Actualitat

Set coses que has de saber sobre la pobresa infantil

Aquest és un article publicat a Save The Children

A Save the Children en tenim les evidències, dia a dia coneixem històries de nenes i nens que expliquen els mitjans de comunicació a manera de ‘tragèdia’. No obstant això, les evidències també ens mostren que quan s’inverteix en els nens, s’aposta per ells i se centra la intervenció en les seves necessitats des de l’atenció integral, moltes d’aquestes ‘cròniques negres’ es tornen en històries de recuperació i superació. Però la nostra feina i compromís diaris no són suficients quan observes les dades. El problema de la pobresa infantil requereix d’una resposta que s’escapa de les mans de qualsevol ONG, requereix invertir en infància.

En l’actual context és necessari un canvi de tendència en la inversió pública per lluitar contra la pobresa infantil però això no vindrà sol. Mentre la societat no el demani ni l’exigeixi, estarem vivint d’esquena al que li passa a més del 16% de la població, i en concret a un de cada tres nens que es troben en risc de pobresa i/o exclusió social. Les coses essencials no poden ser invisibles per als ulls i almenys hi ha set coses que s’han de saber sobre la pobresa infantil.

1. Per què parlar de pobresa infantil i no de pobresa familiar?

Els nens tenen uns drets humans propis recollits en la Convenció dels Drets de l’Infant. La pobresa és un problema de drets humans; més que un tema econòmic és una privació profunda de les llibertats fonamentals i un atac a la dignitat humana, tal com va dir l’Alta Comissionada de Nacions Unides l’any 2006. En els nens, al igual que en els adults, la seva llibertat i la seva dignitat es veuen afectades per la pobresa. En parlar de pobresa infantil enfoquem com la pobresa afecta els seus drets, els posem al centre.

2. És el mateix viure sota el llindar de la pobresa que estar en risc de pobresa?

No només no és el mateix sinó que diferenciar i parlar de les dues situacions és determinant a l’hora de diferenciar les causes que les originen i per tant, per dirigir encertadament les mesures a l’origen de les mateixes.

3. Què és viure per sota del llindar de la pobresa?

També anomenada pobresa relativa. A Espanya el 27,5% dels nostres nens viu amb menys del 60% dels ingressos mitjans que té una família (o unitat de consum, com ho considera l’INE). Dins d’Espanya, la pitjor situació de pobresa infantil és la de Ceuta: més de la meitat de la seva població infantil (58%); a Castella-la Manxa, la proporció és de quatre de cada deu, molt similar a la d’Extremadura (39,6%), Andalusia (38,8%) i Canàries (35,1%).

4. Què és viure en risc de pobresa o exclusió social?

És viure no només per sota del llindar de la pobresa que s’ha assenyalat, sinó en llars on els adults treballen per sota de les seves possibilitats de treball i en situació de privació material severa. A Espanya, 1 de cada 3 nens viuen en risc de pobresa i/o exclusió social. Novament a Ceuta es donen les pitjors circumstàncies per als nens en aquest sentit (el 64% estan en risc de pobresa) però segons aquesta mesura, Andalusia (45,3%) estaria per davant de Castella-la Manxa (43,4%), i Múrcia (43%) per davant d’Extremadura (40,8%) i Canàries (39,4%).

5. Quan pateix un nen privació material severa?

Una nena o un nen que visqui en una llar on ell i la seva família no tinguin accés almenys a 4 dels 9 indicadors es troba en situació de privació material severa:

1. Pagar el lloguer, una hipoteca o factures corrents
2. Tenir la casa a una temperatura adequada a la llar durant els mesos d’hivern
3. Poder afrontar despeses imprevistes
4. Fer un àpat de carn, pollastre o peix (o els seus equivalents vegetarians) almenys 3 vegades per setmana o cada dos dies
5. Anar-se’n de vacances almenys una setmana a l’any
6. Tenir un cotxe
7. Tenir una rentadora
8. Tenir un televisor en color
9. Tenir un telèfon

A Espanya, d’un grup de 25 nens, 2 pateixen una situació de privació material severa. Un de cada deu nens que viuen a les Canàries, Astúries, Múrcia, la Rioja, Ceuta i Melilla pateixen aquesta privacitat.

6. Quines probabilitats tens de ser pobre si els teus pares no van assolir la Secundària?

Moltes. L’educació és una inversió necessària per acabar amb la pobresa infantil i que aquesta no es transmeti de generació en generació: sis de cada deu nens que viuen en llars formades per pares que no han acabat la secundària es troben en situació de risc de pobresa.

7. La pobresa infantil discrimina?

Per descomptat, no només pels estudis assolits pels progenitors sinó també pel gènere, la composició de la unitat familiar i l’origen estranger.

La meitat dels nens que viuen en llars on almenys un dels progenitors és estranger viu per sota del llindar de la pobresa i pràcticament la meitat de les llars monoparentals (47,6%) estan en situació de pobresa. A Aragó i Ceuta la proporció de llars monoparentals en situació de risc de pobresa és de tres de cada quatre.

Les dades posen en evidència la necessitat d’una inversió en infància que serveixi com a instrument per a compensar les desigualtats i garanteixin els drets de les nenes i els nens. Per això, cal que aquells siguin accessibles i ens permetin analitzar en profunditat i quantitativament el que els passa als nens.

Per obrir boca us enllacem als dades de Pobresa Infantil del nostre web.