Ja porten sis dies de marxa a les espatlles, però sembla que surten de l’escola Els Alocs de Vilassar de Mar amb renovades energies. En porten alguna de cap. Només sortir del poble, entre curiosos que saluden des dels balcons i algun ciclista que els aplaudeix, entonen l’Havanera del 3%, una cançó que ha fet fortuna en la segona edició de la Marxa Educativa. L’entonen un parell de vegades –El meu avi va anar a Andorra, a portar-hi uns calerons…- i se somriuen còmplices, perquè no ho diuen, però tenen previst cantar-la a la porta de casa dels protagonistes de la lletra, la família Pujol. A la seva finca de Premià de Dalt.
Però abans del concert -…quan Jordi Pujol, parava la mà, els homes del totxo, au vinga a pagar!– toca caminar i difondre els objectius de la marxa per allà on passen, com cada dia. Perquè la segona edició de la Marxa Educativa, que ve recorrent el litoral des que va sortir de Girona dissabte passat, a més de versionar havaneres pretén denunciar la díficil situació que viu l’educació pública a Catalunya en totes les seves etapes, des de les escoles bressol fins a les universitats. Porta fent-ho durant una setmana, i acabarà aquest dissabte amb l’entrada a Barcelona, fins a portar la protesta davant la seu del Parlament de Catalunya (18,30 h).
En aquesta edició, tanmateix, hi ha una nova reivindicació que ha centrat les forces dels marxants: la Iniciativa Legislativa Popular per a una nova llei d’educació. Durant tot el recorregut, a tots els pobles on s’hi han parat a dinar o a sopar i a dormir, els integrants de la Marxa han aprofitat per fer difusió d’aquesta proposta legislativa que considera que l’actual Llei d’Educació no dóna resposta a les actuals demandes de bona part de la comunitat educativa.
“Necessitem veure que no estem sols, que hi ha gent que estima l’escola pública”
Al llarg de la passejada entre entre Vilassar i Premià de Mar -entre tímides gotes de pluja; un dia de sol sobre l’asfalt de la N-II seria devastador-, dues de les prop de 50 persones que conformen la marxa repeteixen, casi exactament, un dels motius que les ha dut a caminar. “Necessitem veure que la gent s’estima els serveis públics, que no estem sols, i així lluitar contra la desmoralització”. Així s’expressen a El Diari de l’Educació en Jorge, professor interí de secundària des de fa 10 anys, i en Bernat Aranyó, estudiant d’Història de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre de l’Assemblea Groga.
Tots dos han experimentat com, en entrar als pobles, la sensació de recolzament de la comunitat educativa local era emocionant, així com els posteriors debats que s’han generat tarda rere tarda a l’entorn de la ILP i d’altres qüestions que afecten a l’educació. De fet, en l’instant en què ens ho expliquen, poc després de sortir de Vilassar, les famílies d’una altra escola de Premià ja els estan preparant l’esmorzar per quan arribin. Els rebran amb aplaudiments i clàssics crits en defensa de l’educació, i després les famílies d’aquest centre, la Mar Nova, els explicaran la seva reivindicació frustrada d’un menjador ecològic.
Però mentrestant la marxa avança per la carretera, escortada per la policia -l’actuació de la qual tothom elogia al llarg d’aquests dies-, i la Noemí explica els motius que l’han dut a apuntar-se a la protesta. Bibliotecària de professió, la seva única vinculació actual amb el sistema educatiu són les dificultats que està tenint la seva filla per cursar estudis superiors. “Se n’ha hagut d’anar a Finlàndia, perquè allà reben més ajudes. S’està un any treballant i aprenent l’idioma i el curs que ve intentarà entrar a la universitat, perquè aquí no s’ho pot permetre”, relata la Noemí. Així que quan una amiga seva li ha proposat d’apuntar-se a fer el tram d’avui de la marxa, no s’ho ha pensat.
