Actualitat

Les AMPA temen que el futur decret de menjadors escolars posi en perill l’autogestió

El futur decret que ha de regular els menjadors escolars, ara mateix en fase d’elaboració per part de la Generalitat, podria posar fi a gestió directa del servei per part d’algunes AMPA. Així ho han denunciat les famílies de la federació FaPaC, la primera entitat que ha sortit a valorar públicament l’esborrany de decret amb què treballa el departament d’Ensenyament. El text, al qual ha tingut accés El Diari de l’Educació, també preveu consolidar l’actual model de pagament per part de les famílies –beques incloses– i vincular el menjador al projecte educatiu del centre.

El procés per elaborar el decret, que ha de substituir el vigent –publicat el 1996– s’ha iniciat l’actual curs, en l’actual fase d’aportacions hi han participat unes 300 persones, segons fonts d’Ensenyament, sobretot entitats municipals i consells comarcals. Aquestes fonts matisen que el document actual és un “punt de partida”, i que serà a partir d’ara que altres parts implicades, com les AMPA o les empreses, hi podran fer les seves valoracions. Els terminis amb què treballa l’Administració contemplen tenir un projecte de decret “consensuat” a mitjans de juliol i que s’aprovi el curs vinent per estar disponible ja de cara al 2018-2019. Tan és així que en l’últim debat parlamentari, quan es va plantejar reobrir els menjadors escolars a Secundària (molts tancats amb la consolidació de la jornada intensiva al matí), Junts pel Sí va convidar els grups polítics a esperar la concreció de la nova normativa.

Belén Tascón, membre de la Junta de FaPaC, ha assegurat que el decret “tanca la porta a que siguin les AMPA les que presten el servei de menjador”, cosa que, segons defensa, és una de les maneres més efectives d’aconseguir lligar el tarannà pedagògic del centre amb el del menjador. L’esborrany preveu que la gestió d’aquest espai del migdia estigui subjecte en tots els casos a criteris de contractació pública, quan fins ara si l’Administració arribava a acords amb les AMPA aquestes podien assumir el servei –o contractar empreses del sector– sense passar per licitació.

Davant aquesta preocupació, fonts d’Ensenyament asseguren que estan disposats a “avançar en molts sentits”, però sempre que es garanteixi la “transparència en l’adjudicació” i la “seguretat jurídica de tots els operadors”, cosa que, en el segon cas, ara detallen que no sempre passa.

Actualment hi ha, a la pràctica, diversos models de menjadors escolars pel que fa a la seva gestió. La reivindicada autogestió es dóna quan és l’AMPA la que presta el servei i contracta directament el personal, com són cuiners i monitors, finançant-se amb els ingressos que paguen les famílies pels menús. També hi ha casos en què l’AMPA contracta els serveis d’una empresa. En tots dos supòsits, se li ha d’haver cedit la gestió per part de qui té la competència (el consell comarcal, normalment), i en cap dels dos casos s’ha de passar per concurs públic. Amb l’actual esborrany de decret, sí que caldria, segons la FaPaC, i això obriria la porta a les empreses en detriment d’unes associacions de pares i mares.

L’altre model de gestió de menjadors és el que exerceix l’Administració, ja sigui Ensenyament, ja siguin els consells comarcals o els ajuntaments perquè se’ls ha cedit la competència. En aquest cas, se subcontracta el servei a través d’un concurs públic. Les empreses que es fan càrrec de més menjadors a Catalunya són Eurest (filial de la líder mundial en restauració Compass Group) i Serhs. També hi ha entitats sense ànim de lucre vinculades al món del lleure, com Fundesplai o Pere Tarrés, que gestionen diversos menjadors de centres catalans.

Una opció perquè les AMPA poguessin continuar gestionant menjadors podria ser que en les licitacions públiques futures es premiés el valor social dels aspirants, però això no convenç la FaPaC, que denuncia que “al final el paràmetre que més puntua acaba sent el preu”, en paraules de Jordi Estarlich, membre de la federació. De fet, Estarlich veu en el projecte de decret una voluntat d’Ensenyament “d’abaratir costos”. Segons els càlculs de la federació, de les seves més de 2.000 AMPA, un 23% té concedida la gestió del menjador, dins les quals un 10% ho fa de forma directa.

Que la licitació contempli el menjador com un servei educatiu –i no com a restauració– és una de les reivindicacions històriques de patronals d’empreses com Acellec. Consultats sobre l’actual esborrany de decret, l’associació rebutja fer valoracions fins que hi hagi un text definitiu. Així mateix, celebren haver mantingut una “bona entesa i un diàleg fluid” amb Ensenyament durant l’elaboració del decret, i es mostren confiats que l’esborrany acabarà incorporant tant les seves demandes com d’altres que puguin arribar de les famílies o les entitats locals.

Beques, projecte educatiu, cost del menú…

Malgrat que el document és provisional, s’hi identifiquen canvis respecte al decret que ha de substituir. Un d’ells és el desglossament del cost màxim del menú –des de fa anys fixat en 6,20 euros–, una reivindicació històrica de les empreses avalada per la justícia. És a dir, que Ensenyament haurà de justificar què inclou aquest preu, com per exemple el temps que dura el servei (actualment al voltant de les dues hores), o la el nombre màxim de monitors per volum d’alumnes, una ràtio fins ara inexistent.

L’esborrany també fa èmfasi, a diferència del decret actual, en una major vinculació del pla de menjadors de cada centre amb el seu projecte educatiu. En aquest sentit, recull que la gestió d’aquest servei ha de “garantir la qualitat tant en la dimensió educativa com en l’alimentària”. I pica l’ullet a les famílies que cada cop demanen més productes de proximitat o ecològics: “Es potenciarà el consum, quan sigui possible, de productes de venda de proximitat”, contempla.

Un altre element en què se centraven moltes mirades era la cobertura de les beques menjador. En aquest cas, l’esborrany s’hi refereix amb uns termes generals que consolidarien l’actual política d’ajudes. “Ensenyament […] podrà concedir ajuts als alumnes usuaris del servei de menjador, que podran cobrir totalment o parcialment la despesa”, recull. Actualment hi ha 101.205 nens i nenes que reben beques menjador (32.000 més que fa dos anys), de les quals gairebé 80.000 cobreixen només la meitat del cost del menú. Les entitats han demanat en reiterades ocasions que tots els infants en risc de pobresa siguin beneficiaris d’aquestes ajudes, un volum que Ensenyament preveu cobrir a partir del curs vinent.

Cap a la gratuïtat del servei?

Des de a FaPaC també s’han mostrat molestos perquè l’esborrany descarta el que seria per a ells un model òptim de menjadors escolars: que sigui l’Administració la que n’assumeixi la gestió directament, contractant el personal com els monitors o els cuiners, i fent possible que es vinculi fàcilment el servei amb el projecte educatiu, tenint en compte que vora el 30% de la jornada escolar correspon a les hores (unes 2,5) que passen els nens i nenes al menjador. En aquest sentit, FaPaC considera que el servei de menjador, si es considera un “temps educatiu”, hauria de ser universal i gratuït.

Aquesta és la seva demanda de màxims, encara que estan disposat a negociar altres fórmules, com la tarifació social o preus públics, segons han expressat. Ells calculen que assumir un menjador plenament gratuït per a totes les escoles i instituts costaria uns 500 milions d’euros, als quals s’hauria de descomptar el que es destina ara a beques. Per aconseguir-ho, han anunciat que iniciaran una recollida de signatures, que contactaran amb grups polítics per traslladar la seva demanda al Parlament, i que no descarten impulsar una Iniciativa Legislativa Popular (ILP).