Deia l’escriptor anglès Chesterton que la capacitat de sorprendre’ns és el motor de la motivació durant la infància. La curiositat i la capacitat d’admiració davant els fets quotidians són la base de la creativitat, del llenguatge artístic i poètic. Som capaços d’escoltar atentament i sense pressa les preguntes que ens fan els nens? Satisfem les seves necessitats de saber per què? Com els acompanyem quan expressen admiració o sorpresa?
I nosaltres? Moltes persones vivim a un ritme tan trepidant que ja no ens fixem en els petits detalls que ens envolten. Fa anys que hem deixat de permetre’ns la sorpresa. Tot és com sempre. Quotidià, un dia rere un altre. Però és en allò quotidià on podem tornar a trobar lo extraordinari, si estem ben atents i tenim els sentits ben desperts.
Tot està en constant canvi i evolució. Tu mateix/a ja no ets com fa 20 anys, ni tan sols ets exactament com ahir. Si et permets néixer cada dia, ser un nen cada dia, recuperar la forma de mirar la vida del nen o nena que vas ser, descobriràs un món meravellós al qual podràs revisitar tots aquells llocs que creies conèixer, aquelles pel·lícules que pensaves haver vist, tot allò que donaves per sabut.
Es tracta de reaprendre a mirar i admirar, de sentir més que d’analitzar o avaluar. Imaginar, visualitzar, gaudir. Són aquests els elements amb els que els nens acostumen a jugar i a desenvolupar la creativitat. I tu? Quan fa que no jugues? No creus que val la pena rescatar al teu nen interior? Sovint escolto a persones que associen ser infantil amb ser irresponsable o immadur. Però és una associació amb manca de lògica. Té un gran mèrit aconseguir gaudir de les petites coses. Apreciar el color i l’aroma d’una flor, divertir-se fent un pastís, ballant una cançó, escrivint un poema, mirant un núvol… Petites coses que estan a l’abast de tothom però que sovint obviem per la quotidianitat i senzillesa que els envolta.
