Carles Riera i Albert (Barcelona, 1960) és llicenciat en Sociologia per la UAB, Màster per la UPC, Terapeuta Gestalt. Ha estat president del CIEMEN, membre del Consell Internacional del Fòrum Social Mundial (FSM) i director de la Fundació Randa-Lluís Maria Xirinacs, a banda d’exercir la docència a diverses universitats. Com a activista, ha participat en el moviment en defensa dels drets de les persones amb diversitat funcional i en el moviment antimilitarista, a més de treballar i col·laborar amb diverses entitats de l’economia social i solidària. Militant de l’esquerra independentista des de l’any 1982, és diputat de la CUP al Parlament des del 2016 i en aquestes eleccions ocupa el segon lloc de la llista que encapçala Dolors Sabater.
De tots els problemes estructurals que pugui tenir el sistema educatiu català (més enllà de la pandèmia, doncs), quin serà per vostè el primer a abordar en cas que governi?
Acabar amb la segregació escolar i recuperar la funció social de l’escolarització. Estem a favor de les escoles de proximitat i apostar per elles faria possible eliminar l’elecció escolar, que és un dels mecanismes que només algunes famílies poden exercir i, per tant, que esdevé un privilegi.
Per fer-ho, és fonamental posar remei a l’infrafinançament de l’escola pública i posar fi als privilegis que disposa l’escola concertada. Cal destinar recursos a lluitar contra l’abandonament escolar prematur, evitar els tancaments a la pública i augmentar l’oferta pública en els postobligatoris és essencial (FP).
Considera que l’accent que en els darrers anys s’ha posat en l’educació/avaluació per competències està desembocant en un menyspreu pel coneixement?
Un alumne no és competent si no aprèn conceptes. Un alumne no aprèn conceptes si no els treballa en un marc competencial més enllà de la memòria frugal. Amb un context curricular diferent i unes ràtios decents es poden ensenyar i aprendre molts conceptes a través de metodologies diverses. La renovació pedagògica és revolucionària i crítica si aconsegueix transmetre conceptes mentre transforma metodologies i, també, condicions educatives des d’una perspectiva de classe, exigint qualitat i equitat. Però compte, perquè basar-se en només en la metodologia pot ser causa de segregació, per alguns alumnes l’aula és la seva única oportunitat d’aprenentatge de conceptes.
Li semblaria positiu que l’experiència d’Escola Nova 21 de transformació de centres educatius s’estengués al conjunt del sistema?
Escola Nova 21 ha fomentat la competència entre centres i ha desviat l’atenció de què és realment important en el món educatiu: els recursos. Tot allò que ha fomentat l’entrada d’aquest lobby en el món educatiu és “fum”, donar publicitat a uns determinats centres educatius i augmentar la desigualtat educativa.
L’enfocament competencial és només això, un enfocament metodològic, hem de replantejar el currículum, les ràtios, els recursos. La nostra aposta (i el que volem estendre i potenciar) són les diverses i múltiples formes d’innovació escolar que ja s’estan donant en el si del sistema educatiu públic català, que no tenen la sort de tenir els altaveus mediàtics d’EN21.
És bona idea impartir alguna matèria en castellà per reforçar aquesta competència lingüística entre l’alumnat d’aquells territoris on l’ús social del català sigui molt majoritari?
No. No existeix un ús social del català molt majoritari enlloc del territori i no s’han observat deficiències significatives en aquesta competència entre els alumnes catalans. La gran majoria de productes culturals (sèries, pel·lícules, música o literatura) són en castellà, en canvi, per molt alumnat l’únic entorn on poden estar en contacte amb el català és a l’escola.
L’escola concertada afirma que si tingués el mateix finançament que la pública acolliria sense problemes el percentatge que li correspon d’alumnat vulnerable. Se la creu?
La concertada compta amb més recursos que la pública, majors recursos que la xarxa pública; la diferència és que bona part del finançament ve de les famílies. El fet d’oferir-se a agafar alguns infants vulnerables compensa el descens de matrícula que estan patint els darrers anys a molts centres mentre la xarxa pública infradetecta NESE. Cal que el decret d’admissions expliciti un mètode sistemàtic i centralitzat per detectar NESE.
Tothom sembla estar molt a favor de l’escola inclusiva, però ningú no troba la manera de fer-la avançar. Què farà vostè al respecte?
