Francesc Imbernón és catedràtic de Pedagogia de la Universitat de Barcelona
Aquests darrers dies han sortit notícies als mitjans de comunicació sobre la disminució de la participació dels Consells Escolars a les escoles amb l’aplicació de la LOMCE. Ja fa temps que ho criticàvem però ara, no sabem perquè, s’ha fet més públic. I realment és un tema molt important de debat.
Una de les característiques del nostre Sistema Educatiu ha estat, des de la transició, la reivindicació de la participació de la comunitat educativa en les decisions escolars. I així es va plasmar en les Lleis que es van fer després de la dictadura i fins i tot a la Constitució, ho diu a l’article 27, que ara tant s’apel·la. Va ser una demanda que es va anant recollint en els textos legals començant per la LODE de 1985, la LOCE del 2002 i la LOE de 2006 que la participació era “nuclear”. També a la Llei catalana (LEC) el tema de la participació de la comunitat educativa i escolar (diferencia ambdues) apareix en diversos articles com a molt important. I va arribar el Partit Popular i polítiques neoconservadores i això es comença a qüestionar i enderrocar.
Què ha passat que ja no volen que participi la comunitat amb decisions que forma part d’un dret de l’educació?
La primera resposta es que no es vol la participació ja que existeix una determinada idea de las polítiques educatives i socials de no donar veu dels assumptes públics al poble, que es un principi de democràcia fonamental emparada per declaracions internacionals (Declaració Universal de Drets Humans, el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, et.).
Per tant, com a conseqüència de la primera, la segona resposta es que es sap que el dret a la participació de la comunitat educativa en les decisions dels centres escolars es un procés que es basa en els principis democràtics de participació social i disminuir aquesta participació es reduir els drets col·lectius de la població. I aquesta manca de participació, pot provocar un major nivell de discrecionalitat en les polítiques educatives i una major autoritarisme d’altres òrgans educatius com ja estem veiem amb el desplegament de les actuals lleis.
I, realment per què ha de participar la comunitat educativa en les decisions escolars? La comunitat es un aliat o un enemic perillós?
L’ensenyament té, entre d’altres, una missió que es superar les desigualtats, ensenyar a ser un ciutadà o ciutadana democràtic i lluitar contra la exclusió social de qualsevol infant. Actualment, degut a moltes circumstàncies socials i econòmiques, en certs contextos socials ens mostren clarament que sense l’ajuda de la comunitat que envolta la institució educativa és difícil que per sí sola sigui capaç d’assolir aquestes missions. L’escola necessita la comunitat per educar als infants, o sigui, la comunitat ha de ser un aliat. Conjuntament amb la comunitat es poden construir escenaris més educatius dins i fora de la institució educativa, ja que aporten elements valuosos a l’educació que contribueix a una millora de tots i totes.
Per tant, treballar a l’escola conjuntament amb la comunitat es necessari i imprescindible, però no únicament com a consulta (heus aquí el parany actual de les lleis) sinó com a partícips de les decisions i de la implicació a l’educació dels seus fills i ciutadans. I més en el segle XXI on les oportunitats d’aprenentatge fora de l’escola poden provocar un gran desajustament educatiu amb el que es fa dins. La participació de la comunitat a l’escola ajudarà a la solució de problemes de diversa índole que abans no es donaven.
Diguin les lleis el que diguin, les escoles han de prendre la consciencia i establir els mecanismes (encara que siguin de resistència) perquè participi la comunitat en les decisions del procés educatiu ja que això millorarà l’educació dels infants i el nostre futur.
