Opinió

PFI (amb I, d’inserció sociolaboral)

Els PFI són formacions destinades a joves d’entre 16 i 21 anys que, per motius diversos, no tenen el graduat en ESO. Es tracta d’una formació professional bàsica que complementa mòduls de competències bàsiques. La majoria de l’alumnat d’aquestes formacions duu una motxilla ben carregada d’experiències doloroses i de frustració. En general, de fet, trobem dos grans grups d’alumnes als PFI: joves que no han pogut sostenir l’educació formal perquè tenen dificultats d’aprenentatge o perquè les seves capacitats i competències no són les que el sistema premia; i joves migrants que quan han arribat aquí ja no han pogut accedir al sistema educatiu formal. Per aquests últims, a més, el PFI és la porta d’accés a la formació professional reglada i a una primera experiència en el mercat laboral, mitjançant les pràctiques a empreses.

El treball a l’aula dels PFI es focalitza, doncs, en competències instrumentals que permeten als i les joves reforçar la seva autoestima i la possibilitat d’aprenentatge i creixement mentre aprenen les bases d’un ofici. Podríem dir, fins i tot, que l’objectiu dels PFI és, en certa manera, que els i les joves es reconciliïn amb el seu jo aprenent. En el cas dels joves migrants, l’objectiu és més ambiciós: serà a través de la professionalització que el jove començarà a veure possible la seva inclusió en la societat (perquè tindrà més possibilitats de regularitzar la seva situació, de seguir en el circuit de protecció al menor i a l’extutelat, perquè podrà viatjar a visitar la família que va deixar…).

Tot i que hi trobem tot el sentit del món, al PFI ens costa trobar moments i espais en el dia a dia a l’aula per treballar i acompanyar el jovent en el seu camí cap a esdevenir ciutadans i ciutadanes crítiques i actives. Aquest és el motiu pel qual, aquest any, al PFI d’Auxiliars en Hoteleria i Restauració de l’Escola Pia Luz Casanova-Calassanci, al barri del Raval de Barcelona, vam decidir relacionar Drets Humans i les festes de Nadal.

La majoria de l’alumnat del grup ha sigut o és testimoni de la vulneració dels DDHH en la seva pell. Amb la voluntat d’acompanyar-los en el seu apoderament, el passat 10 de desembre, Dia Internacional dels Drets Humans, vam dedicar l’estona del mòdul d’Entorn Social i Territorial a conèixer i debatre els DDHH. Un dels indicadors que utilitzem les docents del centre per valorar si una dinàmica funciona a l’aula és el soroll que s’hi genera, i en aquesta sessió n’hi va haver molt. Reconèixer experiències pròpies o molt conegudes va fer que la majoria de l’alumnat aixequés la veu per discutir la Declaració Universal dels Drets Humans: el dret a l’habitatge, el dret a la lliure circulació, el dret a la igualtat davant la llei… Cal que els ciutadans i les ciutadanes d’una societat coneguin els seus drets per tal de poder defensar-los i reivindicar-los, i aquesta sessió va permetre a l’alumnat del PFI d’Hoteleria i Restauració reconèixer-se com a persones de ple dret.

«No parece que todas las personas tengamos los mismos derechos. Hay gente que vive en la calle, que no tiene dónde dormir o comer, y hay personas, sobre todo mujeres, que están en relaciones que son peligrosas para ellas. Nosotros vemos a personas dormir en la calle y nos sentimos mal, porque todos las personas deberíamos tener un lugar para vivir. Parece que los gobiernos no ven a estas personas, solo piensan en sus intereses.»

A la sessió de tutoria següent calia muntar l’arbre dels desitjos que, des de fa un parell d’anys, muntem a l’escola quan s’acosta Nadal. D’aquesta manera, alumnat i docents fem revisió de l’any i ens marquem objectius i desitjos per a l’any nou, i connectem amb el Nadal més essencial més enllà de regals i decoracions. Per tal de seguir treballant els DDHH, aquest any la proposta va ser una mica més complexa: a l’hora d’escriure els desitjos per al 2021 hauríem de tenir presents els DDHH i el debat i les reflexions que havien sorgit a l’última sessió. Dedicarem uns minuts a pensar-hi, en silenci i individualment, i quan ho tinguem clar, escriurem els nostres desitjos en un tros de paper que després penjarem a l’arbre. D’aquesta manera, les decoracions nadalenques prenen més sentit que mai: són els nostres desitjos, els nostres compromisos amb la construcció d’un món millor per a tots i totes.

«Deseamos que nos respondan a la solicitud de los papeles porque queremos ir a visitar a nuestras familias. Queremos seguir en el curso para aprender muchas más cosas, sin tener que estar siempre nerviosos por los papeles. Deseamos el fin del racismo. Si todas las personas somos iguales, los que llegamos aquí y necesitamos trabajar para tener una vida normal, tenemos que poder hacerlo. Necesitamos que la ley de extranjería cambie porque es injusta y racista. En 2021 deseamos volver a la normalidad, sin mascarillas ni confinamientos.»

Si volem construir escoles que preparin per al futur no podem permetre’ns deixar ningú enrere. No només en oportunitats d’aprenentatge i de desenvolupament professional, cal que acompanyem a tots els infants i joves a esdevenir ciutadans actius en la defensa dels Drets Humans. Conèixer els drets d’un mateix permet aixecar la mirada i reconèixer-nos tots i totes com a iguals.

En definitiva, no podem construir un món millor sense ser-hi totes, oi?

Aquest article l’hem escrit conjuntament l’Assia Saaid i el Mohammed Lamine Camara, estudiants del PFI d’Auxiliar en Establiments Hotelers i de Restauració a l’Escola Pia Luz Casanova-Calassanci, i la Mireia Garriga, educadora i tutora del grup.