Opinió

Arran dels resultats PISA, hi ha mestres que volem dir la nostra

Aquests darrers dies, arran de la notícia dels resultats de les proves PISA 2022, hi ha hagut una allau d’opinions que centren el debat en qüestionar els models d’escoles i instituts transformadors, per mirar de tornar a un model on només importen un tipus de coneixements (conceptuals o factuals) i la disciplina; un model que no respon ni a les necessitats del món actual ni a les necessitats laborals dels estudiants del segle XXI.

El trobem un debat tendenciós i demagògic, ja que les propostes que es donen com a alternativa creiem que no ajudaran a millorar els nivells de comprensió lectora, pensament científic i raonament matemàtic en els nostres infants i joves.

Algunes de les falses solucions que s’estan proposant, al nostre entendre, encara poden entorpir més la difícil feina que fem les mestres i docents per adaptar-nos a les necessitats actuals.

És comprensible que algunes persones que van estudiar amb mètodes tradicionals durant el segle passat i han tingut un cert èxit, creguin que treballar la memorització per saber-se les taules de multiplicar, llegir repetidament textos sense sentit, saber-se de memòria les parts d’una cèl·lula o les comarques de Catalunya, només per posar exemples, és una bona manera d’aprendre. Però, si indaguen més enllà d’alguna experiència personal i pensem en tota la població, està clar que aquests sistemes només podien ser útils, per algunes persones, per treure’s un títol i treballar en una societat industrial (des del segle XIX  fins bona part del segle XX), en una fàbrica en la qual només calia executar feines mecàniques ordenades pel responsable de torn, però són poc útils per situar-se en la societat de la comunicació, dels canvis constants, als quals cal ser capaç d’adaptar-se creativament, a la vegada que és vital vetllar per construir una societat responsable i cooperadora en la cerca dels grans objectius que cal abordar sobre la sostenibilitat del planeta i de respecte per la llibertat i els drets humans.

Les necessitats de les nostres aules van més enllà de memoritzar conceptes

Analitzant i coneixent l’informe de la UNESCO, el nou currículum, diferents corrents pedagògics basats en el socioconstructivisme, les estratègies metodològiques activoparticipatives, els estudis de psicologia cognitiva, les últimes descobertes en neurociència sobre com aprèn el cervell, el context global i local que envolta els centres educatius, etc., podem dir que en aquests moments les necessitats de les nostres aules van més enllà de memoritzar conceptes (malgrat que pugui estar bé saber-ne i et fa un xic més culte!), de donar continguts ordenats en el temps o en les edats de l’alumnat, de dur a terme una disciplina mal entesa…

Potser el debat que ens cal actualment hauria d’ajudar a encaminar escoles i instituts, a mirar com millorar aquests resultats PISA, tot partint d’estudis realment validats.

Per altra banda, fins on coneixem, mai s’ha demostrat que la manera com orienta el currículum competencial el treball sobre la comprensió lectora sigui contraproduent, ans al contrari, s’ha vist que amb aquest enfocament es podria arribar a un nivell més alt de comprensió inferencial i crítica, si es treballa aquesta comprensió a través de situacions que provoquin que els infants facin connexions entre el que llegeixen i els coneixements que tenien prèviament i se’ls acompanya en aquest procés de manera adequada.

Potser també ajudaria a investigar com millorar els resultats PISA, analitzar com estem acompanyant aquests processos que ens suggereix el currículum competencial, quina formació haurien de tenir els nous/noves mestres per fer-ho o com ens hem de  renovar per trobar fórmules adequades en el context actual.

Les escoles i instituts que mirem de donar resposta al que actualment necessita la nostra societat (amb més dificultat als entorns rurals on els centres únics han de donar resposta a totes les mirades presents), estem fartes de falsos debats i de pocs estudis rigorosos sobre les possibles causes que impedeixen que la majoria de la població aconsegueixi un nivell òptim en la formació bàsica i veiem que s’apliquen mesures poc serioses que puguin ajudar-nos a aconseguir uns bons resultats educatius.

Què vol dir ser una bona lectora i un bon lector en la societat actual?

I, en la nostra opinió, per trobar les veritables causes dels mal resultats i continuar avançant en la millora del nostre sistema educatiu, convindria fer-nos aquest altre tipus de preguntes:

• Com pot el Departament d’Educació ajudar als centres educatius i com poden fer treball en xarxa els equips de mestres per interpretar bé el currículum competencial, i comprovar si és un bon instrument per aconseguir bons resultats?
• Quines explicacions donen d’aquests resultats els neurocientífics i psicòlegs cognitius que han estudiat rigorosament com s’aprèn? I els docents que han experimentat diferents mètodes o han recollit dades?
• Què vol dir ser una bona lectora i un bon lector en la societat actual?
• Quins enfocaments ens poden ajudar a fer créixer el gust per la lectura, enmig d’un món ple de pantalles i molts estímuls visuals?
• Quines estratègies lectores es poden aprendre a través de situacions d’aprenentatge significatives i com fer-ho de la manera més efectiva?
• Quina influència pot tenir la complexitat dels centres en el moment actual?
• Com poden donar resposta els centres de màxima complexitat al nou currículum i a aquests reptes?
• Els centres educatius hem de destinar un percentatge molt elevat del temps només a compartir coneixements o cal destinar també un percentatge molt elevat del nostre temps a construir una mirada crítica?

La bona anàlisi serà la que ens projectarà cap al futur

El grup de mestres que ens hem trobat per fer aquest article, a través de diverses trobades i reunions organitzades pel SERC, portem un temps reflexionant sobre com les escoles petites, públiques i de poble es van situant davant del nou context educatiu, poden donar resposta a les noves necessitats educatives, de currículum i de diversitat que marquen els diferents projectes educatius. En aquesta anàlisi hem aprofundit força en tot allò que envolta els centres educatius i les oportunitats que ens ofereix aquest context més proper, així com les possibilitats que cada dia ens ofereix el món per tal de poder donar resposta al currículum i poder connectar el saber que construïm com a grup amb els sabers individuals que ens cal avaluar i posar en relleu, per tal que cada infant sigui conscient del seu procés d’aprenentatge.

Sabem que el tema educatiu és un tema molt controvertit i que alguns fan servir com a eina llancívola que crea grans i profundes desavinences. No ajuda mai continuar per aquest camí, només serveix per crear més desconcert entre la població.

Demanem a les institucions públiques que donin bones respostes a les preguntes formulades i que es comprometin, fermament, a caminar per revertir aquests mals resultats amb la mirada posada en la consolidació del Currículum actual, en replantejar la qualitat de la Formació (inicial i permanent), en apostar fermament per les persones que estem fent el, poques vegades agraït, treball de camp, mestres i docents. Hi ha molt en joc i, de respostes possibles, també n’hi ha moltes. La bona anàlisi serà la que ens projectarà cap al futur. I esperem que es faci amb el rigor i amb el compromís que l’educació d’un país es mereix.