Els nomenaments, nervis a la marxa
La marxa compta cada dia amb nous integrants com la Noemí. De fet, només la meitat aproximadament ha fet tota la ruta des de Girona -sovint joves mestres i estudiants, però també algun veterà-; l’altra meitat de la marxa acostumen a ser famílies i docents dels pobles dels voltants que se sumen a la caminada en solidaritat amb la protesta. Entre uns i altres hi ha força presència de mestres interins -el perfil de docent sense plaça fixa-, que aquests dies estaven pendents dels nomenaments per a una plaça durant el curs. No tots -al juliol també es van adjudicar places- però alguns com la Sònia han hagut d’estar pendents del mòbil entre ahir i avui. De fet, només tenen dues hores de rellotge per consultar el seu nomenament al web del departament d’Ensenyament i acceptar la plaça.
“És duríssim, perquè ens estem jugant el nostre futur en unes hores. Tot el nostre curs vinent depèn d’aquest nomenament”, explica la Sònia, que li ha tocat una feina de mitja jornada en un centre de la seva zona, al Maresme i Vallès Occidental. La gran novetat d’aquest any és l’entrada en vigor del decret de plantilles, que permet als directors dels centres seleccionar perfils de docents per cobrir les vacants, amb requisits més enllà de l’antiguitat, que fins ara era l’únic criteri. Aquesta mesura ha generat controvèrsia en la comunitat educativa, però entre els integrants de la marxa hi ha unanimitat en rebutjar-la, perquè consideren que el decret obre les portes a l’arbitrarietat i a que els mestres puguin contractar personal en funció de preferències personals.
Arribar, menjar, compartir: avui, el menjador de la Mar Nova
La Marxa Educativa pot semblar una aventura -les anècdotes abunden-, però el cert és que també hi ha força rutina, i les etapes i activitats a cada poble estan ja organitzades. En arribar a Premià de Mar, com a cada població, els rep la comunitat educativa local, en aquest cas l’AMPA de l’escola Mar Nova i d’altres entitats socials del municipi. Tots junts esmorzen al pati d’aquest centre, i després arranquen una cercavila per donar-se a conèixer pel poble.
Aquest ritual es repeteix a cada localitat que trepitja la marxa, igual que les explicacions dels integrants sobre quin és el propòsit de la seva travessa. Aquest divendres és en Ramon Font, del sindicat USTEC-STEs, qui agafa el micròfon per explicar als presents el contigut de la ILP educativa. Entre els diferents apartats, és rebut amb especial celebració el que proposa un procés de desconcertació del sistema educatiu català. “En un termini de deu anys hi haurà un procés d’eliminació de concerts per garantir la igualtat d’oportunitats; la concertada podrà passar a ser pública -finançada amb diners públics- o privada -amb diners únicament privats-“, explica.
Després serà el torn de la comunitat local, les famílies de l’AMPA de la Mar Nova, que volen explicar als marxaires quina és la seva lluita, que actualment se centra en aconseguir un menjador ecològic per a l’escola. Ho explicaran a tothom la tarda, però en Jordi, president de l’associació, no té inconvenient en comentar-ho a El Diari de l’Educació mentre la resta esmorza encara. “No volem que els nostres fills mengin congelats, volem que, tal com els ensenyem a casa i d’acord amb el seu projecte educatiu, puguin menjar productes de proximitat, saludables. I en un entorn educatiu com hauria de ser el menjador”, explica en Jordi.
Però la gestió del menjador està cedida al Consell Comarcal del Maresme, que l’ha adjudicat al grup SERHS –esquitxat per escàndols de corrupció vinculats a càrrecs de CiU-, i per ara les famílies no han aconseguit trencar amb aquesta licitació i convèncer l’Administració de que contracti uns serveis de menjador d’empreses que serveixen menjar ecològic i que, segons assegura en Jordi, “n’hi ha que són inclús més econòmiques que aquesta”.
Insubmissió i una havanera especial abans de dinar
Després d’un cercavila pels carrers de Premià de Mar, amb unes 150 persones en total, la marxa s’ha dividit en dues meitats. Era el moment de la sorpresa, tan esperada pels amants de l’havanera de la corrupció. Un grup s’ha quedat a l’Ajuntament a entregar una proposta impulsada per les AMPA locals perquè el ple es posicioni en contra de la LOMCE i faci una crida a la insubmissió; l’altre grup ha envilat carretera amunt cap a Premià de Dalt, i no s’ha aturat fins arribar al carrer Fèlix Millet, on la família Pujol hi té una segona residència. I allà han arrancat: El meu avi va anar a Andorra…
