Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Parlar en públic és, per la majoria de gent, un enorme maldecap. També pel professorat novell, que ho ha de fer diversos cops al dia davant d’una audiència exigent. I ningú no et prepara per això. “Cada cop hi ha més instituts que incorporen conscientment l’oralitat a les aules, però aquí encara tenim un gran buit”, apunta Ïo Valls, professora al Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge a la Universitat Pompeu Fabra. Juntament amb els també lingüistes Pilar Prieto (UPF), Joan Carles Mora (UB) i Ingrid Mora (UB), Valls ha format part de l’equip coordinador d’un projecte Recercaixa de tres anys per desenvolupar un nou recurs que té la voluntat d’omplir aquest buit: dotar la comunitat educativa d’eines i consells per expressar-se en públic.
Aquest recurs és el web oralitat.upf.edu, que tot just s’acaba d’activar i que ja és accessible a tothom (malgrat que encara no s’ha presentat formalment). Consisteix en dos cursos en línia més una caixa d’eines i una maleta d’experiències docents, tot en obert. El primer curs consta de 12 vídeos de format curt en els quals es van desenvolupant les diferents claus del discurs oral per aprendre a parlar en públic, mentre que el segon consta de 4 vídeos i està enfocat a la presentació oral d’un treball escrit i, segons subratlla Valls, “pot resultar molt útil per fer a les tutories de preparació de la presentación oral del Treball de Recerca”. Cadascun dels vídeos del primer curs es complementa amb quatre exercicis, dos d’autoavaluació i dos més per fer a l’aula, amb els alumnes, mentre que el segon curs segueix incorporant els dos exercicis d’autoavaluació, però no els de l’aula.
“Els dos cursos es poden fer de principi a final, seguint l’itinerari que hem dissenyat, però no és imprescindible, ja que cada vídeo funciona de forma independent”, explica Valls. Així, el curs Aprèn a parlar en públic està dividit en cinc seccions: la construcció del discurs (quatre vídeos), la por a parlar en públic (dos), la veu i el cos (tres), la fluïdesa i la pronunciació (dos), i consells finals (1). “La principal diferència entre aquest projecte i altres recursos per reforçar habilitats orals és que aquí tot està basat en la recerca científica”, afirma aquesta investigadora.
De docent a docent
El web disposa de dues seccions dedicades exclusivament a la docència: La Caixa d’Eines Docents i la Maleta d’Experiències. A la primera hi ha més vídeos relacionats amb la docència i l’oralitat (llegir en veu alta, preparar un debat a l’aula, l’entrevista amb les famílies…), mentre que a la segona són els docents els qui expliquen a altres docents diverses tècniques i activitats orals que duen a terme amb els seus alumnes i que els funcionen. Entre les que hi ha penjades són majoria les activitats proposades per docents de l’àmbit de llengua i literatura, però també n’hi ha algunes de l’àmbit científic i matemàtic.
L’eina no serveix únicament per parlar millor en públic, sinó que té la voluntat d’ajudar a crear un professorat més competent a l’hora d’ensenyar el seu alumnat a fer exposicions orals. “Com millor coneixes els ingredients que formen part de l’oralitat millor pots preparar una activitat oral a l’aula i oferir una bona retroalimentació a cada alumne –assenyala Valls–. L’objectiu ha de ser que l’aula sigui un entorn segur perquè els alumnes més introvertits o amb més dificultats s’atreveixin també a parlar”.
Tenim la paraula
Malgrat que l’eina tot just s’ha finalitzat, ja fa temps que està sent testada, ja que tot just iniciar-se el projecte es va trobar amb un programa de finalitats semblants, Tenim la paraula, que impulsava el Departament d’Educació. Des d’aleshores han caminat plegats, i de fet l’últim curs d’estiu d’aquest programa ja estava basat en els vídeos i exercicis d’aquesta web. “Els anys 2019 i 2020 vam fer formacions síncrones –comenta Ïo Valls–, però el 2021, com que ja teníem els vídeos, una part de la formació era asíncrona i en format flipped classroom: els docents primer veien els vídeos i feien l’exercici d’autoavaluació, i la sessió síncrona la dedicàvem a fer discussió sobre el tema; el resultat i la resposta van ser molt positius”.
“Ens fa molta il·lusió compartir aquest projecte amb tothom perquè estem convençuts que podrà ser molt útil per a la comunitat educativa per guanyar consciència de tots els elements que intervenen en la comunicació oral i posar-la en pràctica”, afegeix Ïo Valls.
