviem el món amb les nostres mans”. Aquí es cuiden amb els espais amb especial cura –de llengua, matemàtiques, experimentació i plàstica–. Per ells van passant els diferents grups, en els quals sempre es barreja l’alumnat de dos graus o nivells. Entrem en un menjador molt sorollós –accentuat pels materials dels mòduls provisionals– on compartim esmorzar amb l’alumnat que es distribueix en dos torns. Esther, la directora, ens explica que en aquest centre el percentatge d’alumnat d’origen immigrant oscil·la entre el 45% i el 55% –sobretot marroquins i sud-americans– i que la majoria està becat i es queda a menjar, la meitat del centre. “Aquells tres nens –assenyala cap a una taula–, són refugiats sirians. Treballem a fons l’educació emocional perquè hi ha nens molt tocats”. Estan satisfets amb la qualitat del servei d’àpats de l’empresa però no tant de la tasca de monitors i monitores. “Fixeu-vos, ara mateix estan fent de cambrers, quan aquesta tasca de treure les taules la podrien realitzar els mateixos alumnes, i ells haurien d’estar al pati ocupats en tasques d’acompanyament educatiu”. Reconeixen que queda molta feina per fer.
La següent parada és a l’escola La Farga, que acull al 100% d’alumnat immigrant. La seva directora, Montserrat Palau, sosté que E360 no els aporta cap novetat perquè ja treballen en aquesta direcció. “Participem en tot el que es fa al poble, amb un projecte artístic ambiciós: coral escolar, grups de percussió, petites actuacions musicals, gegants i capgrossos, teatre… Tenim una relació molt estreta amb ‘Temporada Alta’ (un dels festivals teatrals més reconeguts d’Espanya). També aprofitem el teixit social de la comunitat amb aportacions com la dels avis i àvies per reconstruir la nostra memòria o el que ens pot aportar l’Escola Universitària d’Audiovisuals”. Una aportació en clau E360 són les tutories que permeten que en les assemblees del grup-classe s’incorporin les activitats extraescolars i el menjador com a temes de debat. “La incorporació de la vida quotidiana permet a l’alumnat adonar-se que la mestra s’interessa per les seves vides. L’E360 permet que la divisió entre l’escola i el fora escola es vagi difuminant”.
Aquesta directora pensa, no obstant això, que el paper dels TIS (Tècnics d’Integració social) necessita apoderar-se i que l’Ajuntament hauria de mostrar un major compromís. Però on es mostra més crítica és en la funció del menjador que estima que hauria de canviar radicalment per a passar d’una funció assistencial a una altra de tipus educativa, amb les mateixes idees i normes que funcionen a l’escola. “A l’escola, per exemple, no parlem d’expulsions, en canvi al menjador sí. A vegades he pensat que dimitiria a causa del tema del menjador, perquè és un espai educatiu que no controlo. Jo portaria al meu fill a aquesta escola, però no al menjador”. Es mostra així de contundent. Proposa fer amb l’Ajuntament un front comú per aconseguir aquest canvi, impedit avui per la contractació d’empreses per part del consell comarcal amb criteris econòmics. Aquesta qüestió està polaritzant un fort debat entre les AMPA i s’està a l’espera de consensuar un nou decret de menjador. Palau assenyala un altre obstacle: les ràtios. “Haurien de ser com les de l’escola infantil a la qual mai han acudit. Hi ha nens que no mengen res i cal ensenyar-los a menjar. A més, no entenen la llengua. Per això es requereix una atenció personalitzada”.
‘Juguem?’ Un programa d’extraescolars municipals conjuntes i coordinades
Amb Alba Figueras, coordinadora d’aquest programa, caminem un tram d’un dels itineraris segurs, una xarxa de camins recomanables perquè la infància i adolescència puguin anar a escola amb seguretat, amb la complicitat d’entitats i comerços. Aquesta és una de les potes del programa. La segona és: Juguem? Als patis i les places, que té lloc de dilluns a divendres simultàniament en cinc espais, amb jocs cooperatius, esportius, emocionals i tradicionals de tot el món; els dissabtes, amb la realització de diversos tallers; i durant l’estiu. La tercera consisteix a donar reconeixement i suport a les entitats de temps lliure de Salt, vinculant-les entre elles. I la quarta pota és el Juguem Després de l’escola?: un conjunt d’activitats extraescolars organitzades per l’Ajuntament, gestionades per entitats culturals i esportives i en alguns casos per les AMPA, i obertes a tot l’alumnat del municipi. Aquesta iniciativa, que segueix l’estela del pla educatiu local i de l’E360, es proposa fer front a la segregació que es produeix per omissió d’una part de la població, la més desfavorida socioeconòmicament (com és la immigrant), a les activitats fora de l’escola; o bé perquè la població autòctona tria la seva pròpia oferta extraescolar diferenciada, evitant barrejar-se amb l’alumnat d’origen immigrant. “D’aquí les dificultats per articular una única oferta d’activitats fora de l’escola de caràcter inclusiu, intercultural i cohesionador”.
