La corba demogràfica ja ha arribat amb tota la seva força a la secundària, on l’escolarització està esdevenint cada cop més complicada. Així ho confirmen les dades d’inici de curs que aquest matí ha ofert el conseller d’Educació, Josep Bargalló. El curs passat es va tancar amb 323.334 alumnes d’ESO (dels quals, 206.923 al sector públic), i aquest comença amb una previsió de 330.295 (dels quals 211.348 a la pública). Aquest increment de gairebé 7.000 alumnes és el que explica que la major part de l’esforç del Departament en la contractació de nou professorat i de construcció o rehabilitació d’edificis se centri en l’etapa secundària.
A la primària, en canvi, baixa la matrícula en prop de 10.000 alumnes (de 483.712 el curs passat a 474.425), com també ho fa en l’etapa infantil de segon cicle (P-3 a P-5), on hi ha prop de 3.000 alumnes menys. D’aquí a uns anys aquesta baixada d’alumnes arribarà a la secundària, ha recordat Bargalló, però mentrestant hi haurà uns cursos de molta demanda. Per això, aquest curs s’estrenen 5 instituts totalment nous (a banda de tres més que sorgeixen de centres ja existents), es posen en marxa 25 instituts escola (la major part dels quals aquest curs només fan 1r d’ESO), moltes de les obres d’ampliació i adequacions se centren en la secundària i, de les 3.155 places d’oposicions que el Departament preveu treure aquest curs, la gran majoria (2.946) corresponen a places del cos de professors de l’ensenyament secundari. També estan previstes 110 per al cos d’Inspecció, mentre que la borsa d’interins seguirà oberta tot l’any.
“Tenim menys alumnes i tindrem més professors tot i que encara estem treballant amb el pressupost de 2017, mantenim els professionals de primària malgrat que baixa l’alumnat i augmentem el de secundària”, ha dit Bargalló, que ha aprofitat per posar l’èmfasi, un cop més, en la necessitat de comptar amb uns nous pressupostos de la Generalitat de cara a 2020. Tot això, ha afegit, sabent que la matrícula viva sempre altera les previsions. L’any passat va començar el curs amb una previsió d’1.334.448 alumnes i es va tancar amb 1.341.777, és a dir, 7.329 més. L’esforç en l’increment de la plantilla (670 docents i 53 professionals d’atenció educativa més), ha subratllat, està especialment destinat a donar resposta al decret d’escola inclusiva.
A banda dels nous instituts i instituts escola, el titular d’Educació ha remarcat que s’estan fent obres en 413 centres, “un total de 208 són de necessitat d’escolarització, aquestes estaran acabades el dia 12 de setembre, mentre que les altres 200 són de millora, i alguna continuarà en obres més enllà del 12, però no impedirà que el centre atengui el seu alumnat”. Totes aquestes obres, però, no aconsegueixen una baixada significativa en el nombre de mòduls prefabricats. “N’hem tret 55 i n’hem posat 53, o sigui que la xifra es queda en 1.013, dels quals hi ha uns 700 no hi haurien de ser, per això necessitem nous pressupostos”, ha dit Bargalló.
Si s’agafa el conjunt de tot l’alumnat, és a dir, també el règim especial (ensenyaments de música, dansa, art dramàtic, arts plàstiques i disseny, escoles oficials d’idiomes, formació d’adults, ensenyaments a distància, etc.), la xifra d’alumnes en realitat puja lleugerament respecte a l’any passat (es passa d’1.580.998 a 1.581.534, és a dir, 536 més), sobretot a causa d’una pujada notable en els ensenyaments a distància (cau, en canvi, la matrícula a la formació d’adults).
80.000 alumnes d’ESO faran un servei comunitari
Una de les novetats del curs és que tots els centres de secundària –tant públics com concertats- implantaran el “servei comunitari” a 3r o 4t d’ESO. Això ja ho feien un bon nombre de centres, però ara hauran de ser tots. Això suposa, diu el Departament, que “prop de 80.000 alumnes, dins del currículum, faran accions obligatòries de servei comunitari, per tal que adquireixin els valors de la competència social i ciutadana”. Bargalló ha exposat que el servei comunitari “respon a dos motius: d’una banda l’educació cívica, crítica i social de l’alumne, com a exercici actiu de la ciutadania entès com una forma d’arrelament al territori. De l’altra, és l’assoliment de les habilitats de la competència ciutadana”. La valoració dels centres que hi han participat és molt positiva, però a partir d’aquest curs faran “una enquesta amb una metodologia més científica”.
Una altra novetat és la posada en marxa d’un nou programa (“Tenim la paraula”) per promoure i millorar l’expressió oral de l’alumnat, tot incrementant les activitats orals, tant les acadèmiques com les escolars i d’entorn. També s’inclourà formació per al professorat i a través de les xarxes de centres es promourà la transferència d’experiències. Cal recordar que enguany, per primera vegada, s’ha inclòs a les proves de 4t d’ESO una avaluació de l’expressió oral a una mostra de 50 centres.
“Hem pogut comprovar -ha dit Bargalló- que l’alumnat acaba l’etapa obligatòria amb un bon coneixement gramatical i ortogràfic de les llengües, però amb una capacitat no adequada per expressar-se oralment, sobretot en català, anglès, francès i alemany. I calia treballar-ho. Cal ser capaços comunicativament i l’oralitat és un element clau, en una societat com l’actual, molt comunicativa i oral”.
