Actualitat

La lluita dels joves albins africans contra el sol

Aquest és un article publicat a Agencia SINC

Les conseqüències per a les seves epidermis indefenses són devastadores. Les dades parlen per si soles: el 100% dels albins de Tanzània presenta queratosis actínica -una lesió premaligna- abans dels 20 anys, així com altres tumors cutanis potencialment mortals com carcinomes basocel·lulars i espinocel·lulars. El resultat és que, mentre a Tanzània l’esperança de vida ronda els 61 anys –segons el Banc Mundial-, menys del 10% dels albins aconsegueix traspassar la barrera dels 30.

Kilimanjaro Suncare, un luxe a l’abast d’Àfrica

Una cosa tan comú a occident com una crema fotoprotectora els pot salvar la vida. Però a l’Àfrica són poc menys que un producte de luxe reservat a classes altes i turistes. Per això la Mafalda, amb l’ajuda de diverses organitzacions, ha dedicat els seus esforços a tirar endavant una petita producció de cremes fotoprotectores destinades a persones amb albinisme i distribuir-les gratuïtament.

“Quan vaig arribar a Moshi, el Regional Dermatology Training Centre -pertanyent al hospital Kilimanjaro Christian Medical Centre– depenia exclusivament de les donacions per proveir de cremes fotoprotectores a la població albina”. La burocràcia africana feia que de vegades les cremes caduquessin en eternes esperes duaneres. “Això, unit a la necessitat d’abaratir costos -hem aconseguit reduir-ho a sis dòlars per unitat- i de crear un projecte sostenible en el temps, ens va animar a produir localment. A més, l’Àfrica és l’escombriaire del món”, diu amb resignació. “De vegades, el que et donen és a punt de caducar o directament ja està caducat”.

Mafalda va començar a donar suport a les persones albines i altres col·lectius desfavorits a la veïna Malawi, de la mà de l’ONG Àfrica Directe. Fa tres anys va aterrar a Moshi i, després de col·laborar en les campanyes de dermatologia solidària de Pedro Jaén i el seu equip de l’Hospital Ramón i Cajal, va sorgir la possibilitat de liderar la creació d’una fàbrica de fotoprotectors. “Primer comptem amb l’ajuda del laboratori madrileny Fridda Dorsch, que va donar dos tipus de crema provades en un assaig clínic per 150 persones per adaptar la fórmula a les característiques de la població albina. Després vam aconseguir el suport de la química BASF, que dóna matèries primeres i ens dóna assistència tècnica i regulatòria. Al final et converteixes en pidolaire professional”, fa broma.

El resultat és una crema solar d’alta protecció batejada amb el nom de Kilimanjaro Suncare, que arriba cada quatre mesos a 1.500 albins -volen arribar a 2.000 a finals d’aquest any- esquitxats en zones rurals de la Regió del Kilimanjaro i altres àrees de la zona nord del país i el llac Victòria, les més assolades per les persecucions, assassinats i amputacions.

Fins a 75.000 dòlars per el cadàver d’un albí

Mentre apurem un cafè gelat, la Mafalda assenyala, discretament, un albí. Camina a pas lleuger. Protegeix els ulls amb unes ulleres de sol i protegeix el seu cap sota d’un atrotinat barret d’ala ampla. Va totalment cobert, malgrat un sol que cau a plom i dels gairebé 30ºC de temperatura. D’entre les seves robes únicament treuen les seves mans, blanques com la neu. “A Tanzània se’ls coneix com ZERU-ZERU, que en suahili significa fantasma. En una ciutat europea tens una possibilitat entre 20.000 de creuar-te amb un d’ells. A Tanzània les opcions augmenten a una entre 2.000″.