Al pati de l’escola El Veïnat un grup d’uns vint nens i nenes immigrants s’inicien en la pràctica del bàsquet, un esport que es practica en quatre centres de Primària i un de Secundària i que el dirigeixen dos monitors del Club de bàsquet de Salt. En aquest cas, com en d’altres, l’entitat rep una ajuda econòmica de l’Ajuntament que pot revertir en el pagament per hores dels monitors o en material i formació. En tots els casos els nois i noies paguen un preu simbòlic al trimestre a raó de cinc euros per activitat.
Moltes de les activitats tenen lloc a la Factoria Cultural Coma Cros, una antiga fàbrica tèxtil adquirida per l’Ajuntament. En una de les seves sales contemplem com els cossos de cinc nois i noies es recargolen al sòl. És una activitat de teatre conduïda per un jove que ja va participar anteriorment a Juguem? com a alumne i ara ho fa com a monitor, ja que actualment estudia teatre a la universitat d’aquesta localitat. I, finalment, entrem en un gran espai on té lloc una sessió de capoeira, un art marcial desenvolupat al Brasil per descendents africans, amb un fort component de resistència, que combina dansa, música, acrobàcia i expressió corporal. En aquest moment estan asseguts en grup i la monitora dirigeix una animada conversa sobre el valor de les diverses cultures i manifestacions artístiques.
Què aporta més en concret el Juguem? a l’E360? L’Alba ho té molt clar: “Que a partir de les cinc de la tarda creixin les oportunitats educatives, sense que hi hagi diferències. Volem millorar una cosa que ja funciona però reforçant el seu caràcter equitatiu i inclusiu, que en les activitats es barregin en la mateixa proporció la infància i adolescència d’origen autòcton i immigrant. Perquè aquí es reprodueix la segregació escolar: en algunes extraescolars només assisteix alumnat immigrant de l’escola pública –encara que en alguns casos, i de manera progressiva, aconseguim revertir aquesta tendència– mentre que l’autòcton escolaritzat busca activitats de millor qualitat i amb freqüència es desplaça a Girona”.
Tant l’Alba com l’Albert reconeixen que tampoc és fàcil convèncer les famílies immigrants de la necessitat de gaudir d’aquesta oferta, perquè la seva demanda prioritària es focalitza sobretot en el suport escolar perquè els seus fills i filles puguin prosseguir amb èxit els seus estudis. Heus aquí altres reptes de futur que es plantegen: ampliar l’oferta d’activitats, normalitzant-les i diversificant-les, aconseguint, per exemple, que a partir de l’esport es desperti el gust per les pràctiques artístiques; millorar el treball en xarxa amb els centres i les AMPA per aconseguir una major participació i connexió amb l’aprenentatge; i ampliar la corresponsabilitat amb les entitats i el teixit social, més enllà de Salt, per ampliar la seva cobertura. En síntesi: més oferta de places, més qualitat i més col·lectius implicats.
Una plataforma que posa el focus en la segregació per impulsar la transformació educativa
Salt diu prou! Aquest és el títol del manifest (maig 2018) que llança la Plataforma Salt Educa per denunciar la situació socioeducativa de Salt i perquè es reconegui la seva singularitat –com la dada abans esmentada que tots els centres públics són catalogats d’alta complexitat– amb mesures particulars i una legislació especial. Com a demandes concretes demanen una planificació educativa compartida, la baixada de les ràtios de tots els centres i l’augment significatiu de places en la Secundària.
Diu el manifest: “Salt necessita una mirada especial i diferenciada si volem fer efectiva l’equitat i igualtat d’oportunitats per tots els nens i nenes del nostre país. Estem cansades d’una situació que fa molts anys que es perpetua i en la qual la insuficient inversió, previsió i planificació del Departament d’Educació tenen molt a veure. Per això és la nostra responsabilitat denunciar-ho, mostrant la unitat de mestres, professors, famílies, nens i nenes, joves i entitats del tercer sector per a fer-li front. Sabem que tots els estaments polítics són més que coneixedors de la SINGULARITAT de la situació, però malgrat això no es percep una voluntat ferma de revertir-la. Una explicació d’aquesta falta de voluntat seria el fet que la major part de les famílies d’aquests centres no tenen possibilitat real de queixar-se, ni dret a vot. Aquest racisme institucional afecta de manera global al nostre poble, afavorint la segregació i evitant la cohesió social del municipi”.