En l’àmbit del plurilingüisme, es promouran a l’ESO estades d’immersió en llengua anglesa per 9.000 alumnes de centres d’alta complexitat; i es fomentarà la mobilitat d’alumnat i els intercanvis educatius amb França. També en llengua francesa enguany s’afegeixen 4 centres nous als 75 que actualment duen a terme el currículum mixt batxibac (batxillerat-baccaleauréat).
Plans d’entorn i lluita contra la segregació
També es posen en marxa a 5 municipis (Esplugues de Llobregat, L’Hospitalet de Llobregat, Ripoll, Sant Vicenç dels Horts i Tàrrega) uns plans educatius d’entorn 0-20, és a dir, que abracen centres educatius d’etapes no obligatòries, tant d’infantil com de batxillerat o FP. Segons explica Educació, “algunes de les accions que contempla són un Servei d’Orientació entre els 0 i els 20 anys, no només a l’alumnat sinó també a les seves famílies; els espais familiars de 0 a 3 anys; i l’acompanyament de l’alumnat per a la construcció dels seus itineraris formatius que per primera vegada inclouran l’educació no formal.
Pel que fa a la lluita contra la segregació, el Departament espera comptar amb dues importants eines legislatives durant aquest curs: el nou decret de concerts (per garantir els recursos de manera equitativa) i el nou decret d’admissió d’alumnes (per garantir una distribució equitativa de l’alumnat). Pel que fa al primer, un dels aspectes que variarà respecte a l’anterior és que, a partir del nou decret, l’oferta de places de cada nou curs en l’àmbit de la concertada ja no es calcularà segons “l’oferta obligada pel concert”, sinó segons “l’oferta previsible”, com es fan en el cas de la pública. Així “evitarem donar la imatge que afavorim l’escola concertada i que és falsa”, ha dit Bargalló.
Un altre dels aspectes que el Departament considera claus en la lluita contra la segregació és el treball que està fent la comissió que estudia el cost de la plaça escolar. Els resultats d’aquesta comissió s’espera que estiguin enllestits aquest curs, i això permetrà, entre altres coses, excloure dels concerts a aquells centres que estiguin cobren quotes desproporcionades a les famílies.
Obrir el debat sobre la postobligatòria
Bargalló s’ha mostrat també partidari d’obrir un procés de reflexió sobre els ensenyaments postoblitgatoris. “Una bona oferta de batxillerat no es pot circumscriure només a preparar els alumnes per la selectivitat, i hem de veure també perquè alguns ensenyaments que en diem de règims especials no poden ser batxillerat o FP”, ha comentat el conseller. En aquest sentit, aquest curs es posa en marxa un pla pilot a 7 centres que faran un batxillerat de 3 anys, en els quals es combinarà el currículum d’aquesta etapa amb el d’un cicle formatiu artístic de grau mitjà o un títol de tècnic esportiu. Al finalitzar els tres anys l’alumne comptarà amb les dues titulacions: batxillerat i cicle formatiu.
Pel que fa a l’FP, el conseller ha exposat la posada en marxa de nous grups formatius (21 de grau mitjà, 32 de grau superior, 20 en PFI, 10 IFE, 5 de tècnics esportius i 2 d’arts plàstiques i disseny), per donar resposta a una creixent demanda, així com d’un pla pilot d’oferta formativa compartida entre els Departaments d’Educació i de Treball, Afers Socials i Famílies a quatre centres de l’Alt Empordà, la Selva, la Garrotxa i la Ribera d’Ebre.
Alhora, s’implanta un pla pilot d’acreditació de la formació adquirida per la via laboral amb una oferta d’acreditació conjunta entre Educació i Treball. Permetrà als treballadors que acreditin obtenir en el mateix procés el reconeixement de mòduls professionals d’un títol d’FP i d’unitats de competència d’un certificat de professionalitat. També s’incrementa el nombre d’alumnes que fan FP Dual. Segons el departament aquest curs seran 9.000, la qual cosa suposa un 21% del total d’alumnes de segon curs, un percentatge que “es comença a apropar al 30% que ens diu la Unió Europea”.
Projectes d’innovació
Educació, conjuntament amb la Secretaria d’Universitats i Recerca, crea un programa d’innovació perquè una seixantena d’instituts siguin referents en la formació del professorat. Els estudiants del màster de professorat de secundària podran fer les pràctiques en centres especialitzats en la formació.
També s’implantaran programes de promoció de la robòtica, d’innovació avançada (Big Data, intel·ligència artificial, realitat immersiva i analítica de dades), i Escoles d’evidències, un projecte d’experimentació educativa per generar innovacions basades en evidències d’aprenentatges. Es crearà el Laboratori d’acceleració de la transformació educativa, que permetrà aplicar sobre centres accions i recursos per provocar la seva transformació de forma accelerada, a partir d’una diagnosi inicial. Bargalló ha reiterat que “per si sola la innovació no és ni un element positiu ni negatiu, el que és positiu és quan la innovació esdevé millora. I per això cal avaluar-la i plantejar-la a la resta de centres perquè posin a la pràctica el que considerin més útil”.
