El Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE), que aplega els principals sindicats de professors, estudiants i federacions de pares i mares de Catalunya, ha demanat la dimissió de la delegada del Govern, Maria de los Llanos de Luna, per les “amenaces” incloses a la carta que va enviar als directors de prop de 3.700 centres educatius catalans dos dies abans de la celebració del 9-N. D’aquesta manera el MUCE es fa seva l’exigència de dimissions que ja va propulsar la Fapac la setmana passada.
“Demanem la immediata dimissió de la Delegada del Govern espanyol a Catalunya per la reiterada i injustificada profusió d’amenaces contra els centres educatius i per crear un clima intimidador contra els valors cívics, democràtics i plurals que una societat moderna ha de compartir”, deixa clar el comunicat del MUCE. El marc unitari es planteja emprendre accions penals i civils.
El comunicat també constata “una veritable persecució política del dret de participació democràtica de la comunitat educativa”. El MUCE considera que la Delegada s’ha excedit en les seves funcions perquè no té “cap mena de competència normativa en matèria de funció pública docent”.
Els centres educatius, principalment instituts, es van convertir diumenge passat en locals de votació pel procés participatiu promogut per la Generalitat. Per cedir els espais, en molts casos els responsables dels centres van ser els encarregats d’obrir-los o de deixar les claus als voluntaris que organitzaven la votació. Aquest escenari va ser el que va intentar evitar Llanos de Luna amb la seva carta enviada el 6 de novembre, en la qual els avisava de que no prenguessin decisions que permetessin “la utilització del centre docent per a la promoció o realització d’actes vinculats amb la consulta”.
La delegada del Govern central recordava a la missiva que el 9-N havia estat suspès cautelarment pel Tribunal Constitucional, i que l’obligació dels directors era vetllar per “l’adequat ajust a l’ordenament jurídic”.
Llanos de Luna va enviar també en les hores prèvies al 9-N una carta a les conselleres Joana Ortega, de Presidència, i Irene Rigau, d’Ensenyament, a més d’alcaldes i presidents de diputacions i consells comarcals. De fet, en el cas d’Ortega i Rigau -a més del president Artur Mas-, la fiscalia es planteja emprendre-hi una querella per la seva participació en el procés.
Amb tot, el comunicat del MUCE conclou que Catalunya tenia legitimitat democràtica per “fer efectiu l’exercici del dret a decidir” en relació al futur polític del país.
