Aquest és un article publicat a Agenda Pública
Un dels elements tradicionals en el diagnòstic de la universitat és el consens al voltant de que els estudiants cada vegada saben menys, i per tant, surten més mal preparats. El nivell hauria de ser realment ínfim, ja que almenys porto dues dècades sentint aquest diagnòstic, de manera que si ja eren dolents els estudiants de fa 20 anys, els d’ara han de ser francament nefastos. No és més que una concreció de la idea general que la joventut va a pitjor, diagnòstic que tenim constància que existeix des que hi ha escriptura.
Per sort, disposem de dades que ens permeten contrastar aquesta afirmació, i no, els joves amb títol universitari no saben menys que els universitaris més veterans. Per afirmar això podem veure la Taula 1. S’hi presenten les dades per a Espanya en competència lectora per nivell educatiu i per edat, extrets del informe PIAAC de l’OCDE. Les diferències entorn de 10 punts entre una categoria i una altra no són estadísticament significatives. Apreciem que, a més titulació, millor nivell lector, i que el grup de més edat ho fa pitjor. Possiblement el col·lectiu que més sol insistir en com de mal preparats estan els joves. Aquesta disminució de la competència lectora pot ser que estigui associada amb el deteriorament cognitiu que acompanya a l’edat, en comptes de que sortissin més mal preparats del sistema educatiu. O dit d’una altra manera, els joves d’avui, quan arribin a aquesta edat, també ho faran una mica pitjor en aquestes proves.
Taula 1. Rendiment en competència lectora per nivell d’estudis i edat
Si es mira amb més detall, es podria pensar que potser en el grup més veterà la universitat està associada a més competència lectora que a la resta de grups. Es pot arribar a aquesta conclusió si es té en compte que a la resta de grups etaris, la diferència en competència lectora entre els llicenciats i els que no passen d’estudis primaris és d’uns 60 punts, mentre que per als més veterans és de poc més de 70. Però també observem que la competència lectora entre els que no passen de primària és molt menor, la qual cosa podria indicar tant el major pes dels que no tenen estudis enfront dels que tenen estudis primaris, com que les condicions de vida d’aquestes persones han estat pitjors, i per tant s’han deteriorat més les seves capacitats.
Com és possible que les dades desmenteixin de forma tan categòrica una impressió tan generalitzada? Pot ser degut a dos fenòmens. D’una banda, segons els psicòlegs podem distingir entre dos tipus d’intel·ligència, la fluïda i la cristal·litzada. La fluïda ens permet afrontar noves situacions, mentre que la cristal·litzada guarda relació amb l’experiència. A mesura que s’envelleix, disminueix la intel·ligència fluida i augmenta la cristal·litzada. Proves com aquesta possiblement estiguin mesurant la intel·ligència fluïda. Del que es queixen els veterans és que els joves no disposen de tant saber acumulat, la qual cosa es cura amb l’experiència.
D’altra banda, potser el professorat no estigui tan pendent de capacitats generals, com la lectura, i sí que ho estigui de coneixements concrets, com referències històriques o el maneig d’operacions matemàtiques avançades. En aquest punt potser el que estigui succeint siguin variacions en el contingut del que s’ensenya en els cursos previs a la universitat.
A més, no podem obviar certs biaixos de memòria: es compara l’estudiant normal present amb els millors estudiants del passat, o fins i tot amb com era el professor quan era jove, gairebé amb tota seguretat un estudiant clarament per sobre de la mitjana.
Finalment, m’agradaria destacar que els joves de 25 a 34 anys es van educar total o parcialment sota la LOGSE, sense que s’apreciï que això hagi afectat la seva capacitat lectora.
