Josep Gonzàlez-Cambray ja és el nou conseller d’Educació del Govern presidit per Pere Aragonès. Nascut a Lleida el 1972, però resident a Barcelona des de mitjans dels noranta, González Cambray ha estat, juntament amb Josep Bargalló, la cara més visible del Departament al llarg d’aquest últim any, en el qual l’escola ha hagut d’afrontar el repte de mobilitzar cada dia al voltant d’1,7 milions de persones sense que això s’hagi traduït en una explosió de contagis, que és el que alguns experts (o presumptes experts) auguraven que passaria. Ara ja es pot dir que el repte s’ha assolit amb èxit, i la millor prova és la confiança que el nou president de la Generalitat ha decidit dipositar en Gonzàlez-Cambray, l’home que ha coordinat els treballs amb el Departament de Salut per elaborar els protocols i les instruccions que han facilitat aquesta obertura.
Al contrari que Bargalló, Gonzàlez-Cambray no prové estrictament del món de l’educació, malgrat que ha exercit de professor d’institut en l’especialitzat de Tecnologia i d’universitat a diversos postgraus de la UOC i la Universitat de Lleida. De formació és enginyer tècnic industrial i llicenciat en Màrqueting, i com a professional va treballar durant anys com a consultor en l’àmbit de la qualitat i l’organització del treball. Des de fa ja uns quants anys, però, ha anat encadenant responsabilitats en la gestió pública, cada vegada més rellevants. Durant les darreries del tripartit va ser director dels Serveis Territorials de Barcelona del Departament d’Acció Social i Ciutadania, en la conselleria que aleshores dirigia Carme Capdevila, i més endavant tornaria a aquest departament com a adjunt al secretari per a la Immigració.
Quan fa tres anys, el juny de 2018, Josep Bargalló va assumir la direcció del Departament d’Educació, es va envoltar d’un seguit d’alts càrrecs amb els quals ja havia treballat en la seva anterior etapa al tripartit. Tots eren, com ell, fills dels anys cinquanta, tret d’un, que ho és dels setanta: Gonzàlez-Cambray, des d’aquell moment director general de Centres Públics i president del Consorci d’Educació de Barcelona. Durant aquests tres anys, Cambray ha anat guanyant protagonisme des de la sintonia més absoluta amb el seu cap. Cada cop que ha parlat de lluita contra la segregació escolar, o d’escola inclusiva, o per descomptat de la necessitat de mantenir obertes les escoles malgrat la desconcertant força de les successives onades pandèmiques, les seves paraules s’han assemblat molt a les usades per Bargalló per defensar les mateixes postures. No s’equivoquen, doncs, els qui titllen aquest relleu de continuista, amb la connotació (positiva, negativa o neutre) que cadascú li vulgui donar.
Gonzàlez-Cambray també ha exercit càrrecs de responsabilitat a l’aparell del seu partit, com a secretari general d’ERC a Barcelona, però no ha estat regidor ni diputat. El seu perfil respon més al d’un tècnic que al d’un polític, una característica comuna a altres membres del nou govern de Pere Aragonès. En tot cas, es tractaria d’un tecnòcrata amb inquietuds culturals, ja que és coautor de dos llibres, tots dos d’autoedició. El primer es titula A la recerca del tresor, es va publicar el 2014 i es tracta d’un recull i adaptació de 25 contes orientals; el segon és una novel·la titulada Helvasaccc Barcelona que es va publicar el 2016.
Dos mals tràngols
Com a secretari general d’ERC a Barcelona, Cambray va dirigir la campanya del seu partit a les eleccions municipals de Barcelona de 2015, amb Alfred Bosch com a candidat republicà. Segurament d’aquí neix un dels pitjors tràngols que ha hagut de passar durant la seva vida política, perquè amb el pas del temps Bosch es va anar distanciant de qui havia estat el seu fitxatge estrella per acompanyar-lo de número 2 a la llista, l’actor Juanjo Puigcorbé, que com a conseqüència d’aquells comicis va passar a ocupar el càrrec de diputat delegat de Cultura de la Diputació de Barcelona. El juliol de 2016 el partit va decidir enviar-hi a Cambray com a coordinador de l’àrea (en realitat, l’àrea era Educació, Cultura i Esports, que anaven juntes) i controller encobert de Puigcorbé, i mesos més tard es va filtrar un informe intern en el qual l’actor era descrit com una persona que tractava els empleats de l’àrea de forma despòtica i sense el mínim respecte. De resultes d’això ERC va trencar amb Puigcorbé, el qual sempre ha atribuït a Cambray l’autoria de l’informe.
L’altre mal tràngol que ha hagut de passar Gonzàlez-Cambray per motius polítics és més recent i “surrealista”, segons el va qualificar ell mateix. Va passar l’octubre de 2020, quan la Guàrdia Civil el va detenir (juntament amb la directora de centres concertats, Pilar Contreras) en el marc de la investigació de l’anomenada Operació Volhov. Se l’investigava per la concessió del concert a l’escola d’educació especial El Brot, el patronat de la qual estava presidit per Xavier Vendrell, exconseller i un dels cervells a l’ombra del procés independentista. Però el cas és que Vendrell pretenia que aquesta escola, situada al Baix Llobregat, pogués traslladar-se a la finca de Villa Bugatti, a Cabrera de Mar (El Maresme) i que això no comportés la pèrdua del concert educatiu, però aquest trasllat no es va fer mai, ja que Educació li va respondre que en aquella zona les necessitats ja estaven cobertes. Cambray i Contreras van ser posats en llibertat l’endemà de la detenció.
