Anàlisi

Observació entre iguals: què és i per què 9 de cada 10 docents que ho proven voldrien repetir

Dos docents han consensuat entrar a les respectives aules, amb la finalitat d’observar discretament com cada ensenyant gestiona la classe –focalitzant en algun aspecte prèviament acordat– i després compartir les reflexions amb vistes a la millora. No és una pràctica habitual en els centres catalans, però el 90% dels docents que ho han experimentat, repetirien. Aquest és un dels resultats provisionals de la recerca del professor de la UAB David Duran, presentada el passat dijous 3 de novembre al Departament d’Educació, en la qual també va intervenir Matt O’Leary, professor de la Universitat de Birmingham i expert internacional en observació entre iguals.

Matt O’Leary va plantejar la seva conferència per respondre la qüestió: ¿com es pot fer un bon ús de l’observació entre iguals per ajudar els docents a comprendre i millorar els processos d’ensenyament i aprenentatge, sobretot en contextos, com és el cas del Regne Unit, en què s’ha generalitzat un model instrumentista de l’educació basat en sistemes de mesurament de resultats? O’Leary va insistir en la necessitat de trencar amb el model d’observació docent basat en l’avaluació de resultats i potenciar el model basat en el diàleg professional, sense judicis. La persona observadora esdevé un “parell d’ulls extra”, que ajuda l’observada a reflexionar sobre la pròpia pràctica. Només així, l’experiència de l’observació pot tenir impacte en la millora de la docència.

Matt O’Leary també va animar les direccions i la inspecció a relaxar el control de dalt cap abaix, per transferir el lideratge cap al professorat i estimular perquè se sentin “agents” del seu desenvolupament professional, un salt en l’ethos des d’una inspecció o direcció jeràrquica cap a un model de recerca col·laborativa. Això només és possible si es creen espais de confiança que permetin la discussió reflexiva a partir de l’anàlisi de les observacions a l’aula. O’Leary va proposar diverses formes d’estructurar la pràctica, que també pot incloure la veu dels alumnes, i va insistir en la necessitat d’invertir en formació sobre habilitats reflexives i d’autoconeixement.

David Duran va explicar el model d’observació docent –basat al seu torn en la proposta del professor O’Leary– que s’ha desenvolupat en el marc dels centres que formen part de la Xarxa de Competències, modalitat de formació entre iguals del Departament d’Educació, des del curs 2019-20. Aquest model consisteix en què parelles de docents, amb graus d’experiència i estatus similars, acorden observar-se mútuament un o diversos aspectes pedagògics de la seva acció a l’aula, per mitjà d’instruments de recollida d’evidències de la pràctica docent a l’aula que s’utilitzen, posteriorment, per oferir-se feedback o retroalimentació constructiva mútua que permeti la reflexió i la concreció d’objectius de millora de la pràctica d’ambdós docents. Els docents han rebut formació i recursos per implementar la pràctica, a partir d’un model senzill però estructurat, que cerca minimitzar les resistències inicials.

Alhora, David Duran, com a coordinador del GRAI (Grup de Recerca d’Aprenentatge entre Iguals) de la UAB, lidera un projecte de recerca, conjuntament amb la Universitat de les Illes Balears, en què participen 400 docents (227 dels quals de la Xarxa de Competències), amb l’objectiu de cercar evidències de la utilitat d’aquesta pràctica com a forma d’aprenentatge i col·laboració docent. Dels resultats preliminars de la recerca es desprèn que els dubtes o resistències inicials dels docents participants disminueixen al final del procés i que millora la percepció de “proximitat” professional del company o companya observat. La recerca també analitza elements qualitatius relatius al diàleg professional que s’estableix entre la persona observadora i l’observada i l’impacte a curt i llarg termini que té aquesta pràctica.

Durant l’acte, Maite Oller, membre del GRAI, va presentar un vídeo, enregistrat a l’escola Josep Baltà i Elias (Vilafranca del Penedès), en què s’exemplifiquen les fases del model d’observació entre iguals, amb l’objectiu que ajudi altres centres a implementar la pràctica.

A la Xarxa de Competències, l’observació entre iguals ha vingut per quedar-s’hi, i ha esdevingut cada cop més una pràctica habitual. En altres àmbits de la formació i de l’acompanyament pedagògic, comença a despertar-se interès per aquesta pràctica, la qual cosa fa preveure implicacions positives en la cultura relacional i en el benestar docent, i en la qualitat dels aprenentatges dels i de les alumnes.