Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Advocat i docent (a l’Escola Pia de Sant Antoni), Miquel Mateo Garcia era el responsable de l’àrea jurídica de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya durant els anys que es tramitava la llei. Des de 2015 i fins ara n’és el secretari general adjunt, amb l’excepció del període 2017-2018, que va ser director general de Centres concertats i Centres privats del Departament d’Ensenyament.
Quinze anys després de la LEC, quin balanç en fa? Sisplau, no se centri únicament en els aspectes negatius.
El reconeixement que la LEC fa del Servei d’Educació de Catalunya representa un avanç molt rellevant des del punt de vista conceptual i social. Va generar un ampli acord social i polític, que el nostre sistema educatiu demanava. La concepció del Servei d’Educació de Catalunya, a partir del model educatiu d’interès públic constituït per centres de titularitat pública i centres d’iniciativa social finançats amb fons públics, respecte al caràcter propi i al projecte educatiu de les escoles i amb un règim de finançament sota el principi de suficiència financera, inicià un camí que encara s’està recorrent i que cal consolidar.
¿Considera que s’hauria d’obrir el meló d’una nova llei que doni resposta als nous reptes que té avui el sistema educatiu o opina que la LEC és un marc normatiu encara amb molta vigència?
No és necessari. La llei actualment vigent ja contempla els elements que, desplegats de manera suficient i efectiva, permeten afrontar els reptes del sistema. Calen, però, recursos, voluntat política, anàlisi objectiva de les conjuntures i diàleg social.
De la LEC el que molta gent té clar és que estableix un termini de vuit anys per assolir el 6% del PIB en educació, un percentatge del qual encara estem lluny fins i tot amb els càlculs que inclouen els pressupostos d’universitats i municipis. S’ho explica?
Al meu entendre, diversos factors impedeixen assolir aquest objectiu. Des de l’infrafinançament estructural general com a país fins a l’específic del sistema. Les prioritats macroeconòmiques van en altres direccions.
¿Faria marxa enrere respecte a algun aspecte o concepte o nomenclatura modificada per la LEC i recuperaria el que hi havia abans?
Tota aplicació de la norma, com tantes altres coses de la vida, exigeix una anàlisi i una avaluació crítica per tal de poder reconduir aspectes o matèries que puguin ser objecte de millora. Els elements que generen tensió en el sistema haurien de ser abordats amb esperit de consens i constructiu i la participació dels agents afectats, eliminant els interessos espuris. Crec que la LEC ho permet. No és tasca fàcil, però és possible.
No fa falta cap nova llei, sinó que calen recursos, voluntat política, anàlisi objectiva de les conjuntures i diàleg social
A parer seu, quin altre aspecte de la LEC no s’ha desenvolupat prou?
Resta molt camí per recórrer en tot allò referent al finançament del sistema. S’han fet avenços, però encara hi ha recorregut. També cal trobar consensos en matèria de política lingüística, perquè s’ha vist que la conflictivitat que genera és gran i, al meu entendre, desenfocada. L’atenció a la diversitat també és una qüestió sobre la qual cal avançar, establint, reforçant i aplicant els criteris per a la seva aplicació i la dotació de recursos necessaris, en aquests moments insuficients. I respectant al màxim els drets que els pares i les mares d’aquest alumnat tenen com a subjectes i usuaris del sistema educatiu, un element que tendim a oblidar.
I quin s’ha desenvolupat en un sentit contrari o esbiaixat respecte al que s’havia acordat?
El règim lingüístic, l’atenció a la diversitat i el finançament del sistema són tres dels eixos que no han acabat de respondre a la voluntat i l’interès del consens aconseguit. Els motius són diversos, però el sistema ho està patint.
Hi ha alguna posició que en aquells moments defensava i que ara no defensaria o ho faria amb diferents matisos?
Sempre he estat partidari que la llei ha de fer seus els principis i assegurar el ple exercici de les llibertats i drets fonamentals recollits en els tractats internacionals, la Constitució i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. També en el concepte i finalitats de Servei d’Educació de Catalunya que recull la LEC. Els continuo defensant tal com la LEC els reconeix, tot i que ho faria amb més contundència i exigència de responsabilitat als agents que els han d’aplicar, defensar i promoure, començant per qui té les competències, que és la Generalitat de Catalunya.
Recordi’ns alguna anècdota dels anys que va durar la tramitació de la llei.
La tramitació de la norma va generar molta il·lusió i esperances dins de les diferents organitzacions que hi treballarem. Fins al punt que es van generar importants mobilitzacions en favor de les postures. Recordo la resposta que des del sector d’iniciativa social es va donar al text de l’avantprojecte, amb la presentació al Departament de més de 121.000 al·legacions, recollides en un temps de rècord. Van ser moments intensos i plens de frenètica activitat. El cas és que mesos més tard les caixes amb les signatures romanien apilades a l’espai del registre de la seu del Departament, creant un robust i fornit mur de contenció en aquelles dependències…
El règim lingüístic, l’atenció a la diversitat i el finançament del sistema són tres dels eixos que no han acabat de respondre a la voluntat del consens aconseguit
