La teoria, a casa, i els deures i els treballs, a l’aula. Aquest seria el resum simplificat de la metodologia flipped-classroom -en català, classes inverses-, una sacsejada a la manera d’impartir la docència que van popularitzar dos professors de química de Colorado -Aaron Sams i Jonathan Bergman- i que comença a arribar a algunes aules catalanes.
“Generalment, el professor prepara un vídeo amb la lliçó teòrica, que els alumnes s’hauran de mirar a casa seva. Un cop apresos els continguts a través del vídeo, llavors l’aula esdevé el lloc on els alumnes treballen per equips, resolen els dubtes, reben una atenció més personalitzada del mestre…”, explica Raúl Santiago, professor de la Universitat de La Rioja i un dels impulsors a Espanya d’aquest mètode a través del web TheFlippedClassroom.es.
Amb aquesta metodologia, el alumnes “guanyen motivació a classe”, segons Santiago, “i aprenen per socialització treballant en equip”. Els professors que s’han atrevit a invertir la seva docència parlen d’una major capacitat per atendre la diversitat, de donar més autonomia i responsabilitat als alumnes -que han de preparar la llicó a casa- i d’un aprenentatge més significatiu.
En una classe de geografia a l’Escola Pia Santa Anna de Mataró, els estudiants d’un grup de batxillerat preparen, per grups, un projecte de rehabilitació d’un espai del seu barri a partir de solars i edificis inutilitzats. “Així estudies els problemes que té la ciutat a través del treball”, explica Estel Paloma, la professora, que per a aquest tema ja avança que no ha enviat cap vídeo prèviament als alumnes perquè entressin en matèria, tot i que en altres casos sí que ho fa.
En el cas d’aquest centre, als estudis de batxillerat un grup de docents ha anat posant en pràctica el concepte de flipped-classroom “gairebé sense saber que el que fèiem era flipped“, apunta Manel Trench, professor d’història de l’art. Reunits en una conversa amb El Diari de l’Educació, aquest conjunt de professors explica el seu procés: “Fins ara el 99% de les classes fèiem teoria i els alumnes subratllaven o ho feien veure, s’avorrien. No hi havia temps per la part competecial i els alumnes se’ns avorrien, i vam decidir capgirar-ho tot”, explica un dels docents durant la conversa.
Aquests docents han aplicat la nova metodologia de manera progressiva i amb diferents graus d’inversió de la classe en funció de les característiques de la matèria, perquè tenen clar que, a segon de batxillerat, “els experiments s’han de fer amb gasosa”. Però tenen clar que els alumnes estan més motivats i que els resultats que obtenen són millors.
Tampoc no sempre utilitzen vídeos per a que els alumnes adquireixin els coneixments a casa. Si en les flipped-classrooms s’aposta pel material audiovisual és perquè és “més atractiu”, explica Ismael Cabezudo, professor de cultura audiovisual a segon de batxillerat, però pot ser un llibre de text, documents, webs… “La importància rau -explica- en què fas a l’hora de classe: jo vull que facin fotos amb mi. Si els expliqués la tècnica a classe les fotos les haurien de fer a la tarda, i no els podria ajudar”, explica.
Per a Santiago, responsable de TheFlippedClassroom.es, tampoc la tecnologia és l’element fonamental. “Estem parlant d’un canvi de paradigma facilitat per les noves tecnologies”, explica, que són més pròximes als joves. Però aquest canvi no podria arribar sense la voluntat, determinació i capacitat de renovar-se d’alguns docents. De cap manera, assegura.
Per elaborar tutorials com aquest, obra de Manel Trench, el professor d’història de l’art, els docents necessiten certes nocions d’edició de vídeo, però res que no es pugui assolir si hi ha “voluntat de desencorsetar-se i innovar”, expliquen els docents del centre.
