Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona. Dilluns, 8:30 del matí. Cafè abans d’entrar a la biblioteca, gener és el mes dels exàmens traïdors, aquells que t’enganxen encara amb els torrons en una mà i la copeta de cava a l’altra. El gener no és un mes que agradi a ningú.
Esbufego mentre bec l’últim glop del cafè i em disposo a entrar a la biblioteca quan llegeixo en una pancarta de l’Assemblea de la Facultat que hi diu, en lletres majúscules, ben grosses i vermelles, “aprovar no és aprendre”. És llegir-la i somriure. Quantes vegades dec haver tingut aquell debat amb els companys i companyes de classe de “No sé per a què estudio tant, si una setmana després de l’examen ho hauré oblidat tot”? Quantes vegades dec haver escoltat als egressats dir “Això no et servirà de res quan comencis a treballar!”? És indiferent el grau o màster que cursis, la sensació aquella de “a la universitat no s’aprèn” és comuna entre tot l’estudiantat, si bé és cert que hi ha àmbits del coneixement on és més estesa.
Per sort, el fet que l’estudiantat haguem de participar dels processos de qualitat ens dóna una oportunitat magnífica: tenim l’oportunitat de deixar el sistema universitari una miqueta millor del que l’hem trobat. Sempre des del compromís, sempre des del petit canvi, gràcies als processos de qualitat anem construint uns ensenyaments diferents. El punt de vista de l’estudiantat és imprescindible per tenir un sistema universitari d’excel·lència, modern i compromès amb la societat. La participació de l’estudiantat permet avançar cap a uns ensenyaments més adequats a l’interès de l’estudiantat, més propers i participatius, on es tinguin presents totes les inquietuds de l’estudiant.
Els processos d’acreditació són un exemple magnífic: la diferència i el valor del procés és molt diferent en funció de si l’estudiantat s’ha implicat o no. Aquells centres que creuen en la participació dels qui millor coneixen l’ensenyament són els centres que més millores poden introduir als seus ensenyaments. Segurament tindran models d’aprenentatge centrats en l’estudiant i models d’ensenyament basats en el coneixement que tenim de la dimensió social de la universitat: diversos i enriquidors, crítics i reflexius.
I si el fet que l’estudiantat participi de l’anàlisi dels ensenyaments ajuda a millorar-ne la qualitat, és indubtable que la implicació de l’estudiantat en el govern de l’Agència també farà que aquesta millori. És per això que estem convençuts que amb la nova Llei de l’AQU, que incorpora estudiants als òrgans de govern, l’Agència avançarà i millorarà. El fet que el nostre pas pels òrgans de govern acostumi a ser breu fa que els i les estudiants siguem sempre aire fresc, idees noves i propostes originals, però amb un denominador comú: per nosaltres participar a l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya és voler millorar el Sistema Universitari de Catalunya. Pot semblar una obvietat, però no ho és. Des del punt de vista de l’estudiant, un sistema universitari de qualitat ha de garantir, per exemple, que cap estudiant queda fora de la Universitat per raons econòmiques o socials; així que treballem per a que l’Agència incorpori indicadors que també avaluïn aspectes socials de la universitat. Un punt de vista diferent que cal tenir present per avançar i millorar.
De vegades, en som plenament conscients, és complicat que l’estudiantat passi de la protesta a la proposta. Identificar problemes i mancances és més senzill que trobar millores i solucions. Aquí és on ha d’entrar el compromís de l’Agència amb l’estudiantat. Cal que aquesta brindi al col·lectiu d’estudiants l’oportunitat de formar-se bé en qualitat, i posar tots els mitjans que estiguin a l’abast per aconseguir aquest objectiu. Un curs d’iniciació a la qualitat està molt bé per tenir uns conceptes generals i transversals sobre què és la qualitat i els processos d’assegurament de la qualitat, però cal molt més! Cal tenir estudiants formats per a que s’impliquin en els processos interns de qualitat, que tinguin la formació per fer propostes de millora a partir dels resultats de l’informe de l’Agència. És imprescindible fer un pas més enllà en el procés d’apoderar l’estudiantat: cal que coneguin experiències d’altres mètodes i sistemes, cal que puguin arribar a ser experts.
Ens agrada dir que la feina d’AQU Catalunya és una feina de valor afegit. Que algú extern, imparcial identifiqui les mancances és molt important per tal de millorar. De fet, cap de nosaltres ha vingut a la universitat a aprovar, sinó que l’objectiu va ser, és i serà aprendre. I què és el procés d’aprenentatge sinó el camí d’esmenar els errors i polir les virtuts? Què és, doncs, sinó un procés cap a la qualitat?
Havíem vingut a la universitat per a aprendre
Lluís Forcadell4 Mins Read
Previous ArticleEls exàmens tipus test
Next Article Bolonia ha matado el asociacionismo
Related Posts
Menu
Vols rebre el butlletí setmanal del Diari de l’Educació?
AMB EL SUPORT DE
Menu
El Diari de l’Educació, 2024