La majoria de catalans considera que cal garantir que totes les escoles acullin proporcions semblants d’alumnes d’origen immigrant i de nivell socioeconòmic baix. Així es desprèn de l’última enquesta feta pública pel Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat, que per primera vegada preguntava específicament sobre aquestes dues qüestions a una mostra total de 8.200 ciutadans. Si bé les proporcions varien lleugerament en funció de la pregunta formulada, el rebuig a la segregació escolar ja sigui per raó d’origen o de renda oscil·la entre el 48,4% i el 76,2%.
Concretament, preguntats sobre si creien que les proporcions d’alumnat d’origen nouvingut haurien de ser similars a tots els centres educatius, un 65% dels enquestats respon que hi està d’acord o molt d’acord (comptabilitzant les respostes situades entre el 6 i el 10 en una escala del 0 al 10). Entre les posicions 0 i el 4, en canvi, només s’hi situen el 15,3% dels enquestats, i un 19,7% opten per la postura intermèdia.
Tot seguit, preguntats sobre si consideraven que hi hauria d’haver proporcions similars d’alumnat de nivell socioeconòmic baix a cada escola catalana, un 76,2% s’hi mostra d’acord o plenament d’acord. Un 28,5% de la ciutadania, de fet, defensa aquest escenari de manera plenament convençuda. En aquest cas, entre el 0 i el 4 la proporció de respostes és només del 4,7%.
Ara bé, aquestes dues preguntes registren proporcions molt diferents quan porten acompanyat un afegitó relacionat amb la tria d’escola per part dels pares i mares. Concretament, el CEO també preguntat: “Cal garantir que totes les escoles acullin proporcions semblants d’alumnes d’orígens familiars immigrants, encara que això signifiqui limitar la llibertat d’elecció de les famílies?”. Formulada la pregunta en aquest sentit, la proporció dels que es mostren més aviat d’acord o molt d’acord baixa lleugerament per sota de la meitat (48,4%), mentre que els contraris (respostes entre el 0 i el 4 de l’escala) pugen fins al 30,2%. De fet, hi ha un 11,9% d’enquestats que no s’hi mostra gens d’acord –proporció que a la pregunta originària era del 6,2%–. La proporció d’indecisos augmenta lleugerament, passant del 19,7% al 21,4%.
Igualment, les proporcions també varien a la pregunta sobre la segregació escolar per motiu de renda tenint-hi en compte “la llibertat d’elecció de les famílies”. En aquest cas, entre el que s’hi mostren més aviat d’acord o molt d’acord, la proporció baixa fins el 55,1%, mentre que els contraris són el 18,2%. Els indecisos, el 26,8%.
El CEO també pregunta si creien que les escoles públiques haurien de rebre els mateixos recursos públics per alumne, o bé si haurien de rebre’n més si acullen més alumnat d’origen immigrant. En aquest cas, la majoria (77,3%) advoca per repartir els mateixos recursos a totes les escoles, sense afavorir positivament aquelles que concentren major població d’origen nouvingut, opció que suma tan sols el 17,8% dels suports.
Contràriament, la mateixa pregunta però referida a les escoles que concentren major alumnat d’origen socioeconòmic baix, els partidaris de distribuir els mateixos recursos a cada centre baixen al 44,8% i els partidaris d’afavorir positivament les escoles que concentren majors índex de pobresa pugen fins al 46,5%.
Confiança en la meritocràcia… però no tant
La relació dels enquestats amb la meritocràcia individual tampoc no acaba de ser del tot nítida. L’enquesta els pregunta si “els alumnes que s’esforcen son els que tenen bons resultats”, creença majoritària entre els enquestats: un 30,5% hi està totalment d’acord, i un 45,7% més aviat d’acord. Els contraris o molt contraris tan sols són el 19,6%. Igualment, a la pregunta sobre si l’escola dóna a tothom les mateixes oportunitats d’èxit, el 53,4% hi respon favorablement.
Tot amb tot, paral·lelament a aquestes respostes, el CEO també pregunta si “els alumnes de famílies amb més recursos tenen més facilitats per obtenir bones notes”, asseveració que és compartida pel 55,2% dels enquestats. Igualment, també demana si “la possibilitat de fracàs escolar està molt condicionada per l’entorn familiar dels alumnes”, afirmació que recull l’adhesió del 76,7%.
Escola competencial
Finalment, l’enquesta determina també que un 56,7% de la ciutadania defensa “un model d’escola basat en les competències i el treball per projectes”, mentre que només un 26,8% advoca per “un model d’escola basat en la transmissió de coneixements i l’estudi de memòria”. El 16,5% opta per no posicionar-se.
Aquest punt ha estat especialment celebrat pel Fòrum Futurs de l’Educació, que aplega 36 escoles i instituts, públics i concertats, que van formar part de l’experiència d’Escola Nova 21. En un comunicat, aquest grup de centres ha celebrat “la incorporació d’aquest assumpte en l’enquesta d’opinió” i, sobretot, el resultat del sondeig. D’acord amb la seva valoració, “les dades del CEO mostren que la tendència a promoure un aprenentatge competencial no només és promoguda per les institucions i professionals del sector, sinó també és demandada per les famílies i la societat”.
