Un grup de 18 científics ha fet públic un manifest que ha enviat als departaments de Salut i Educació demanant que la tornada als centres educatius, que ja es va posposar fins al dia 11, s’endarrereixi encara unes setmanes més, com a mesura per frenar la propagació de la covid19. Argumenten que els indicadors epidemiològics avui són sensiblement pitjors que la segona setmana de setembre i que a més ara plana l’amenaça de la soca britànica, molt més contagiosa. Entitats de la comunitat educativa com l’associació de directors Axia o els sindicats Ustec i Aspepc han subscrit aquests arguments per demanar també que el segon trimestre comenci en modalitat virtual o directament no ho faci fins a la darrere setmana de gener.
El Govern, en canvi, manté la seva decisió inicial i les escoles obriran dilluns vinent. Ho va dir el director general de centres educatius, Josep González-Cambray, el dia 5 (el mateix dia que es coneixia el manifest) i ho va repetir l’endemà el vicepresident Pere Aragonés. “Les escoles seran l’últim servei públic a tancar”, va afirmar en una entrevista a Efe el president en funcions, en línia amb el que defensa el Centre Europeu per a la Prevenció i Control de Malalties (ECDC): “Tancar les escoles ha de ser l’últim recurs per l’impacte negatiu en la salut física i mental de les criatures i sobre la seva educació”.
I aquest mateix matí, la consellera de Salut, Alba Vergés, ha reiterat en una entrevista a RAC1 que les escoles obriran perquè “és una eina que ens ajuda al control de l’epidèmia” i “mai he tingut cap informe dels meus tècnics que digui que tancar escoles sigui una opció per la gestió de la pandèmia”.
🗣️ La consellera de @salutcat confirma que dilluns les escoles obriran “segur”. I afegeix: “mai he tingut sobre la taula cap informe dels meus tècnics que ens digués que tancar escoles fos una opció per a la gestió de la pandèmia” pic.twitter.com/FOBgqiiPPz
— El món a RAC1 (@elmonarac1) January 7, 2021
De fet, alguns d’aquests experts (Oriol Mitjà, Salvador Macip, Àlex Arenas…) es van passar el primer trimestre del curs demanant aquesta mateixa mesura. En el cas d’Arenas va arribar a afirmar, en una de les seves múltiples intervencions radiofòniques, que mantenir les escoles obertes era “el pitjor error” que estava cometent el Govern. Ho va dir a finals d’octubre, en el punt àlgid de la segona onada, però les escoles van seguir obertes i la corba de contagis i hospitalitzacions va baixar. En un tuit recent, li ha demanat al conseller Bargalló que “baixi del burro”. Per la seva banda, Oriol Mitjà també va demanar al setembre que les escoles obrissin en dies alterns perquè “hi haurà transmissió”, i que es fessin tests ràpids als nens cada dues setmanes, al mateix temps que vaticinava que no hi hauria vacuna a l’hivern. Al juliol ja havia demanat un segon confinament domiciliari. La resta del trimestre l’ha passat carregant contra la gestió del Govern, del qual darrerament ha escrit que se sent “avergonyit”.
Però també hi ha experts que s’han posicionat obertament a favor de mantenir les escoles obertes, com recull en el seu compte de twitter el col·lectiu Tornem a les escoles. Així s’han expressat Magda Campins, cap del servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Vall d’Hebron; Pere Soler, cap de la unitat de patologia infecciosa i immunodeficiències de pediatria del mateix centre sanitari, el qual ha desmentit que la soca britànica afecti més als nens que als adults; i la Societat Catalana de Pediatria, entre altres.
1 comentari
“Tancar les escoles ha de ser l’últim recurs per l’impacte negatiu en la salut física i mental de les criatures i sobre la seva educació”.
Jo afegeixo, dóna-li tu el to que consideris.
I la salut física dels docents? Jo ja entenc que la política és molt important pels polítics i és per això que no volen perdre vots dels pares, mares, dos pares, dues mares, un pare sol, una mare sola, tots els vots compten.
Si hi ha baixes no es pot demostrar on s’ha contagiat cap docent i a sobre la Fiscalia no admet segons quines denúncies, a tenor del que s’ha publicat. Denúncies contra el Gobierno, desconec si també contra el Govern (España-Catalunya respectivament).
I sincerament jo crec que a molta gent li interessa ven poc l’educació, fan veure que estan molt preocupades o preocupats, però el que interessa que tot rutlli, com està organitzat el “sistema”.
Pot ser sí o pot ser no, si els interessés l’educació s’invertirien més diners, no que sembla ser que ho miren com despeses.
Pot ser sí o bé pot ser no, quan arribés un partit al Gobierno o al Govern, no canviaria les coses, portem ja 8 reformes.
Pot ser sí o ans tot el contrari, no, estaríen més preocupats d’abaixar ràtios, destinar més diners en professionals i no en culpabilitzar a la professió dient que manca formació, que cal un màster professionalitzador que s’ha convertit en un clar negoci per manca d’oferta suficiente oferida per les Universitats Públiques.
Pot ser sí aquí no hi ha opció al no, que si l’alumnat repetís els cursos que fora menester, que l’educació obligatòria fos fins els 18 anys majòria d’edat, que els seus progenitors o tutors fossin responsables a tots els nivells, s’ho pendríen tot més de forma seriosa.
L’èxit es mesura en la disminució de l’abandonament i la consecució de la titolació de Graduat en ESO. Amb això n’hi ha prou. Després ningú els contracta i succeeix el que succeeix si no tenen prou llums o algú o alguna persona els il·lumina per a que retornin encara que sigui a fer Formació Professional per tenir alguns estudis no generalistes com l’ESO que no capaciten per a treballar.
Última cosa cal una reforma integral del Servei A/R d’Assessorament i Reconeixement, des d’una regulació legal de qui ho ha de fer, quan es cobra, com es cobra i amb que es concedeix el reconeixement perquè si no al final és més comèdia d’aconseguir més titolats a cost zero.