Recentment, s’ha fet públic l’informe “Per una escola concertada inclusiva” de l’ONG Save the Children. Save the Children fa una extraordinària tasca en pro dels drets de la infància que es tradueix, en l’àmbit educatiu, en la defensa del dret a una educació de qualitat, inclusiva, equitativa i no segregadora per a tots els nens i nenes, sigui quin sigui el seu origen o condició. La seva feina, doncs, avala el compromís amb la situació dels nens i les nenes. Per això, ha despertat molt d’interès aquest informe.
L’informe elaborat per Save the Children presenta dades molt rellevants. Així, constata que els concerts educatius són un extraordinari factor de segregació social i educativa. Tal com s’assenyala a l’informe, Espanya és el país de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) que més segrega l’alumnat entre escola pública i concertada segons la situació socioeconòmica. Un 21% de la segregació escolar a Espanya ―mesurada per les diferències socioeconòmiques entre escoles― “s’explica per la desigual composició socioeconòmica entre escoles concertades i públiques”. Aquest percentatge fa del país “un cas desafortunadament únic”, assenyala Save the Children, ja que aquesta proporció “rarament arriba al 10% en altres sistemes educatius”.
També s’ha destacat que el cost de les escoles concertades a Espanya és “inassumible” per a les famílies amb menys recursos, segons l’ONG. Una família amb dos fills i uns ingressos anuals d‟uns 9.100 euros hauria de dedicar gairebé un 26% dels seus ingressos al‟escola concertada, tenint en compte el pagament d‟unes quotes mensuals d‟uns 100 euros.
Això es produeix perquè, com assenyala el document, una majoria de les escoles concertades a Espanya cobra a les famílies “quotes bàsiques”. Segons l’”Estudi de Quotes i Preus de Col·legis Concertats” del curs 2023-2024 que va dur a terme Garlic B2B, fins a un 87% de les escoles concertades cobren una quota base, amb quotes mensuals mitjana a Catalunya de 215€, a la Comunitat de Madrid de 129€ ia Euskadi de 100€. Un estudi recent d’EsadeEcPol ha estimat un percentatge similar d’alumnat a centres concertats que paga quotes (al voltant d’un 80% a l’educació obligatòria).
Save the Children, a més, apunta que no hi ha escletxa en el rendiment acadèmic entre l’ensenyament públic i el concertat. És a dir, que els resultats són similars en ambdós tipus de centre i que no es pot apreciar que la segregació escolar que es produeix estigui acompanyada d’una qualitat més gran expressada en la millora dels aprenentatges de l’alumnat.
D‟altra banda, l‟informe afirma que el percentatge d‟alumnat escolaritzat segons la titularitat dels centres (públics o concertats) es manté estable en el temps. Això es pot comprovar acudint al Sistema Estatal d’Indicadors de l’Educació 2024, publicat pel Ministeri d’Educació. És cert que els percentatges estan estabilitzats als ensenyaments obligatoris, però hi ha una tendència a l’increment d’escolarització concertada a l’Educació Infantil, la Secundària Postobligatòria, a la Formació Professional i, sobretot, hi ha una dada significativa: el percentatge d’alumnat estranger escolaritzat als centres privats és la meitat que el percentatge escolaritzat als centres públics. Així mateix, l’informe diu que els centres mantenen alguns criteris d’admissió que perjudiquen l’alumnat vulnerable a favor d’un altre tipus d’alumnat. En definitiva, l’escenari està preparat perquè l’escola pública se’n faci càrrec.
D’altra banda, malgrat la insistència a relacionar l’ensenyament concertat amb el dret a la llibertat d’elecció (suposem que de centre), l’escola concertada predominant al nostre país són els centres d’ordres i congregacions catòliques (63% segons els informes propis) ) i no són, precisament, les creences religioses les que determinen l’escolarització: Els mitjans de comunicació s’han fet ressò de l’opinió d’Alfonso Echazarra , investigador que forma part de l’equip autor d’aquest informe: “L’escola concertada no prolifera on hi ha famílies més religioses, sinó on aquestes tenen prou capacitat financera per pagar les quotes que la majoria de les concertades necessiten per oferir serveis educatius d’una qualitat equivalent a les escoles públiques”. És a dir, acudint a l’escola concertada, les famílies es garanteixen que els seus fills i filles estiguin lluny de l’alumnat més divers i vulnerable i s’escolaritzin en aquells centres on es concentren la classe social on aspiren a arribar.
Tot això que es recull a l’informe ens hauria d’escandalitzar: la Constitució garanteix la gratuïtat de l’educació obligatòria i la realitat del sistema de concerts va en contra d’aquest mandat; l’equitat i la inclusió educativa, principis rectors del nostre sistema educatiu, d’acord amb els drets de la infància, es veuen trepitjats.
