Malgrat que el vent no bufa a favor de la comunitat educativa a les Illes Balears, a Menorca els mestres, famílies, alumnes i entitats del tercer sector han sapigut dotar-se d’un full de ruta, el Pacte per l’Educació, per avançar cap a un sistema educatiu estable i d’acord a les necessitats del segle XXI. El document es va presentar dilluns al vespre a Es Mercadal, i va ser rebut com una alenada d’oxigen emmig d’un clima educatiu enrarit des de fa uns quants cursos per les polítiques educatives impulsades pel Govern del PP. Lluny de les mans dels partits polítics -i fins i tot dels sindicats-, han estat els ciutadans menorquins els que, organitzats des de la base, han anat omplint de contingut aquesta iniciativa oberta, que a partir d’ara sí que espera incidir en l’agenda política de les Illes.
Augmentar l’autonomia dels centres, reformar la formació universitària dels futurs mestres, obrir les escoles a les entitats de l’entorn, reduir les ràtios, premiar la formació i la innovació dels mestres als seus centres… El Pacte és tan ambiciós que esdevé utòpic, tal com reconeixen els seus impulsors. D’entrada perquè moltes de les seves propostes ni tan sols depenen del Govern balear sinó del central. Però no s’hi anaven a posar per poc, és clar. Així ho veu en aquesta entrevista Jaume Mascaró, un dels membres de MenorcaEdu21, la plataforma que ha vehiculat el procés de creació del Pacte.
La iniciativa ha volgut anar més enllà de la reacció de les polítiques educatives del PP, precisament perquè consideren que els problemes del sistema educatiu balear, com les elevades taxes de fracàs i abandonament escolar, tenen orígens més complexos. Per això, s’han lliuran, segons expliquen, a una tasca de recerca, innovació i criba de propostes que ha desembocat aquests dies en unes jornades que es poden seguir a #AgostMe21.
D’on ve la idea de treballar per aquest pacte?
De fa dos anys, a l’escola d’estiu del moviment de renovació pedagògica local. Érem conscients que no podia ser això de tenir un sistema educatiu tan poc estable. I com que fins ara els partits no havien estat capaços d’articular una proposta seriosa, vam decidir fer-ho des de baix. Al principi érem mestres i professors, però ràpidament es va anar ampliant a la resta de la societat civil. Volíem somniar un sistema adaptat al segle XXI, no al XIX.
Per què vau decidir ampliar la participació a altres sectors més enllà del professorat?
D’entrada perquè les famílies hi van mostrar molt interès. I l’any passat en les primeres jornades ho vam obrir i va ser un èxit. Hi va haver molt bona sintonia, sobretot perquè hi hem participat tots a títol personal, sense ser portaveus de cap sector. Potser d’ara en endavant, quan haguem de materialitzar les propostes, sí que apareixeran corporativismes…
Abans d’entrar a parlar dels continguts, quin és el calendari que us marqueu?
Encara tenim un període d’aportacions al document, i cap al novembre el presentarem a sindicats i polítics. Tením l’inconvenient que les eleccions autonòmiques del maig ens marquen el tempo. Ens hagués agradat més temps per treballar-ho…
Confieu que us escoltin?
Confiem que almenys s’obrin al diàleg, tot i que alguns partits ja s’hi han mostrat interessats. Que es negociïn uns acords mínims per fer un sistema educatiu estable i modern. Però si ens posem a valorar resultats, abans hem de dir que el camí ha estat molt enriquidor, una catarsi per carregar piles i veure que la gent està engrescada, perquè amb tanta polèmica i tensió ho vèiem tot molt negre… I ha de quedar clar que no és una proposta contra ningú, sinó a favor d’un sistema educatiu estable i modern.
Entrem a analitzar els punts. El primer parla de reformar l’accés als estudis de magisteri i a la pròpia plaça docent.
Pel que fa a la formació, demanem, entre altres, d’establir criteris de selecció d’accés a la facultat que valorin la sensibilitat social i artística, la capacitat de compromís en espais i col·lectius dels aspirants, tot i que això és difícil de comptabilitzar. Pel que fa a l’accés a una plaça docent, en un model similar al català, proposem que els centres tinguin autonomia per seleccionar part de la plantilla. Sabem que hi haurà disputes en aquest punt d’ara endavant, però a l’hora de plantejar-lo nosaltres hem vist molt consens. Que es defineixin perfils de plantilles amb un sistema ben controlat i d’acord amb el projecte educatiu del centre, és clar. I en aquest punt, també apostem per introduir una carrera docent en la qual els professors passin per diferents etapes.
En funció de l’antiguitat?
No només. De la seva experiència, però també en funció de la seva formació continuada i de la seva capacitat d’innovació. I avaluat per personal extern.
El segon punt del Pacte té a veure amb el centre, i parla sobretot d’ampliar-ne l’autonomia.
Ha de ser una autonomia real. Que el centre pugui ser capaç de dissenyar un currículum d’acord amb les seves necessitats. Hem de deconstruir els currículums, que a Espanya venen massa densos des de l’Administració. I l’autonomia també té molt a veure, segons hem consensuat, amb el model lingüístic, que ara mateix és el tema estrella aquí. Hem de defenar una presència majoritària del català perquè és la llengua pròpia, però creiem que sempre que es garanteixin els objectius del marc europeu, han de ser els centres els que escullin el seu projecte lingüístic.
Això és confiar molt en els centres.
És confiar en els Consells Escolars, que per cert creiem que han de comptar amb la presència amb capacitat decisiva de les famílies, no com estableix la LOMCE.
Precisament aquesta és una de les bases del tercer punt del Pacte, la participació de la família, així com de les entitats de l’entorn del centre.
És avançar cap al concepte de ciutats educadores. L’Ajuntament és l’administració més propera i hauria de tenir més pes en l’àmbit educatiu, perquè ara tenen molt poques competències. I el mateix amb les entitats del tercer sector.
Per què creieu que l’estabilitat és bona per a un sistema educatiu?
Perquè entre altres coses hem analitzat les experiències que han funcionat arreu del món, i dos dels punts que tenen en comú són: aconseguir un pacte de mínims -el que et proporciona l’estabilitat- i dotar de més autonomia els centres.
Per acabar, ja tenen dia i hora de reunió amb el president Bauzà?
[Riu] No! Ho enviarem a tots els partits, no necessàriament a la conselleria. Ara posarem la pilota a la teulada dels polítics i esperem que estiguin a l’alçada. Estan obligats a escoltar-nos.
