Actualitat

Una educació a cavall cap a un món de cotxes?

L’any 1889, quan encara no existien els avions, experts de tot el món es van reunir en un congrés a Nova York per resoldre un problema que amenaçava les grans ciutats del planeta. L’ús de centenars de milers de cavalls per al transport urbà començava a fer impossible la gestió dels seus excrements. Però la cimera d’experts va acabar sense cap solució. Per sort, vint anys després, el 1910, a Nova York ja hi havia més cotxes que cavalls.

Amb aquesta suggerent metàfora Xavier Prats, director adjunt a la direcció d’Educació i Cultura de la Comissió Europea, va aventurar els canvis als quals s’enfronta l’educació, i que canviaran “radicalment” la manera d’entendre-la. La globalització, les noves tecnologies i la demografia -també la modificació del mercat de treball- seran els factors clau d’aquest canvi, segons Prats, que va voler se optimista: “L’educació té un gran futur, perquè cada vegada serà més important comprendre el món complex en què vivim”, explicava.

La conferència de Prats va servir per obrir les II Jornades de l’Educació Avui, organitzades per la Fundació Jaume Bofill al CCCB, i que entre aquest dijous i divendres intentaran dibuixar quins són els reptes que encaren els actors de la comunitat educativa catalana, i quins són els protagonistes que poden dibuixar aquests canvis. “Cap reforma no es possible si el terreny no està adobat prèviament pels protagonistes de l’educació”, afirmava Ismael Palacín, director de la fundació, en la introducció de les jornades.

Però entre el públic, després de la intervenció de Prats, es preguntaven si és que els mestres no han abandonat encara el cavall mentre que tots els infants i joves van en cotxe. I com han d’aprendre a conduir? “No es pot donar tota la responsabilitat del canvi als mestres sense ajudar-los. Falten incentius, i des de l’Administració se’ls ha de donar les claus per modernitzar-se, perquè al final les institucions són rígides, però les persones no”, responia Prats, que afegia: “Moltíssims docents ja van en cotxe, només cal veure la quantitat de material que es puja a internet a les escoles”.

El director adjunt d’Educació i Cultura de la Comissió Europea també va voler aportar algunes pinzellades dels canvis globals que afectaran l’educació, i que ofereixen una perspectiva molt més enllà de les aules catalanes. “400.000 persones entraran a la universitats els propers 20 anys en els països emergents amb una clara perspectiva de millora personal”, “la universitat està perdent el monopoli de la certificació dels estudis amb l’entrada dels MOOC”, i “a l’Àfrica subsahariana hi ha poques infraestructures, però tothom té un mòbil, i sense creure ingènuament en les tecnologies, sí que suposen una gran oportunitat per a la transmissió de coneixement”.

Els deures de la Unió Europea

Coneixedor de les polítiques educatives europees, Prats va enumerar també quines són, a parer seu, les mesures que s’haurien d’adoptar per fer front a les transformacions de l’educació, quan els indicadors de l’informe PISA per adults -el PIAAC- demostren que la meitat dels adults europeus no té coneixements de TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) tot i saber que el 90% dels llocs de treball del futur requeriran un bon domini d’aquesta àrea.

“Hem d’aprofitar el potencial que ofereixen les TIC per combinar excel·lència i equitat”, va proclamar Prats, que també veu imprescindible potenciar “la cooperació entre xarxes complexes d’actors com poden ser les universitats, que fins ara no han tingut la capacitat d’adaptació i flexibilitat suficients”.

Una altra de les mesures pendents seria “atraure i retenir el talent a nivell europeu”, i la darrera passaria per “posar més diners”. Del pressupost retallat de la UE per als anys 2014-2020, l’única partida que augmenta substancialment -en un 40%- és la destinada a educació, i que principalment cobreix la mobilitat estudiantil -com ara amb el nou programa Erasmus Plus-. “Hem de dissenyar programes que no només beneficiïn els seus destinataris, sinó tot el sistema, que siguin transversals com la mobilitat de mestres, els consorcis universitat-escola-educació no formal.

L’educació avui

Les II Jornades l’Educació Avui van comptar també amb la participació de la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, que com és habitual en ella va assenyalar la formació del professorat i la lluita contra el fracàs escolar com els elements clau per a la millora del sistema. També va prendre la paraula el catedràtic de Teoria de l’Educació de la UB Miquel Martínez, per presentar l’estat de l’educació actualment a través de l’Anuari de la fundació, que ja va explicar de forma estesa en una entrevista a El Diari de l’Educació.

Es podria dir que aquestes van ser les intervencions de presentació, i al llarg d’aquest dijous se succeïran les taules rodones i xerrades sobre els diferents àmbits d’interès per al sector educatiu.