Reportatge

Alumnat gitano i universitat, una carrera d’obstacles

«Si alguna cosa som els gitanos és que som molt diversos». Són paraules de Fernando Morión, responsable Territorial Departament d’Educació a la Fundació Secretariat Gitano (FSG). Parlem amb ell per fer-nos una idea de les dificultats que han d’afrontar les nenes i els nens primer, després, les i els adolescents i joves gitanos que van complint etapes al sistema educatiu. Això passa gràcies a una combinació d’enorme esforç (personal i familiar), suport, orientació i treball, per arribar a la universitat i acabar els seus estudis terciaris.

Segons la FSG, tan sols el 0,8% d’aquestes noies i nois accedeixen a estudis universitaris. Les causes són diverses, com explica Carmen Jiménez, una jove de Conca graduada recentment en Educació Infantil. Ella, com explica Morión, és del grup d’“afortunats” que no ha hagut d’enfrontar enormes dificultats des que entrés al sistema i fins que ha passat per la facultat. Tot i així, en té clares: la manca d’igualtat d’oportunitats d’entrada, les situacions de pobresa, la discriminació encarnada en una tremenda segregació escolar, les expectatives pròpies, de la família i del professorat i, per descomptat, la manca de referents.

Sense recursos ni referents

Jiménez, que ha compaginat els estudis amb el treball a la FSG fent acompanyament, principalment per trencar amb la bretxa digital d’adults i menors d’ètnia gitana, ho té molt clar. En el seu camí, un dels obstacles més grans ha estat “la manca de referents, que és molt important”. Ara es veu a ella mateixa en el complex (i satisfactori) paper de ser referent per a nenes i nens com ella mateixa va ser no fa tant de temps.

Morión apunta que aquesta manca de referents s’ajunta amb la invisibilitat que pateixen les persones que han arribat a destacar. «Si ets a mates i et diuen que la primera professora de matemàtiques va ser una gitana, et fa part del relat». Efectivament, Sofia Kovalévskaya va ser la primera catedràtica de Matemàtiques. Era sueca de naixement i tenia sang gitana, ja que la seva mare pertanyia a aquest poble.

De vegades, la família i les dificultats econòmiques i laborals són l’obstacle per a noies i nois. Tant Jiménez com Morión ho expliquen, i assenyalen la necessitat que els poders públics facin esforços per millorar la igualtat d’oportunitats, no només d’accés, sinó de permanència al sistema educatiu, i fins i tot a la universitat. Carmen Jiménez va poder fer front als estudis perquè va estar becada. Això, per una banda, la va ajudar econòmicament i, al mateix temps, va ser un estímol per no fluixejar durant aquella etapa. No es podia permetre el luxe de suspendre assignatures i haver de tornar els diners que li havien donat.

Morión parla de “manca de recursos, inexistents o tardans” i de com això “dificulta que puguis seguir a la postobligatòria, que deixa de ser gratuïta”. Però, com expliquen tots dos, el problema comença molt abans i ensenya la poteta en el primer cicle d’infantil, al qual les nenes i els nens gitanos no poden acudir per l’escassetat d’oferta pública i gratuïta de places.

«El camí educatiu del gitano parteix de la desigualtat. Això és degut a diversos factors. El primer és que ens incorporem després del primer cicle d’infantil, als 3 anys. Aquesta incorporació tardana es nota”, assegura Fernando Morión, que insisteix que garantir l’educació gratuïta en aquestes primeres etapes és una de les mesures específiques que pot ajudar a garantir el dret a l’educació de l’alumnat gitano.

La dificultat del pioner

Aquest és un altre dels problemes que acusa l’alumnat gitano. Ho explica Morión. Com li ha passat a la Carmen, ha estat el primer de la família a arribar a la universitat. Els seus avis eren analfabets, destaca mentre viatja a Madrid per a la presentació de les dades de la FSG. Ells no van trepitjar l’escola, però van entendre que els seus fills sí que ho havien de fer. D’aquesta manera, els pares del Fernando van estar escolaritzats, però no guarden un bon record d’aquells anys a causa de la discriminació que van patir a les seves pròpies carns. Quan van poder, es van posar a treballar per deixar enrere aquella experiència. Tot i així, van veure la necessitat que en Fernando estudiés, malgrat els seus records de l’escola.

Fernando, com els seus avis i els seus pares, ha patit l’antigitanisme des dels seus primers passos a l’escola i a la universitat. Allà, els seus companys li preguntaven què feia a la facultat, sent gitano. La dissonància cognitiva entre l’estereotip i la realitat. També ho va patir per part d’una docent de la universitat que assegurava, indica aquest psicopedagog i mestre, que si les i els gitanos no estudiaven o abandonaven l’escola era perquè no s’esforçaven prou. El seu treball de final de grau va tractar, precisament, sobre les dificultats i discriminacions que pateixen en educació.

Sigui com sigui, el Fernando explica que ser el primer a acabar els estudis obligatoris, els postobligatoris o els universitaris a la teva família, el teu barri, entre els teus amics, pot ser una pressió gran que no tothom porta bé.

Exigències

“L’educació és un dret i els poders públics són els garants que es compleixi”, assevera Morión. I per això creu que cal que es posin les piles.

Els esforços dels últims anys per part del Ministeri per incloure la cultura gitana al currículum han tingut un impacte? “M’agradaria dir-te que sí, però no”. Fernando té clar que queda molt de camí per recórrer per pensar que l’antigitanisme i els prejudicis s’acabaran aviat, per més que s’hagin fet avenços.

També posa sobre la taula una millora del sistema d’acompanyament a noies i nois gitanos, mitjançant la creació de «plans d’orientació i reforç educatiu per revertir les xifres de fracàs i abandó educatiu.” En aquest mateix sentit assenyala la importància de lluitar contra la segregació que fa que molts centres es converteixin en guetos que no responen tampoc a la segregació residencial.

Per evitar tractes discriminatoris com els que van patir tant el Fernando com els seus pares i avis, l’aposta passa per la formació inicial del professorat. Morión assenyala que durant els seus anys de formació en cap moment no es va parlar sobre la manera concreta de treballar amb aquest alumnat o sobre les seves dificultats específiques.

A més, s’ha d’apostar pel suport a les famílies, perquè comptin amb els recursos necessaris perquè les filles i els fills puguin seguir la seva escolarització amb normalitat més enllà de les etapes obligatòries.

Finalment, Morión parla que només el 7% de l’alumnat gitano que fracassa o abandona prematurament els estudis hi torna algun temps. Un percentatge més baix que en el cas de la població general. Per això reclama mesures específiques de retorn educatiu.

L’èxit de l’alumnat gitano és un dels reptes més importants que enfronta, o hauria d’enfrontar, el sistema educatiu espanyol si vol millorar les xifres d’inequitat, cada cop una mica pitjors. Temes com ara la segregació són claus, així com el suport a l’alumnat i a les famílies. Lluitar contra un antigitanisme molt instal·lat a la cultura i la societat espanyoles és clau perquè alguns d’aquests factors canviïn.

I com destaquen tant Fernando Morión com Carmen Jimenez, els prejudicis són injustos, es fonamenten en falsedats que té poc o res a veure amb un poble que fa 600 anys que viu en la persecució a Espanya. Un poble ric culturalment i molt divers amb una gran heterogeneïtat que, com recorden tots dos, cal conèixer de primera mà. Per això és important acabar amb la segregació.