Anàlisi

On estem, en educació, en el context internacional

A la pàgina del Ministerio de Educación y Formación Profesional es pot accedir a l’informe Education at a Glance 2023 que acaba de publicar l’OCDE, on es comparen determinats indicadors sobre l’educació en diferents països. L’informe és una eina útil per saber com evoluciona el nostre sistema educatiu dins el context internacional. Abans d’analitzar alguns dels indicadors, i donat que els sistemes educatius no són iguals entre països, cal categoritzar els nivells de formació dels sistemes educatius dels diferents països. Per fer-ho, l’OCDE utilitza la Classificació Internacional Normalitzada de l’Educació (ISCED, acrònim del nom en anglès), establerta per la UNESCO el 2011. L’ISCED estableix dos nivells inicials per l’educació infantil (ISCED 010 i 020) i 8 més que van des de l’Educació primària (ISCED 1) fins al Doctorat o equivalent (ISCED 8). A l’informe de l’OCDE, basant-se en aquesta classificació, s’agrupen els nivells en tres grans blocs. Per tal de facilitar la lectura, les denominacions dels blocs en aquest article s’han simplificat en relació als de l’OCDE, tal i com es pot veure a la taula següent.

 Segons l’informe, l’evolució del nivell formatiu de la població de 25 a 64 anys dels darrers 20 anys es pot veure a la següent gràfica. 

!function(){“use strict”;window.addEventListener(“message”,(function(a){if(void 0!==a.data[“datawrapper-height”]){var e=document.querySelectorAll(“iframe”);for(var t in a.data[“datawrapper-height”])for(var r=0;r<e.length;r++)if(e[r].contentWindow===a.source){var i=a.data["datawrapper-height"][t]+"px";e[r].style.height=i}}}))}();

Com es pot veure, a les darreres dues dècades, la millora en educació ha permès disminuir el percentatge de la població que sols assoleix com a màxim nivell de formació l’Educació Obligatòria. Això ha passat tant a Espanya com a la UE i a l’OCDE però, és destacable, que el percentatge de població amb el nivell més baix de formació (Educació obligatòria) és a Espanya (35,8%), 16 punts percentuals més que la mitjana dels països de l’OCDE (19,8%) i més del doble que a la UE (16,6%). Quan l’anàlisi es circumscriu a la franja d’edat de 25-34 anys, és a dir els que han rebut ensenyaments a les darreres dues – tres dècades, s’observa que el percentatge de la població que assoleix com a màxim nivell de formació l’Educació Obligatòria és menor, però encara segueix sent molt més elevat a Espanya (26,5%) que a la mitjana dels països de l’OCDE (13,8%) o la UE (12,2%).

!function(){“use strict”;window.addEventListener(“message”,(function(a){if(void 0!==a.data[“datawrapper-height”]){var e=document.querySelectorAll(“iframe”);for(var t in a.data[“datawrapper-height”])for(var r=0;r<e.length;r++)if(e[r].contentWindow===a.source){var i=a.data["datawrapper-height"][t]+"px";e[r].style.height=i}}}))}();

En canvi, com a dada positiva, el percentatge de població amb Educació Terciària a Espanya és superior, tant en la franja de 25-64 anys (41,1%) com en la de 25-34 anys (50,5%), a la mitjana dels països de l’OCDE (40,4% i 47,2%, respectivament) i de la UE (37,7% i 44,7%, respectivament). Cal esmentar, tal i com es pot veure a la gràfica següent, que a Espanya el percentatge de població amb titulació de Cicles Formatius de Grau Superior és més elevat que a la UE i a l’OCDE i en canvi amb titulació de Grau Universitari és menor.

!function(){“use strict”;window.addEventListener(“message”,(function(a){if(void 0!==a.data[“datawrapper-height”]){var e=document.querySelectorAll(“iframe”);for(var t in a.data[“datawrapper-height”])for(var r=0;r<e.length;r++)if(e[r].contentWindow===a.source){var i=a.data["datawrapper-height"][t]+"px";e[r].style.height=i}}}))}();

Quan les dades es desagreguen per gènere i països, s’observa que a la franja de 25-34 anys d’edat, les dones mostren un nivell de formació superior al dels homes en tots els països analitzats, i també en el valor de les mitjanes de l’OCDE i de la UE. Com es pot veure, el percentatge que només assoleix el nivell més bàsic d’educació (Educació obligatòria) és més elevat en homes que en dones, essent la diferència més gran, de més de 10 punts, a Espanya. A més, en tots els països el percentatge amb Educació Terciària és sempre superior en dones que en homes. 