Es pensa la inclusió com quelcom a part de la realitat normativa i es fan o intenten fer polítiques exclusivament per la inclusió, quan totes les polítiques haurien de ser inclusives. Un dels objectius principals de l’educació és aprendre a viure en una societat diversa. És impossible complir aquest objectiu si el context educatiu en el qual aprenem no és divers i no hi trobem a tot l’alumnat present, participant i progressant. Per assolir això cal per sobre de tot: reduir ràtios, augmentar el cos docent, formar al claustre en inclusivitat.
Opina, com fan molts sindicats, que les direccions dels centres públics tenen massa poder i que els claustres han deixat de ser espais de debat i diàleg?
Tant el decret de direccions, el decret de provisió de plantilles i el decret d’autonomia de centres actuen coordinadament cap a un funcionament privatitzador. Les direccions cobren més, però també es veuen immerses en una responsabilitat que implica fidelitat a l’administració per sobre de la comunitat educativa. Tot plegat obeeix a un enfocament profundament tecnocràtic que ha prioritzat el projecte de direcció per sobre del projecte educatiu de centre. La democràcia ha desaparegut dels claustres.
L’escola bressol (el 0-3) serà universal i gratuïta si vostè governa o, sent realistes, aquest escenari és excessivament utòpic?
És una qüestió pragmàtica i realista; no vol dir ni que sigui ràpid, ni que sigui fàcil. El que cal, en primer lloc, és que la Generalitat assumeixi la seva part del pacte educatiu. Encara ens recordem dels 81,7 milions d’euros que havien d’anar a les escoles bressol públiques i van anar a parar a les concertades (notícia d’El Periódico de març de 2017). Mentrestant, i fins que la bressol no sigui universal i gratuïta, cal fer tarifació social.
Escoles obertes i segures. Això és una realitat o és propaganda institucional?
Això, i pel que s’ha observat fins ara, podria ser una realitat si –i només si– els protocols es revisessin amb el que sabem a hores d’ara i se seguissin de manera estricta i uniforme arreu del territori i s’augmentés el nombre de cribratges en escoles, sobretot pel que fa als docents. També caldria fer un acompanyament i un seguiment proper de com s’apliquen els protocols en les escoles i instituts. Res de tot això es pot fer sense més personal i més recursos. Ara és quan es troba a faltar aquella figura tants cops reivindicada de l’infermer/a escolar.
En algun cas ha estat un engany i s’han mantingut escoles obertes amb índex alts de contagi entre escolars i docents. El cas més punyent ha estat l’institut Pere Borrell de Puigcerdà, que ha provocat el tancament perimetral de la Cerdanya durant 15 dies.
Amb els mateixos recursos humans i materials que ha disposat el Departament d’Educació durant aquest curs, què hauria fet diferent en relació amb la gestió per mantenir els centres oberts malgrat la pandèmia?
Hauria pres les decisions de la mà de la comunitat educativa i les hauria fet conèixer primer a les implicades i després als mitjans. Hauria planificat amb més antelació el curs 20-21 i hauria sigut més transparent amb les decisions. Hauria prioritzat molt més aquells centres de màxima complexitat a l’hora de destinar els pocs recursos que han augmentat.
Acabi la frase
- Les avaluacions externes són… una eina mal plantejada i mal emprada que fomenten la competència entre centres i que cal repensar.
- Les places perfilades aconsegueixen… tenir docents triats a dit per les direccions i que no qüestionen res…
- Cal que la LEC… sigui substituïda per una nova llei que no respongui al nou model de gestió pública basada en el gerencialisme.
- La reforma de l’FP passa per… no aplicar la reforma curricular i consensuar una bona reforma entre tota la comunitat educativa en clau de territori.
- Amb els horaris escolars farem… que s’adeqüin a les necessitats de l’alumnat en les seves diferents etapes formatives tenint en compte qüestions de salut, com l’alimentació o la son, de rendiment cognitiu o d’equitat.
- Quan entri en vigor la LOMLOE… caldrà verificar que les intencions didàctiques que tendeixen a la inclusivitat i l’equitat quedin ben representades en la seva aplicació a Catalunya (currículum, horaris, materials…)
- Quan governem, invertirem més recursos en educació i els traurem de… repensar impostos, sous de càrrecs vitalicis, inversions inútils i innecessàries.
- L’educació de persones adultes… és un dret necessari per igualar les diferències socials, i cal repensar-la per adaptar-la a les necessitats de les persones i a les possibilitats dels territoris.
- La lliure elecció del centre per part de les famílies… és un privilegi camuflat de dret
- Els meus fills van a una escola…
