Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La Júlia Puig, el curs passat, estudiava el segon curs de batxillerat a l’Institut Jaume Balmes de Barcelona. Quan va haver de triar un tema per al treball de recerca, es va decantar per investigar sobre la síndrome de Down. L’amistat amb l’Emma, una noia amb la qual ha crescut, que té aquesta síndrome, va ser determinant a l’hora de fer el treball La síndrome de Down. Una anàlisi de com la nostra societat viu la diferència.
En el lliurament del premi, la Júlia Puig va explicar què li ha aportat aquesta feina:
- Conèixer i entendre del tot una amiga que té la síndrome.
- La idea que les coses poden canviar, començant per l’escola, perquè les persones amb la síndrome de Down creixin i es formin al costat d’altres nens que no tenen la síndrome, amb els recursos necessaris, que avui no hi són.
- El fet que actualment està estudiant pedagogia a partir d’haver fet aquest treball, es vol especialitzar en psicopedagogia, i dedicar-se professionalment a l’atenció de persones amb la síndrome de Down.
Ignasi Puigdellívol, catedràtic de Didàctica i Organització educativa de la Universitat de Barcelona, president del jurat, va destacar que el treball de la Júlia entra en els sentiments de les persones que tenen la síndrome i es planteja quina és l’escola més adequada, quines són les sortides laborals i quin coneixement en té la gent. Uns objectius que la tutora del treball, la professora de l’Institut Jaume Balmes, Pilar Horta, va resumir tot citant Josep Maria Jarque: “La diferència ha de ser assumida per l’escola i per la comunitat com un element enriquidor”, i afegí que els professors i les professores haurien de sortir de casa i entrar a l’escola amb aquest missatge.
En la seva intervenció, Maite Aymerich, que encara era la directora general de Currículum i Personalització el dia del lliurament del premi, va assenyalar que la inclusió és el camí i l’escola té un paper importantíssim en aquest sentit perquè a l’escola comencen moltes coses i és gràcies a l’escola que canviarem moltes coses en la societat. I va remarcar que, al marge de la manca de recursos, el que costa més per a la inclusió és el canvi de mirada, el canvi de mentalitat. La Sra. Aymerich va avançar que el departament està treballant en un disseny universal de l’aprenentatge que ha de permetre treballar als centres d’una manera inclusiva per a tot l’alumnat.
Katy Trias, presidenta de la Fundació Catalana Síndrome de Down, havia explicat a l’inici de l’acte que l’objectiu de la FCSD és un món més just en el qual totes les persones participin i convisquin en igualtat de condicions en la societat com a ciutadans de ple dret i en harmonia amb la natura.
El treball de la Júlia Puig és una demostració que tots els objectius fins ara esmentats són assolibles i que un sentiment noble com el de l’amistat és meravellosament inspirador.
