Autor: Àlex Rocas Jordi
Les escoles d’estiu, i la del Col·legi en particular, han contribuït significativament des dels seus inicis a la tasca de formació del professorat. Però amb un model d’organització singular que, en si mateix, aporta valor afegit al de la pròpia formació permanent: té lloc fora de la pressió del dia a dia de les aules, en un breu període temps i en unes dates, al final del curs, que conviden no sols a l’anàlisi i a la revisió del que hem fet, sinó també a l’estímul per millorar amb il·lusió el que hem de fer, i esdevé un espai de…
La Júlia Puig, el curs passat, estudiava el segon curs de batxillerat a l’Institut Jaume Balmes de Barcelona. Quan va haver de triar un tema per al treball de recerca, es va decantar per investigar sobre la síndrome de Down. L’amistat amb l’Emma, una noia amb la qual ha crescut, que té aquesta síndrome, va ser determinant a l’hora de fer el treball La síndrome de Down. Una anàlisi de com la nostra societat viu la diferència. En el lliurament del premi, la Júlia Puig va explicar què li ha aportat aquesta feina: Conèixer i entendre del tot una amiga…
Per diferents motius, l’expressió de formes de gènere no marcades, tan naturals en la llengua catalana, ha estat substituïda per solucions que alteren la intel·ligibilitat dels textos. Però és evident que l’ús d’un llenguatge respectuós amb els canvis socials, que reflecteixi el respecte a la igualtat de les persones per raó del seu sexe és una necessitat que no podem passar per alt. En aquest article exposo uns criteris gramaticals per produir textos respectuosos sense violentar una llengua que privilegia el gènere masculí en dos aspectes: la concordança (Els nois i les noies aprovats poden sortir de l’aula) i utilitzant-lo…
Una mestra confinada Diuen que en cada mare i en cada pare hi ha un mestre amagat. Quin patir, perquè tothom es veu amb cor de dir com hauria de ser l’educació dels infants, sobretot quan s’han de quedar a casa. Una administrativa meravellada No hi ha dubte que Lewis Carrol fou el precursor del ciberespai (l’indret imaginari que hi ha darrere la pantalla). I ja és casual que em digui Alícia, però senyor Carroll ¿es podia imaginar que m’hi passaria la vida? Una alumna crítica ¿Els mestres tenen temps de pensar en nosaltres, ja no en futur, en present?…