!function(){“use strict”;window.addEventListener(“message”,(function(a){if(void 0!==a.data[“datawrapper-height”]){var e=document.querySelectorAll(“iframe”);for(var t in a.data[“datawrapper-height”])for(var r=0;r<e.length;r++)if(e[r].contentWindow===a.source){var i=a.data["datawrapper-height"][t]+"px";e[r].style.height=i}}}))}();

De l’informe de l’OCDE, cal destacar també algunes dades molt preocupants. El 2022, el percentatge de població d’entre 18 i 24 anys que ni estudien, ni treballen ni fan formació (anomenats NEET a l’informe de l’OCDE) és del 17,2% (18,1% en homes i 16,3% en dones) a Espanya, i del 14,7% (14% en homes i 15,5% en dones) a l’OCDE. És a dir, a Espanya 1 de cada 5 nois i 1 de cada 6 noies entre 18 i 24 anys són NEET (a casa nostra se’ls ha anomenat NINIS). Aquests percentatges negatius només són superats a la UE per Itàlia.

!function(){“use strict”;window.addEventListener(“message”,(function(a){if(void 0!==a.data[“datawrapper-height”]){var e=document.querySelectorAll(“iframe”);for(var t in a.data[“datawrapper-height”])for(var r=0;r<e.length;r++)if(e[r].contentWindow===a.source){var i=a.data["datawrapper-height"][t]+"px";e[r].style.height=i}}}))}();

Una altra dada molt preocupant és l’abandonament escolar prematur, un greu problema que dificulta l’entrada en el mercat laboral. A la taula següent hi ha les dades d’abandonament prematur dels estudis de persones de 18-24 anys a Catalunya, Espanya i la UE en una sèrie del 2015 al 2022 extretes de la web del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

Com es pot veure, del 2015 al 2022 hi ha una disminució de l’abandonament escolar prematur, més acusada en el cas de la mitjana d’Espanya que a Catalunya, que en els darrers quatre anys mostra percentatges d’abandonament escolar superiors a la mitjana espanyola. La diferència amb la UE el 2015 era de 7,9 punts per Catalunya i de 9 punts per Espanya. El 2022 aquesta diferència es manté semblant a Catalunya (7,3 punts) però baixa a 4,3 punts en el cas de la mitjana d’Espanya. 

Si tenim en compte com es relaciona l’atur amb el nivell de formació, a la franja d’edat entre 25 i 34 anys, tenen feina el 63% dels que sols han assolit com màxim nivell de formació l’Educació Obligatòria, tenen feina el 65% dels que tenen Educació Secundària general (Batxillerat), el 76% dels que tenen Educació Secundària professional (Cicles Formatius de Grau Mitjà) i el 81% dels que tenen Educació Terciària. Les dades indiquen que com major sigui el nivell de formació menor és l’atur, però no sols això, també els sous són superiors. Comparant amb els sous dels que tenen Educació Secundària com a màxim nivell de formació, a Espanya els que tenen Educació Terciària tenen sous un 55% superiors, mentre que els que sols tenen Educació Obligatòria tenen sous un 20% inferiors. Els percentatges són similars tant a l’OCDE com a la UE. 

Per últim, indicar també que els nivells de formació més baixos fan les persones més susceptibles a teories de la conspiració. L’informe de l’OCDE fa esment de l’Enquesta Social Europea feta a persones entre 25 i 64 anys. Segons aquesta enquesta, el percentatge de persones que creuen que “grups de científics manipulen, fabriquen o suprimeixen proves per enganyar el públic” o que “el coronavirus és el resultat d’esforços deliberats i ocults d’alguna organització o govern” ronda el 15% entre els que tenen Educació Terciària, però aquest percentatge es duplica a més del 30% entre els que tenen només Educació Obligatòria. 

En l’elaboració d’aquest article no s’ha fet servir la intel·ligència artificial.