Les Lleis de Pressupostos Generals de l’Estat, que costen de digerir, marquen el pas de les polítiques de l’any, també d’aquelles que afecten directament o indirectament al món de l’educació.
Les Lleis de Pressupostos Generals de l’Estat són extenses i feixugues, mig centenar de pàgines la de 2014, i, si bé mantenen un cert criteri expositiu, incorporen un centenar llarg de desordenades disposicions addicionals, transitòries i finals, amb modificació de desenes de lleis sectorial i utilitzant un llenguatge no sempre prou clar que acompanya, lògicament, a un mar de xifres i partides només aptes per a molt iniciats. Les lleis de pressupostos són importants perquè marquen el full de ruta de les polítiques de l’any però costen també de llegir i calibrar.
Però cal fer-los una ullada. Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per a 2014 tracta qüestions recurrents com l’import dels mòduls dels concerts, que es manté en les quanties de 2013 (art. 15 i annex IV), les retribucions i la reposició d’efectius dels empleats públics, que es congelen, excepte la reposició d’efectius a l’ensenyament que en tot cas no pot superar el 10% (arts. 20 i 21), la revalorització de les pensions, amb un increment general del 0,25% (art. 37) i l’establiment de les cotitzacions socials per a 2004 (art. 128 i següents), o altres matèries com el finançament de l’Església Catòlica (DA 50ª), la posada al mercat del patrimoni immobiliari de l’Estat (DF 14ª). També hi ha les retribucions dels secretaris d’Estat (art. 22), importants perquè, a partir d’ara (art. 75bis de la LRSAL), les retribucions dels alcaldes i regidors tindran com a límit, en funció dels habitants dels municipis, un percentatge sobre les retribucions dels secretaris d’Estat
Són unes lleis que costa assumir de cop, però que ens acompanyaran tot l’any i poden treure el cap en qualsevol moment.
