Teresa Tersa és membre de l’Associació de suport a les joves sudsaharianes que cursen estudis de batxillerat
La comarca del Pla de l’Estany acull des de mitjans dels anys 80 una important comunitat d’origen subsaharià procedent majoritàriament de Gàmbia i pertanyent a l’ètnia soninké o sarakhole. Tal com és costum en les comunitats de migrants, es concentren en un barri on han anat establint els seus propis comerços, la mesquita, els espais de reunió, de jocs, etc.
És una comunitat molt nombrosa, en aquests moments són un miler de persones aproximadament (segons l’Institut Català d’Estadística), majoritàriament musulmana i amb unes tradicions molt interioritzades que intenten preservar al màxim. Els homes viatgen sovint al seu país d’origen i moltes famílies hi envien els fills, sobretot els nois, a formar-se en l’Alcorà i en la seva cultura durant uns anys. El projecte per a les noies, des de petites, és rebre una educació orientada a poder contraure un bon matrimoni, normalment a través de matrimonis pactats. Una vegada es porta a terme el matrimoni, preferentment amb persones de la seva comunitat, la noia abandona el seu nucli familiar per integrar-se al del seu marit.
Per tant el projecte educatiu prioritari és la formació en l’Alcorà i a més per les noies, la preparació per al matrimoni.
Durant tots aquests anys s’han destinat molts recursos a la seva inclusió al lloc d’acollida, inicialment des de Càritas i, després, des d’associacions veïnals així com des del Govern de la Generalitat i des del govern municipal: escola de formació per a immigrants, projectes per a la convivència intercultural, pla d’escolarització extensiva, aules d’acollida, pla educatiu d’entorn, mediadors socio-culturals, atenció als infants i joves fora d’hores escolars, beques de llibres, de menjador, alfabetització d’adults, etc.
Però malgrat aquesta inversió de recursos humans i materials, la valoració dels resultats no és massa satisfactòria: elevat índex de fracàs escolar, manca quasi total d’accès als estudis postobligatoris, abandonament prematur dels estudis obligatoris (més per part de les noies). D’altra banda no s’ha aconseguit una implicació de les famílies en el procés educatiu dels fills, ni una integració real en la vida sociocultural de la ciutat.
Els diferentes sectors implicats (l’educatiu, el social i el sanitari) es pregunten amb preocupació el per què d’aquesta manca de resultats. Què s’ha fet malament? Quins elements no es tenen prou en compte quan es planteja un nou projecte? Per què no s’avança en els objectius d’aquestes iniciatives? Per què nois i noies ja nascuts a Banyoles no incorporen al seu projecte de vida cap (o quasi cap) de les oportunitats educatives, culturals… del lloc on viuen?
Recollint aquesta preocupació i afegint-se a altres iniciatives ciutadanes, l’any 2011 una associació cívica (l’Associació de suport a les joves sudsaharianes que cursen estudis de batxillerat), juntament amb el Pla de Ciutadania i Immigració, es va plantejar un objectiu més a llarg termini. Les actuacions s’haurien d’adreçar prioritàriament als membres de les noves generacions, ja nascuts a Catalunya i més concretament a les noies, per intentar canviar el seu rol dins la família i la comunitat. Amb aquesta finalitat es va constituir l’Associació que vol donar suport educatiu, econòmic i motivacional a les noies d’origen subsaharià que volen seguir estudiant el batxillerat i volen fer una carrera universitària. L’objectiu de l’Associació té diferents vessants. D’una banda evitar l’exclusió d’aquestes alumnes dels processos educatius normalitzats que pot tenir, lògicament, conseqüències greus. Sentir-se al marge en l’edat escolar té efectes com el fracàs acadèmic i la construcció d’una identitat esquerdada per la baixa autoestima, la decepció i, fins i tot, l’enuig. A part d’aquest efecte més immediat, la inclusió escolar també es projecta amb força més enllà en el temps, en el moment d’incloure’s socialment exercint una ciutadania responsable i formada, amb drets i deures reconeguts, en una comunitat determinada i amb la perspectiva que a través de les dones, que porten el pes més important en l’educació dels fills, es pugui transmetre aquest desig de canvi. I per altra banda “l’efecte taca d’oli” dins la pròpia comunitat que pot despertar en altres noies el desig de pensar en un projecte de vida diferent al que per tradició els correspondria.
Durant aquests tres anys de funcionament tres joves han arribat a la Universitat i estan cursant actualment el tercer curs amb bons resultats. Paralel·lament quatre noies estan cursant el Batxillerat, amb la intenció de fer estudis universitaris posteriorment. També es dóna suport a una noia que fa un Cicle Formatiu Superior.
És la primera vegada a la comarca del Pla de l’Estany que noies d’aquesta comunitat arriben als estudis postobligatoris. El fet de tenir el suport econòmic, però també afectiu, els ha proporcionat la seguretat i la confiança per plantejar-se un repte fins ara inassolible. Sobretot durant el Batxillerat se’ls ha ofert reforç acadèmic mitjançant voluntaris, en les àrees que els plantejaven més dificultats. A més aquestes noies estan mostrant a la comunitat que un altre futur per a elles és possible.
Els voluntaris de l’Associació som conscients de què el nombre de noies que atenem és molt reduït , ens preguntem si en propers cursos aquest nombre creixerà, si aquestes noies tindran expectatives d’un futur millor, si realment seran un model a seguir,… Veiem que a les incerteses amb què s’ha d’enfrontar el jovent en general, elles hi hauran d’afegir les de pertànyer a un col.lectiu que pensa en el demà de manera diferent a com el pensem nosaltres.
Les dificultatsambquè s’ha trobat i es troba l’Associaciósón múltiples i diversesperòtreballemamb el convenciment de fer una aportació positiva per a la integraciód’aquestes noves catalanes.
