Com preparar els petits per a professions que avui ni tan sols imaginem que existiran? Com ensenyar coses que no sabem que hauran de saber? Petra María Pérez, catedràtica de teoria de l’educació i membre de l’Institut de Creativitat i Innovacions Educatives de la Universitat de València, ho té clar: “Els nens d’avui requeriran capacitats, destreses, actituds i informació que encara no podem imaginar. En aquesta nova societat, la riquesa fonamental serà el coneixement, i aquests canvis requeriran alts nivells d’inventiva i creativitat”, explica.
Creativitat. Un concepte important, diuen els experts, però que no es treballa prou en els infants. Més encara, una qualitat que es perd amb els anys: els petits entren amb ella a les escoles però quan surten, ja no en tenen. El sistema -aquest sistema- encotilla la creativitat dels més petits?
“No seràs músic”
Ken Robinson, educador, conferenciant, un gurú per a molts, fa anys diu que sí. Que al professor, al sistema, només li interessen una resposta concreta per a cada problema específic, coartant d’aquesta manera els nens més creatius, als quals els agradaria arriscar o improvisar. Segons Sir Robinson, això passa perquè el sistema educatiu té les seves arrels en el segle XIX, quan les necessitats eren assortir la incipient indústria de productors. D’aquesta manera, es van fomentar les matèries més útils per a treballar, com les matemàtiques o la llengua. “No facis música, que no seràs músic. No practiquis l’art, que no seràs artista”, resumeix Robinson el missatge.
I va a pitjor. Amb la LOMCE, les assignatures destinades a impulsar la creativitat dels petits s’han vist reduïdes en la seva càrrega horària. Les matèries de Música o Ensenyaments artístics han deixat de ser troncals a primària i secundària. Queden mans de les comunitats autònomes oferir-les i de l’alumne agafar-les, tot i que a Catalunya la Generalitat ha decidit mantenir-ne les hores. “En 15 anys he vist passar diverses lleis educatives, i amb cadascuna d’elles l’assignatura ha anat perdent horari i contingut fins que ara ha arribat la seva sentència de mort”, explica la cap del departament de Música d’un institut madrileny.
Amb la Filosofia ha passat alguna cosa semblant. També passa d’obligatòria a optativa. A dependre de la voluntat dels governs autonòmics. Fins ara hi havia fins a tres assignatures relacionades -Filosofia, Valors Ètics i Història de la Filosofia-. Només la primera serà obligatòria a Primer de Batxillerat.
Aquest modus operandi del Govern amb la LOMCE sembla xocar amb les recomanacions del Parlament Europeu, que va incloure la competència cultural i artística entre les competències bàsiques per al desenvolupament integral dels nois.
La catedràtica María Pérez explica les conseqüències que arrosseguen aquestes situacions. “Nombroses investigacions assenyalen que la creativitat dels nens decreix amb els anys de permanència en el sistema educatiu, de manera que la curiositat i la recerca creativa dóna pas, amb el temps, a comportaments més rígids”, assenyala. Per què? Robinson ho explica: “Els adults penalitzem l’error, l’estigmatitzem a l’escola i en l’educació, i així és com els nens s’allunyen de les seves capacitats creatives”.
El filòsof José Antonio Marina en dissenteix, almenys en part. “Aquest tema no es pot despatxar a la lleugera. No es pot desprestigiar la ‘resposta correcta’, com fa Robinson. No hi ha una solució creativa a la taula de multiplicar, ni es pot barrejar Napoleó amb Harry Potter en un relat històric”, escriu al seu bloc.
“Has de pensar”
Són les deu del matí i els petits de la classe de primer de primària de l’escola Montserrat de Madrid, a Orcasitas, s’agiten inquiets. Avui hi ha novetats, tenen públic a l’aula i realitzaran una activitat diferent. Ha vingut a visitar-los Beatriz Sigüenza, divulgadora, experta en treballar la creativitat lúdica, que els proposarà un joc amb el qual també aprendran.
Sigüenza ha desenvolupat un joc anomenat Inventakit per fomentar la creativitat a les escoles. Encara que el seu àmbit de treball habitual són les empreses, va decidir baixar a l’aula animada per les peticions de molts dels seus clients grans, equips directius en la seva majoria, que es veuen laboralment encallats i anticipen que als seus fills els pot passar el mateix en el futur. Inventakit és senzill en la seva concepció. A cada nen se li donen dues targetes. Una representa una escena de la vida quotidiana (a la platja, en un supermercat, etc.). L’altra proposa al petit que creï alguna cosa (una eina, un esport, un instrument) inspirant-se en la targeta amb l’escena quotidiana.
A la Ruth, de sis anys, li ha tocat inventar-se un esport a partir d’una escena de platja. Com els directius de Sigüenza, està una mica encallada amb la proposta. “Has de pensar”, l’anima Adrián, que presumeix de fer manualitats a casa. La Natalia sí que ha tingut ja la inspiració. Havia de crear una eina a partir d’un súper i ha dibuixat “un arc de fruita amb un plàtan. I les fletxes són espagueti”, afegeix. Finalitzat l’exercici, els nens surten a exposar el seu treball a la resta.
“Es treballen habilitats com descontextualitzar un objecte o associar idees”, exposa Sigüenza, que defensa la creativitat com una gran eina per a reciclar-se, també a nivell laboral. “El coneixement caduca, les eines no”, sosté.
Emprendre sense creativitat?
Pérez se sorprèn d’una creixent paradoxa entre escola i treball: l’escola retalla la creativitat, però en l’àmbit professional el que es demana és, precisament, creativitat. Noves idees, diferents solucions. “I els alumnes de bones notes no saben fer-ho perquè, a l’escola, que és on ells eren bons, els donaven la solució que seguir i el que primava era fer les coses com els deien, d’una única manera, sense pensar diferent”, explica Pérez. El mateix succeeix amb els emprenedors. El Govern parla de fomentar l’autoocupació, la LOMCE també. Emprendre és el futur laboral, diuen. Però després l’educació no impulsa el pensament lateral.
Sigüenza el coneix de primera mà. Es dedica precisament a això, a ajudar a pensar diferent. “Les preguntes canvien amb el pas del temps, hi ha noves formes i noves feines”, afirma. “Si no tens una certa creativitat et costarà més, amb ella és més fàcil reciclar-se”, assegura.
