La gran majoria dels científics d’arreu al món estan d’acord en afirmar que el canvi climàtic està cernent sobre la humanitat un futur gens propici a la continuació de la civilització occidental tal com la coneguem.
“Segons l’últim informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) els científics estan observant canvis en el clima de la Terra en totes les regions i en el sistema climàtic en el seu conjunt. Molts dels canvis observats en el clima no tenen precedents en milers, sinó en centenars de milers d’anys, i alguns dels canvis que ja s’estan produint, com l’augment continu del nivell del mar, no es podran revertir fins a dins de segles o mil·lennis.» [1]
Però és possible, si no invertir el canvi, almenys limitar-ne l’abast:
“Una reducció substancial i sostinguda de les emissions de diòxid de carboni (CO2) i d’altres gasos d’efecte hivernacle permetria limitar el canvi climàtic. Encara que les millores en la qualitat de l’aire serien ràpides, podrien passar entre 20 i 30 anys fins que les temperatures mundials s’estabilitzaren” [2]
És, doncs, urgent introduir a les aules una reflexió sobre aquest fenomen que afectarà, amb més o menys virulència, al nostre alumnat en funció del nivell de conscienciació i doncs, de les mesures que puguen prendre. Amb l’objectiu de difondre el problema, Roger Pons, professor de Primària jubilat i president de Xúquer Viu [3], i Pedro Domínguez, professor de Física i Química jubilat i portaveu de La Ribera en Bici-Ecologistes en Acció [4] han elaborat el quadern didàctic Què és això de l’Emergència Climàtica? Ubicats en la Ribera del Xúquer, ambdós viuen dia a dia la realitat d’una comarca vertebrada pel riu Xúquer, qui, des del seu naixement en Tragacete fins a la seua desembocadura en Cullera, pateix tota mena d’explotacions. Amb una perduda enorme del seu cabal, es posa en perill l’existència de la comarca com la coneguem, un dels majors rebostos alimentaris del País Valencià i de l’Estat espanyol.
La proposta està dividida en dues parts. La primera va dirigida a la primària. A través d’una sèrie de temes dona els elements necessaris per a poder conéixer l’abast de la situació climàtica en què ens trobem. En primer lloc es fa una recapitulació de les característiques particulars del clima que viu l’alumnat de la comarca a fi d’adonar-se de les seues característiques diferencials en funció de la ubicació geogràfica de l’alumnat. Però no es limita a una descripció genèrica com ho fan els llibres de text a l’ús, sinó que s’ocupa amb detenció a les causes i efectes del canvi climàtic. I, clar, s’acaba fent reflexionar a l’alumnat sobre les accions que pot mamprendre per mitigar els efectes del calfament climàtic.
La segona part està dirigida a la secundària aprofundint en l’anàlisi de la climatologia local5 per a extrapolar-ne les dades obtingudes als efectes del canvi climàtic. Pel que fa a les accions, s’arriba en secundària a dirimir les responsabilitats per poder implementar accions més enllà de la simple presa de consciència.
A la il·lustració 4 veiem una proposta concreta del que hauria de fer cadascú per poder actuar sobre els efectes del canvi climàtic. A més, s’ha elaborat un diaporama que serveix de material de suport.[5].
Però la proposta no es queda sols en la presentació del model. Com va dir Joan Cortés, de la Coordinadora de Centres d’Ensenyament en Valencià de la Ribera: “el model educatiu ha d’acceptar el repte de convertir en projectes transversals temàtiques i realitats, com la sostenibilitat mediambiental, que són factors importants per a construir el futur d’una societat que ja viu immersa en una crisi de difícil eixida. L’educació ens ha d’ajudar a adoptar actituds més ètiques i més respectuoses amb el fràgil equilibri ecològic del nostre planeta”. I en aquest sentit, des de l’editorial Reclam, s’edita i el fullet i es demana la col·laboració d’ajuntament i altres entitats. Es pretén dur endavant “iniciatives editorials que oferisquen als centres educatius materials didàctics que facen referència a problemàtiques reals, els quals conviden a la reflexió, a l’anàlisi i al debat a les aules”.
Aquesta proposta didàctica no és neutra, car no es pot ser neutre davant d’una situació que posa en perill d’extinció a la mateixa espècie humana
Per això la proposta no queda sols en l’elaboració i creació d’un opuscle sinó que, a fi de dur endavant una acció compromesa amb l’adopció de mesures per a mitigar el canvi climàtic, 14 centres de la comarca s’han implicat en el programa. Experimentació de les activitats proposades, adopció d’accions concretes en col·laboració amb els ajuntaments, campanyes de conscienciació dutes endavant per l’alumnat marcaran el curs en aquestes aules. Com a exemple podem citar la implicació de l’Ajuntament d’Alzira, el qual, en boca d’Alfred Aranda, el seu regidor de Cultura, proposa treballar per “canviar de comportament col·lectiu o es produirà una degradació d’aquesta qualitat de vida. En aquest terreny, l’educació també ha de posar el seu gra d’arena, divulgant-ne la conscienciació i creant models de sostenibilitat en les comunitats educatives”.
En un moment en què sembla que ser negacionista està de moda, l’escola, espai de difusió de la veritat científica, no es pot quedar al marge. Aquesta proposta didàctica no és neutra, car no es pot ser neutre davant d’una situació que està posant en perill d’extinció a la mateixa espècie humana. Tenim una societat amb persones cada dia més individualitzades, que rebutgen qualsevol mena de compromís. Però la supervivència de l’ésser humà com a espècie, està lligada al que l’ha fet ser el que és: l’actuació solidària. En aquest cas cal prendre consciència que, sense aquest compromís, serà impossible mitigar suficientment els efectes de la catàstrofe climàtica que ens amenaça. No ens podem limitar al coneixement del nostre entorn, sinó que hem d’empentar a la joventut a l’acció i fer de les aules uns espais actius enfront de les amenaces que pateix la humanitat.
Els joves ja han començat a moure’s i l’escola els ha d’empentar per a que no es paren. El seu futur com a espècie en depèn.
