Roald Dahl menyspreava els adults, gairebé tant com ho feien els herois menuts dels seus llibres. La puresa sense matisos dels més petits, en canvi, li semblava fascinant. Aquell riure contagiós i una imaginació sense fi el van inspirar per crear aventures on els grans eren simples i obtusos antagonistes. És el cas de la Matilda, amb uns pares fascinats pels cupons i la teleescombraria, o els acompanyants dels nens a la fàbrica de xocolata de Willy Wonka.
“Tinc la sort de riure’m d’exactament els mateixos acudits dels que riuen els nois, i crec que aquesta és la raó per la qual tinc èxit amb ells”, deia Dahl. Part d’aquest encant residia en les paraules que s’inventava per fer més accessibles les inquietuds infantils.
L’autor va encunyar 500 termes segons recursos lingüístics com els que Shakespeare va utilitzar en el seu dia, i va popularitzar més de 8.000 expressions. L’editorial de la Universitat d’Oxford va publicar al maig un recopilatori d’aquestes paraules en el Roald Dahl Diccionari, però ara han anat un pas més enllà. Com a homenatge al centenari del seu naixement, el diccionari més erudit del món ha inclòs a la seva versió oficial 6 Dahlismes i quatre aclariments de les seves frases fetes.
Dahlesc (Dahlesque)
La cultura popular anglosaxona ja tenia un terme per definir el llenguatge de Roald Dahl: Gobblefunk. Aquesta paraula va ser presa del seu conte El gran gegant bonàs quan els personatges es refereixen a jugar amb l’idioma. Ara, dahlesc defineix “els arguments excèntrics, els personatges adults malvats o repugnants, i l’humor negre” que distingeixen la seva ploma infantil.
Bitllets d’or (Golden Ticket)
Si a la teva rajola de xocolata s’hi amaga un paper daurat, estàs de sort. Segons l’OED, “garanteix al propietari una experiència molt valuosa”. Gairebé tant com la que li va obrir a en Charlie les portes de les fàbriques de Willy Wonka. Encara que gràcies a Roald Dahl aquesta expressió és ara oficial, també admeten que la primera butlleta d’or va pertànyer fa tres segles al pintor William Hogarth, amb el qual podia accedir als jardins londinencs de Vauxhall.
Human bean
Encara que traduït no té sentit, el concepte utilitzat també pel gegant bonàs comparava l’ésser humà amb una planta comestible com la mongeta. Però la primera vegada que es va usar va ser amb un significat bastant més negre a la revista satírica Punch, el 1842.
Umpa Lumpa (Oompa Loompa)
Els petits treballadors de Willy Wonka han estat objecte de polèmica des de la primera edició de Charlie i la fàbrica de xocolata. La seva condició d’esclaus, sumat a una aparença de pigmeus africans, va donar peu a acusacions de racisme contra Roald Dahl. La seva incorporació, però, es limita a definir els personatges imaginaris de l’autor i se suma així a altres icones culturals com Gremlin i Yoda.
Scrumdiddlymptious
Com anys després es faria amb el leitmotiv de Mary Poppins, la paraula que usava El gegant bonàs per definir un a cosa deliciosa es va traduir als llibres com “supercaldisubstanciós”. Va convèncer tant que el 1971 es va usar com a subtítol de l’adaptació Un món de fantasia (amb Gene Wilder) a la gran pantalla. Però, de nou, Roald Dahl no va inventar aquesta paraula: la va agafar d’un antic diccionari de sinònims del slang americà.
Hora de bruixes (Witching hour)
“És un moment concret durant la nit, quan els nens i els adults dormen molt, molt profundament, i totes les coses fosques surten del seu amagatall per tenir el món sencer a la seva disposició”, descrivia Dahl a El GGB. Era la primera vegada que es descrivia amb paraules aquesta terrorífica hora en què els petits s’amaguen sota els llençols. Tampoc va ser pioner aquesta vegada. Shakespeare ja va utilitzar aquesta expressió molt abans a Hamlet.