L’apel·latiu de fantasmes no és casual; una gran part de la població tanzana creu que quan un ZERU ZERU mor, el seu cadàver s’esvaeix com si mai hagués pertangut a aquest món. S’estima que al mercat negre un set complet de les parts del cos d’un albí arriba a costar uns 75.000 dòlars. Les parts més valorades són les extremitats, el cor, la sang, el nas, les orelles i els genitals. Els nens són, per la seva puresa, la peça més cobejada ja que segons els bruixots locals, els encanteris són més efectius.

“Imagina’t aquí a l’Àfrica qui pot pagar semblants quantitats -comenta la cooperant-. Gent molt poderosa i dedicada al món dels negocis. Casualment les mutilacions augmenten en època d’eleccions”. Un altre dels problemes als quals s’enfronten són les violacions, ja que hi ha la creença que mantenir relacions amb un albí pot curar la sida.

Com gairebé sempre en el continent negre, gran part del problema ve de la impossibilitat d’accedir a l’educació i a la ciència de la majoria de la població. Tanzània és el país de l’Àfrica subsahariana on un percentatge més ampli de la població -es calcula que un 60%- creu en supersticions i en rituals com els sacrificis animals.

“Com els pares poden posseir i transmetre la mutació sense haver desenvolupat l’albinisme, no s’entén com de dues persones negres pot néixer un nen blanc. Moltes famílies ho consideren el resultat d’una maledicció, altres ho atribueixen a concepcions sota la lluna plena o a tenir relacions amb un mzungu (blanc)”. En un país en què més de la meitat de la població viu amb menys d’un dòlar al dia, ells són els pàries d’entre els pobres.

Mafalda i 3 tanzans a la fàbrica de cremes

Malgrat tot, la Mafalda es queda amb la part positiva. “A vegades es presenta al país com un grapat de bàrbars que es dediquen a perseguir i assassinar persones albines. Només es parla de la part morbosa, i no és just. La societat ha avançat i ja hi ha més sensibilitat cap al tema. Centenars de tanzans tenen cura d’ells, i un exemple el tenim en la nostra fàbrica de fotoprotectors”. Cap allà ens dirigim.

Davant d’un petit imprevist amb les claus, la farmacèutica demostra que és possible arrencar el motor del seu Land Cruiser el 79 amb una simple forquilla per als cabells.

La Unitat d’Albinisme és un petit annex a l’edifici principal del tercer hospital de referència del país, que assisteix a 11 milions de tanzans. La Mafalda ens assenyala el lloc en què van col·locar el contenidor metàl·lic on van començar a produir les cremes fa ara dos anys. “Van ser temps difícils, de calor, mosquits i pluja. No era el millor lloc per produir. Però, afortunadament, la situació ha millorat”, diu, mentre assenyala el petit i flamant edifici cofinançat per l’ONG canadenca Under the Same Sun, la International Foundation for Dermatology i el Col·legi de Farmacèutics de la Corunya. A la façana resa una inscripció: “Care Unit for Persons with Albinism”.

Ens rep, amb un sonor Karibu sana (‘benvingut’ en suahili), Grace Manyika, una dona albina que treballa com a assistent de laboratori. “No parla anglès, però està aprenent, oi Grace?”, Diu la Mafalda. “Pole pole” (poc a poc), contesta amb una generosa somriure.

La seva història resumeix moltes de les penalitats que pateixen els albins africans: els seus pares i germans van morir prematurament. A Dar es Salaam assistia a Mariam, una jove albina a la qual van tallar les dues mans. La seva parella l’obligava a prendre pastilles a la nit per a ‘curar-se’. Quan es va quedar embarassada, l’amenaçava amb que si tenia un nen com ella la faria fora de casa amb el nadó. No va haver de fer perquè ella no va aguantar més i va fugir amb el seu fill.

“La seva feina aquí li ha donat l’oportunitat de tornar a començar”, comenta Mafalda. “S’ha unit tremendament a Leah, una farmacèutica de Moshi que sembla més la seva germana que la seva companya de treball”. Al costat de Alex Kyambile -un altre jove farmacèutic local- completa la terna que treballa colze a colze al laboratori de Mafalda per tirar endavant la producció de cremes.