Tot i això, les propostes de l’informe no van en aquest sentit: parteixen de l’acceptació d’aquest model i ofereixen mesures per maquillar-lo . Sembla com si l’equip autor del mateix s’instal·lés en una lògica de mercat, per dir-ho d’una manera suau, seguint l’estela que ja han assumit a Catalunya i al País Basc on justifiquen “pagar més qui segrega” (els centres concertats) perquè segreguin una mica menys, amb propostes eufemísticament anomenades “pactes contra la segregació educativa”.
L’equitat i la inclusió educativa, principis rectors del nostre sistema educatiu, d’acord amb els drets de la infància, es veuen trepitjats
No es posa èmfasi que es compleixi ja el dret a la gratuïtat establert a l’article 27 de la Constitució , ni que es faci efectiva, immediatament, la prohibició del que s’anomena cobrament de quotes bàsiques, tal com prescriu una llei orgànica —la Lomloe— o el Reial Decret 2377/1985, de 18 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament de Normes Bàsiques sobre Concerts Educatius . Si es cobra per rebre educació obligatòria estem davant d’una vulneració d’un dret constitucional, ni més ni menys. No hi ha cap crida a les administracions educatives perquè, mitjançant una acció efectiva, inspeccionin aquests cobraments i sancionin els qui es lucren —el caràcter lucratiu del nostre ensenyament concertat sí que és ressaltat en el document— amb aquestes actuacions. Per contra, el que es proposa és receptar més educació concertada, més privatització de l’educació .
Hi ha una insistència a l’informe a garantir una pretesa llibertat d’elecció de centre. Sorprèn que una ONG que treballa tant per la igualtat com a dret educatiu confongui el dret a la llibertat en l’educació amb un inexistent dret constitucional de les famílies a la lliure elecció de centre públic o concertat. Si acudim a l’article 27 de la Constitució veurem que es garanteix el dret dels pares perquè els seus fills rebin la formació religiosa i moral que estigui d’acord amb les seves pròpies conviccions, no hi apareix el dret a la lliure elecció de centre.
El segon principi que articula les propostes a l’Informe de Save the Children és augmentar el finançament de l’ensenyament concertat. Així s’expressa: “el més urgent és actualitzar els mòduls econòmics dels concerts”. Diu que la mesura “més realista és la millora de l’actual sistema de concerts i l’actualització dels mòduls econòmics per unitat escolar”. Pagar perquè segreguin una mica menys, en comptes d’exigir-los que no segreguin i suspendre de manera immediata qualsevol concert amb un centre que segregui? És com si ens proposessin que es pagués als maltractadors perquè peguessin una mica menys a les maltractades, valgui l’exemple.
I justifica aquest objectiu dient que hi coincideixen pràcticament tots els actors polítics rellevants. Fins i tot se citen alguns acords per fomentar l’escolarització concertada com el del PNB i EH Bildu. És cert que hi ha una deriva molt important en el foment de la privatització de l’educació i el menyspreu de l’escola pública que està calant, fins i tot, en forces suposadament d’esquerres, però hi ha actors socials que defensen l’escola pública i no estan d’acord amb augmentar el finançament a interessos privats educatius. Hi ha associacions de familiars, sindicats, moviments de renovació pedagògica, organitzacions ciutadanes, investigadors i investigadores… Potser l’autor de l’informe no els atorga cap rellevància, però hi són, encara drets.
L’informe proposa posar fi al concepte d’escola pública i substituir-lo, en bona lògica neoliberal, per centres que presten el servei públic de l’educació: “A tots els efectes, les diferents comunitats autònomes haurien de tractar l’escola concertada i pública formant part d’una xarxa única de centres educatius que, conjuntament, garanteixin la prestació del servei públic de l’educació”. Aquest és el model que han comprat els sectors neoliberals amb l’eufemisme gestió publicoprivada, on l’educació es converteix en un objecte de prestació econòmica (en un negoci) que es pot oferir com si fos la concessió d’un servei de taxis, per exemple. Però l’educació és un dret bàsic que la comunitat social, a través de les institucions de titularitat i gestió pública, ha de garantir en igualtat tota la seva ciutadania. No és un producte de consum, que s’ofereix com una mercaderia més. L’escola no és cap empresa.