Aquesta plataforma, que inicia la seva marxa al desembre de 2016, està integrada per la Coordinadora d’AMPA de Salt, per la Comissió d’Educació de l’Espai Antiracista Salt-Girona i per persones a títol individual. A més, compta amb l’adhesió de nombrosos centres educatius i col·lectius socioeducatius del territori. Ens reunim amb cinc representants de la plataforma: Glòria, Èlia, Fàtima, Dolors i Cris, totes elles també vinculades a les AMPA de diversos centres públics. “La nostra aposta, des del principi ha estat fer visible la segregació i la fractura social que provoca, creant dos mons paral·lels. Parlem de segregació escolar quan en un mateix barri o ciutat, els seus centres educatius escolaritzen majoritàriament un determinat perfil d’alumnat que no es correspon estadísticament amb la composició socioeconòmica i cultural de la població de la zona en què es troben situats. Malgrat això ni l’Ajuntament ni el Departament d’Educació reconeixien l’existència d’aquesta segregació. Demanem que es fes un diagnòstic en profunditat de la situació educativa i un pla educatiu local”. Aquest es lliura al març de 2018. Es tracta d’un informe a càrrec de Laia Monterde –de la Xarxa Consultors– molt ben documentat –on es posa en relleu l’alt índex de segregació– i amb propostes concretes molt interessants per tractar de reduir-la i afavorir la cohesió social.
Aquesta plataforma, que continua reunint-se mensualment, ha organitzat jornades participatives i ha impulsat, coincidint amb el període de preinscripció i matriculació, la campanya A l’hora d’escolaritzar als nostres fills, quina escola triem? Què ens mou, la raó, l’emoció? Es fa una aposta inequívoca per l’escola pública en considerar que és el model que garanteix una educació plural i de qualitat per a tots i totes, sigui com sigui el seu nivell social, econòmic i cultural. I per superar les dinàmiques de segregació proposen que s’estableixin zones heterogènies des del punt de vista socioeconòmic, recollint les propostes de política pública per a les eleccions de maig de 2019, recollides en l’informe de Xavier Bonal Combatre la segregació escolar: de l’amenaça a l´oportunitat. Expliquen aquestes mares que en el consell municipal s’obren debats molt durs quan la plataforma planteja els seus punts de vista i que no és fàcil arribar a certs acords. “Al final s’imposa el campi qui pugui. I entre els centres, a l’hora de la matriculació, s’imposa més la competició que la cooperació. Però és que la inspecció educativa ho promou i el Departament d’Educació també fomenta el clientelisme. Mentrestant, a Salt augmenta la segregació”.
La Plataforma valora l’E360 en la mesura que ha obert noves finestres i diàlegs educatius, posant en el centre la infància i el municipi: “Tenim el mateix subjecte que es mira i atén des de la seva globalitat, i això ens interpel·la a tots, superant els compartiments estancs, a partir de la idea que a Salt som iguals i podem optar al mateix. Per què –com deia una mare d’una escola pública– els nostres fills no poden aprendre i jugar amb els nens d’aquí?” Per això cal canviar la sensibilitat d’alguns sectors. “Hi ha persones que no accepten la realitat de Salt i volen diferenciar-se socialment i culturalment”. Per aquesta raó la Plataforma fa una aposta sense concessions pel caràcter educatiu i inclusiu del menjador escolar, tal com assenyalen altres veus del reportatge, i per l’estret treball d’equip entre escola, família, empresa i ajuntament. En el mateix sentit entenen que també el programa Juguem? ha de repensar-se contínuament perquè es converteixi en una marca de qualitat per tot l’alumnat sense distinció i en una eina per a combatre la segregació. “Perquè, en definitiva, cal evitar la doble xarxa dins i fora de l’escola”.
Albert Quintana, el qual m’ha acompanyat durant aquesta intensa jornada d’un assolellat i primaveral dia de març, em porta de nou a estació per agafar el tren de tornada. Em confessa que també per ell han estat hores d’aprenentatge molt valuoses. I és que Salt, ara com ara, és un excel·lent laboratori per estudiar els avanços, les mancances i les contradiccions del sistema educatiu.
