Actualitat

Barcelona enquesta els seus infants per saber com se senten

“Sentir-se bé, tenir salut, amics, poder jugar, estar bé emocionalment…”. Així responen la Sara, la Maria, la Montse i l’Airam, quatre alumnes de Sisè de l’escola Mestre Morera de Barcelona quan se’ls pregunta què és per a ells el benestar. És la seva opinió i la tenen bastant clara. Però quin és el seu grau de benestar? I el de la resta d’infants barcelonins? El projecte Benestar subjectiu de la infància a Barcelona, de l’Institut Infància i Adolescència, s’ha proposat de mesurar-ho per encàrrec de l’Ajuntament de la ciutat.

• “És molt més que una enquesta”: a la secció d’El Diari de l’Educació a Betevé

Gairebé durant una hora, els alumnes de Sisè d’aquesta escola de Ciutat Meridiana se sotmeten a una extensa enquesta anònima que els pregunta coses que ni sospitaven que tenien a veure amb com es troben ells. “El que no entenc és per què em pregunten si visc molt lluny de l’escola”, expressa l’Airam. I s’hi afegeix la Montse: “També és raro que preguntin si dormo sola o acompanyada. ¡Però si quan dorms no fas res!”, s’exclama. Com ells, fins al mes d’abril uns 4.000 nens i nenes d’entre 10 i 12 anys –de 50 escoles de tipologies diverses– se sotmeten a aquest qüestionari que els interroga sobre com se senten amb ells mateixos, a casa, amb els germans, els amics o a l’escola, si tenen cobertes les necessitats bàsiques, el lleure…

“Volem tenir dades subjectives, la seva percepció i vivència sobre com se senten, que els genera benestar en els principals àmbits de la vida”, exposa Maria Truñó, directora de l’Institut Infància i Adolescència. Els resultats, que es coneixeran a l’inici del curs vinent, poden servir per contrastar-los amb les dades “habituals” de caràcter macroeconòmic, com les taxes de pobresa infantil o de fracàs escolar, explica Truñó. També esperen que aflorin “qüestions de violència i malestar en les seves relacions que d’altra banda són molt difícils de captar. Les estadístiques on es pregunta a adults no t’ho aporten”, conclou.

Es refereix a informes com els de l’Enquesta de les Condicions de Vida que fa la Generalitat, que pregunta als adults sobre la realitat dels seus fills. En altres casos sí que s’enquesta directament els menors, com l’estudi sobre salut FRESC que promou el Consorci Sanitari de Barcelona, però en el seu cas se circumscriu a l’àmbit de la salut.

Per elaborar l’enquesta no s’ha partit de zero, sinó que els seus impulsors han adaptat una metodologia ja dissenyada per Children’s World, iniciativa de recerca internacional per copsar el benestar dels infants de diferents països. Aquell estudi comptava amb la participació d’Espanya. De fet, la mostra era catalana i anava a càrrec d’un grup de recerca la UdG, i els seus resultats dibuixen una infància lleugerament més satisfeta amb el seu entorn –des de la relació amb els pares fins la casa on viuen– que la resta de països. Truñó, tanmateix, desaconsella la comparativa entre països amb recerques de caràcter subjectiu com aquesta.

“El primer objectiu a l’escola és que es coneguin”

Als infants de l’escola Mestre Morera no és la primera vegada que els pregunten com estan. “Quan estem tristos o tenim algun conflicte ens pregunten com ens sentim, si estem bé, i ens ajuden”, explica la Sara. “Si venim amb mala cara perquè hem tingut algun problema amb la família ens intenten donar suport, ¡ho detecten com si tinguessin un sensor!”, rebla una de les seves companyes. La directora del centre, Noemí Rocabert, confirma el que diuen els seus alumnes. “Per nosaltres això és fonamental: sense saber com estan no podem començar a fer classe”, explica. “El primer objectiu de la nostra escola és que ells es coneguin”, subratlla. El seu és un centre catalogat d’alta complexitat, és a dir, que la majoria dels seus alumnes són de famílies amb dificultats socioeconòmiques, i és potser per això que aquí assegurar-se del benestar dels infants està a dalt de tot en l’escala de prioritats.

Rocabert celebra aquest esforç per obtenir dades del benestar dels infants barcelonins. No només perquè “en general la societat és sorda davant les necessitats dels nens i dels col·lectius vulnerables”, opina, sinó també perquè “les institucions sempre van per darrere a l’hora de respondre a aquestes necessitats”.

La consciència del propi benestar

Però un nen de 10 o 12 anys és capaç de valorar amb criteri quines són les seves necessitats? O quin és l’origen del seu benestar? “A vegades ens quedem astorats de com sincers i honestos són a l’hora de parlar del seu interior, de recinèixer la ràbia, l’enuig o la felicitat”, expressa la directora. Traslladat a un estudi estadístic, la pregunta és la mateixa, i la respon Truñó. “Les dades que optindrem són vàlides en la mesura que ens mostren la seva opinió”, sentencia. 

Després de la publicació de l’estudi tindrà lloc la segona part del projecte, que consistirà en tornar als centres no només per mostrar-los els resultats, sinó per obrir un nou procés participatiu en què els mateixos nens i nenes puguin aportar solucions i propostes sobre com millorar el seu propi benestar. De moment, la Sara, la Maria, la Montse i l’Airam ja tenen algunes idees que no apareixien en les preguntes del qüestionari i que, segons ells, tenen molt a veure amb el benestar: la contaminació del barri, la seva alimentació, i el material i mobiliari de l’escola.