Aquesta lògica neoliberal s’estén a altres propostes de tall neoliberal profund que planteja l’autor de l’informe: extensió del finançament públic “a totes les etapes no obligatòries impartides pels centres concertats, cosa que inclou la primera etapa d’infantil, el batxillerat i els cicles formatius de grau mitjà” (que és el model de privatització per excel·lència de la Comunitat de Madrid i que han convertit l’educació en un nínxol de negoci on estan desembarcant els fons voltor), implantació de la “motxilla escolar”¹, posada en marxa pel Departament d’Educaciò a Catalunya (pagar perquè no et segreguin: un xec de diners públics que presentes perquè t’admetin en un concertat), obrir la possibilitat que l’alumnat que assisteix a escoles concertades obtingui beques per cobrir el cost de l’uniforme escolar (símbol de marca i emblema de distinció i pertinença a un estatus), centralitzar la gestió dels expedients i del procés d’admissió a les conselleries d’educació —una funció més per a òrgans desbordats pels tràmits burocràtics—, continuar mantenint com a criteri d’admissió l’exigència d’acreditar un nivell de llengua estrangera mínim per als centres educatius de secundària bilingües (sabent que el bilingüisme és un altre factor clau de segregació escolar, ja prou documentat), per entendre que els beneficis d’aquest criteri en compensa el potencial excloent.
L’informe amaga realitats substancials que contribueixen a la segregació promoguda pel sistema de concerts. Per exemple, els darrers anys la despesa en educació concertada ha pujat considerablement, a diferència de la inversió a l’escola pública: el Sistema Estatal d’Indicadors de l’Educació 2024 diu que el percentatge del PIB destinat a l’educació ha passat en deu anys (2012-2022) del 4,51% al 4,71% (una pujada del 4,43% en aquest percentatge). Mentre que la despesa de les administracions educatives dedicada a l’ensenyament concertat ha passat de 5.779,1 milions d’euros el 2011 a 7.426,4 milions d’euros el 2021, incrementant-se, per tant, en 1.647,3 milions d’euros, cosa que representa una pujada del 28,5%, una pujada escandalosa.
Els darrers anys la despesa en educació concertada ha pujat considerablement, a diferència de la inversió a l’escola pública
A més, l’informe no fa referència a factors de segregació per part dels centres escolars concertats, només a criteris formals d’admissió de l’alumnat. La realitat, però, és que és més freqüent, en el cas de l’ensenyament concertat, que sigui el centre el que esculli l’alumnat. Hi ha múltiples fórmules que formen part del “currículum ocult de la segregació”: a Primària, el nombre d’alumnat per classe és de 20 als centres públics i de 23,1 als privats (Sistema Estatal d’Indicadors de l’Educació 2024), allò que fa que, en moltes ocasions, quan s’incorpora l’alumnat d’escolarització tardana no tingui plaça a la concertada i s’escolaritzi a la pública, o es recomani a l’alumnat amb dificultats que acudeixi a un centre públic, ja que allà els diuen “tenen més suports” o s’implantin els anomenats programes de bilingüisme amb la intenció soterrada que no hi accedeixi l’alumnat vulnerable per no tenir coneixements d’idioma.
I, això és més important, no hi ha cap referència a la situació de l’escola pública —que també té dins i fora les seves forces privatitzadores, com veiem per aquest informe—, la situació de finançament insuficient per la qual travessa —, no es diu que moltes administracions educatives han utilitzat tots els recursos al seu abast per reduir la implantació de l’escola pública, en benefici del negoci privat de l’educació, que són reduïts els centres privats concertats que tenen un enfocament social i més els que aprofiten parcel·les regalades i fons públics a través dels concerts per augmentar els beneficis de les empreses titulars.
La realitat és que l’escola concertada ha servit per fer efectiva una victòria aclaparadora de l’elitisme, tal com afirma el sociòleg César Rendueles. La xarxa privada concertada ha passat de ser un mecanisme de protecció dels privilegis educatius d’una petita elit per convertir-se en un projecte de socialització conservadora i meritocràtica. Per això avui l’escola pública, de titularitat i gestió pública, és més necessària que mai. L’escola pública és un pilar de la democràcia i de la cohesió social i hauríem d’esforçar-nos, com a comunitat, a combatre’n els defectes, compensar-ne les minves. Aquesta escola, l’escola pública de tothom i per a tothom que es pot llegir a les samarretes que poblen les manifestacions que la defensen, no ha existit del tot mai. Aquesta escola avui també coneix situacions d’exclusió. Això no obstant, té un valor ètic inqüestionable, ja que s’inspira en el bé comú, en l’interès col·lectiu que ens estructura com a societat.
Necessitem sacsejar-nos aquest malson i aconseguir que una majoria social torni a tenir la seguretat que una educació compartida i que no deixa ningú enrere és el millor llegat que pot oferir als seus fills i filles. Esperem Save the Children en aquesta lluita i que reconsideri aquest informe que és contrari als plantejaments de l’educació com a dret social bàsic i bé comú, que només és garantida per l’educació pública.
¹ Aclarim que les “motxilles” consisteixen en uns fons addicionals, aportats per les administracions públiques, que reben els centres que escolaritzen l’alumnat vulnerable (segons l’informe, el curs 2023-24 les escoles públiques percebien 385€ anualment per cada alumne/ vulnerable matriculat, mentre que les concertades percebien 988€).
