Nous currículums, nous horitzons

L’actual marc legislatiu, la LOMLOE, té la intenció d’actualitzar el sistema educatiu per respondre als reptes actuals i fa una nova proposta curricular amb una major concreció als principis d’enfocament competencial, que ja apareixen en la LOE (2006). Això implica, doncs, un canvi important en la manera de comprendre l’aprenentatge en el sentit més ampli.

En aquest procés de modernització curricular cal destacar tres novetats que introdueix el text: per una banda, “El perfil de sortida de l’alumnat”, per altra “l’autonomia de centres en la gestió curricular” i finalment “les competències específiques”, de les àrees a primària i de les matèries a secundària. Aquestes competències específiques permeten aterrar el perfil de sortida de l’alumnat i articular els continguts curriculars a l’aula. Amb aquestes novetats, ens trobem doncs, en un context de nova etapa educativa.

Pel que fa al “Perfil de sortida de l’alumnat”, busca aprofundir en un enfocament competencial. Per fer-ho possible, és necessari un currículum àgil, precís, flexible i no pas un document feixuc, ple de contingut i sobredimensionat; i així aconseguir que el currículum esdevingui un document viu i funcional per als centres educatius.

Per altra banda, l’Autonomia Curricular de centres fa referència a la obertura i flexibilitat d’un currículum que s’ha de desplegar en contextos particulars.

El tercer aspecte fa referència a la introducció de les competències específiques de les àrees a primària i de les matèries a secundària, que els centres puguin garantir l’adquisició dels aprenentatges bàsics a tot l’alumnat i a la vegada possibilitin la realització d’aprenentatges desitjables, quant més millor. Tot això diversificant-los i atenent a les diferents necessitats, interessos, talents… de l’alumnat.

El repte que se’ns planteja, doncs, és com aterrar aquest currículum al context de les aules i plasmar-lo en activitats d’ensenyament-aprenentatge impregnades d’aquest enfocament competencial.

En aquest context, la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, amb el suport de l’Editorial Graó, ha dissenyat el cicle de seminaris “Nous currículums Nous horitzons” per tal de reflexionar sobre les oportunitats dels nous currículums mitjançant l’anàlisi profund dels seus principals eixos.

Els seminaris s’organitzaran en dos grups; un enfocat a Infantil i Primària i l’altre a la Secundària Obligatòria on en 4 sessions de treball en horari de tarda i en format virtual tractaran diverses aspectes curriculars.

Per situar el marc de treball inicial del cicle de seminaris es va comptar amb la participació d’en César Coll, catedràtic de la Universitat de Barcelona; en Joan Cuevas, director general d’Innovació, Currículum, Digitalització i Llengües del Departament d’Educació; i en Xavier Martínez Celorrio, professor de la Universitat de Barcelona. Les explicacions dels experts van aportar un valuós marc de treball pel cicle de seminaris. Pots visionar la Jornada en aquest enllaç.

En César Coll va fer èmfasi en el perfil de sortida de l’alumnat com a novetat respecte les legislacions anteriors. El descriu com un element cabdal que defineix el propòsit de l’educació i que marca el nivell de desenvolupament de les competències clau per tal de poder fer front als desafiament i reptes del segle XXI.

Coll va afegir que el perfil de sortida no és avaluable, però sí que ho son les competències específiques que incorpora el nou text i que articulen els continguts curriculars que s’avaluen. El paper fonamental de les competències específiques és assegurar la continuïtat i la coherència entre el perfil de sortida de l’alumnat i el disseny, planificació i desplegament d’activitats d’ensenyament i aprenentatge a l’aula garantint els aprenentatges imprescindibles per a tot l’alumnat i fomentant els aprenentatges desitjables.

L’autonomia curricular dels centres és un altre dels aspectes més novedosos, ja que fa viable els enfocaments competencials als centres perquè les competències es despleguen en contextos particulars que no poden venir predeterminats en el currículum. Això es materialitza en situacions d’aprenentatge complexos i autèntics que mobilitzen sabers de diferents disciplines i es concreta en  treballs o projectes globalitzats o àmbits que van més enllà de les matèries.

Joan Cuevas va descriure la diagnosi dels centres educatius en relació al currículum i el pla estratègic que té el Departament per desplegar-lo. Va parlar de mesures conjunturals que permetin anar avançant cap aquells canvis estructurals necessaris, de l’acompanyament als centres per tal d’exercir l’autonomia curricular. Les dades indiquen que moltes escoles i instituts estan ja immersos en processos d’innovació, xarxes i en desenvolupament de l’enfocament competencial a les aules. Es reforçaran recursos per acompanyar els centres a continuar avançant en els seu propi procés, com ara programes específics, formacions o laboratoris i se’n farà un seguiment i avaluació que permeti regular els processos.

Xavier Martínez Celorrio, en la seva intervenció, va remarcar que, a diferència de la les legislacions anteriors, l’actual text s’acompanya d’un relat transformador que va més enllà del fet educatiu. Aquest relat és l’Agenda 2030 que vincula governs i la societat civil. L’escola es pot posar al centre del debat per assolir aquest objectiu de responsabilitat social, ambiental i intergeneracional, però aquest esforç ha de ser compartit amb tots els agents donada la transversalitat dels ODS. L’educació equitativa i inclusiva forma part d’un dels punts de l’Agenda 2030, la qual planteja com a través de l’educació podem transformar les consciències, els valors, construir una ciutadania més critica, responsable i compromesa. També va destacar la importància de l’empoderament dels docents com a referents dins de la comunitat de l’entorn del centre i per això és cabdal el paper dels municipis.

Amb tot aquest marc teòric general abans de finalitzar aquest any es donarà pas a l’inici de les sessions del cicle de seminaris Nous Currículums, Nous Horitzons que  es desenvoluparan en format online. Per més informació cliqueu aquí.

Maria Marcos Fernández és vicepresidenta de la FMRPC
Jordi Puche Soler és secretari de la FMRPC