Actualitat

Un viatge a l’infern

Aquest és un article publicat a Save the Children

El que per a molts ha estat una terrible notícia aquests dies, per als nostres companys de Save the Children a les costes italianes és a més el seu dia a dia. Ells s’encarreguen d’assistir els supervivents d’aquests viatges infernals per la Mediterrània i escolten relats que necessiten ser explicats. Acompanyar i assessorar persones que arriben desorientades i exhaustes, informar-los dels seus drets. Els nostres companys tenyeixen el viatge d’una humanitat que fins aquell moment gairebé no ha existit.

En Berhane* té 17 anys i ve des Eritrea. Va viatjar en una furgoneta que portaven uns traficants mentre consumien drogues pel desert durant diversos dies. Cada vegada que paraven per qualsevol motiu, si veien alguna cosa que no els agradava, mataven algun dels que anava a la furgoneta. A vegades simplement els ruixaven amb benzina i els calaven foc fins que morien. Quan van arribar a Líbia eren colpejats amb barres de metall o decapitats. En aquest trajecte Berhane va veure com mataven més de 60 persones, 25 d’elles decapitades.

“Vam viure durant quatre mesos prop de Trípoli en una fàbrica de sardines. Hi havia més de 1.000 persones com nosaltres. Menjàvem només una vegada al dia i no podríem fer res. Si algú parlava amb un amic o un veí era colpejat. Tot això era per aconseguir que els donéssim diners. Et feien trucar a casa dient que t’estaves morint, i mentrestant et pegaven perquè la teva família pogués escoltar els crits”

Em terroritza pensar que aquestes situacions existeixen i són reals. Quan penso que aquest viatge l’ha hagut de viure un menor, quan revisc aquesta història amb els ulls del meu jo de 17 anys, sense família, sola… Em cau l’ànima als peus.

Tant de bo aquesta història fos l’única i l’única violència succeís durant el viatge, però en molts casos l’infern és la continuació d’una situació de violència igual de terrible. Molts dels nens que perden la vida al mar vénen de països en conflicte, només miren de fugir de la violència i la misèria que envolta el seu dia a dia, com en el cas de l’Edwin*. Vivia a Nigèria i es va quedar sense família. És més, va veure morir el seu germà en una explosió. Com és normal no s’ho va pensar dues vegades per sortir del seu país, ell ja sabia que no tenia cap futur allà. Després de creuar el desert del Sàhara sense menjar ni beguda la situació es va complicar encara més.

“Quan vam arribar a Gatron, el primer estat de Líbia després del Sàhara, vaig ser raptat pels traficants perquè no tenia diners. Em van fer trucar a la meva família perquè m’enviessin diners, però no tenia ningú a qui pogués trucar. Així que em feien descàrregues elèctriques amb varetes tota l’estona”.

Com l’Edwin* també hi ha en Yusuf*, de 17 anys, que vivia a Gaza, on no va poder tenir una infància normal. No ha tingut joguines, sinó la por constant de morir per un tret.

Aquests nens han viscut una autèntica tortura abans de pujar a la barca que els portarà per la Mediterrània. Un incert destí amb un perillosíssim viatge, amb onades de 10 pisos d’altura, amuntegats, sense menjar, aigua o sent llançats per la borda. Un viatge que ningú hauria d’haver de fer.

La notícia aquests dies ens sorprenia, més de 1.000 persones han desaparegut a la Mediterrània en una setmana. Infants i famílies innocents que són víctimes d’unes polítiques migratòries que els estan deixant morir ofegats a la Mediterrània. Aquestes morts es podrien haver evitat, aquestes morts es poden evitar, aquestes morts s’han d’evitar.

Al juny la Comissió Europea es reunirà per adoptar una nova Agenda de Migració. Espanya, i en concret el president del Govern, pot tenir un paper important, ha de tenir una postura clara sobre què fer en aquesta situació. Les operacions de recerca i rescat han enfortir-se, a més han de protegir als nens que arriben a Europa, sobretot els no acompanyats. Les polítiques migratòries han d’aplicar-se prioritzant la vida de les persones per sobre dels controls fronterers.

Els nostres equips seguiran treballant sense descans per ajudar els supervivents dels naufragis, però és urgent que es reiniciïn les tasques de rescat. Com a organització i ciutadans li demanem al president del Govern, Mariano Rajoy, que defensi i promogui amb fermesa aquestes mesures. La teva signatura pot ajudar a que així sigui. Per això et demanem que signis la nostra petició.