“Per a la sostenibilitat a llarg termini del projecte és bàsic incorporar a la societat local. A vegades a l’Àfrica s’ha donat molts diners sense exigir resultats ni responsabilitats. Per això estem tractant d’implicar el Govern i la societat civil en el projecte. Al final, ells han de fer-se càrrec de la situació. El nostre objectiu a mitjà termini és que el Govern tanzà ens compri les cremes, les inclogui dins dels serveis preventius i les distribueixi”.

Per això, de moment, treballen de la mà de la Tanzània Albino Society -que té registrats milers d’albins a tot el país- i amb la Albinism Outreach Project, pertanyent a l’hospital de Moshi, a través de dermatòlegs comunitaris que tenen repartits en diferents punts del nord del país i que duen a terme una tasca clínica i educativa. “Sense aquest treball la crema no serveix per a res. Tingues en compte que ells no estan habituats a tractar amb aquest tipus de productes. Hem tingut problemes perquè alguns no sabien obrir l’envàs”. Cada quatre mesos col·laboren en tallers amb albins en què se’ls ensenya a protegir-se del sol. “Perquè el producte sigui efectiu ells han de prendre la protecció com un hàbit equivalent a rentar-se les dents”.

Un laboratori contra la por

La Mafalda ens mostra el laboratori amb l’afecte de qui ensenya casa: “Per a mi això és com el meu bebè”, diu, mentre Grace se centra en rentar els recipients que s’encarreguen de reciclar pels poblats després del seu ús. “Abans de donar-los el nou, els demanem el pot buit. És una forma d’implicar-los més, d’exigir una responsabilitat. Al final la crema és l’epicentre d’una cosa molt més gran, d’un esforç per seguir l’adherència al programa, localitzar-los, visibilitzar-los i llevar-los la por”.

La tasca que desenvolupen a la clínica sembla estar traspassant a poc a poc fronteres a l’Àfrica de l’Est. “Estem en converses amb Unicef ​​per arrencar noves clíniques i atendre els albins del sud del país, i a més tenim contacte amb algunes ONG, que operen a Uganda i Malawi, interessades en portar el nostre producte a les persones albines d’aquestes zones. A Kenya també. De tota manera, la nostra prioritat ara mateix és consolidar el que tenim aquí, donar sostenibilitat al nostre projecte abans d’expandir-nos”, conclou.

En sortir de l’edifici, els núvols sobre el Kilimanjaro s’han retirat i els últims raigs de sol que cauen sobre les seves faldilles ens deixen veure, per fi, les seves mítiques neus perpètues. Ens fiquem en el vell Land Cruiser i la Mafalda torna a arrencar amb una de les seves forquilles. “Ja saps, a l’Àfrica no hi ha problemes, només solucions”.

Tanzània, l’infern albí

Segons informes de l’Oficina de l’Alt Comissionat per als Drets Humans de l’ONU, entre 2000 i 2013 s’han produït més de 200 atacs rituals contra albins a 15 països diferents, encara que la majoria d’ells es produeixen a Tanzània, especialment en la Regió del Kilimanjaro i Llac Victòria. Tan sols quatre casos han estat jutjats en aquell país, per la qual cosa la sensació d’impunitat ha estat gairebé total durant anys. Gràcies a la pressió d’oenagés com la canadenca Under The Same Sun, la situació comença a canviar. Des de 2011 els assassinats s’han reduït ja que, per evitar penes molt elevades, els perpetradors tendeixen a mutilar les seves extremitats i deixar amb vida a les seves víctimes, que la majoria de les vegades són nens. La raó és que la seva innocència fa pensar als bruixots locals que els efectes de les seves conjurs són més poderosos. Però alguns ni tan sols després de morts troben descans. A Tanzània es tenen registrades 17 profanacions de tombes en els últims anys.