Des de la introducció de les titulacions adaptades a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) –l’anomenat pla Bolonya– i la flexibilització de la forquilla de preus, el que costen les matrícules a les universitats d’Espanya ha variat notablement. És per això que la matrícula dels mateixos estudis pot arribar a costar més del triple en una comunitat autònoma que en una altra. És el cas de Catalunya. Per exemple, els graus de l’àmbit de les Humanitats, que són els més barats d’Espanya, a Galícia tenen un cost de 591 euros, mentre que a Catalunya, de 1.516. El mateix passa amb les de l’àmbit de les ciències de la salut: Medicina costa 757 euros a Andalusia; a Catalunya, 2.372. L’Observatori del Sistema Universitari (OSU) ha presentat aquestes xifres en un informe on analitza les diferencies de preus entre totes les comunitats autònomes.
Pel que fa als graus, Catalunya té la forquilla de preus més àmplia amb 856 euros de diferència entre les seves carreres més barates i les més cares. Això implica que a Catalunya el grau més barat té un cost de 1.516 euros i el més car, de 2.372. Unes xifres que es contraposen amb les d’Andalusia, on tots els graus tenen un preu únic de 757 euros per curs.
Madrid i Castella i Lleó, juntament amb Catalunya, són les úniques comunitats amb preus mínims per sobre dels 1.000 euros per curs. A Castella Lleó hi ha una forquilla de preus de 791 euros. La segueix Aragó amb 724. Galícia és la comunitat més barata, seguida per Extremadura i Cantàbria amb preus mínims també per sota dels 700 euros.
“No hem detectat un patró de per què és més alt a un lloc que a un altre, no està justificat, és una decisió del Govern però no sabem què ho motiva”, ha explicat Oriol Arcas, membre de l’Observatori del Sistema Universitari. “Hi ha una discrecionalitat, el que no sabem és quina és la motivació”, afegeix. Per això des de l’Observatori es pregunten com pot ser que si els salaris del professorat, que són funcionaris, és el mateix a tot Espanya, hi hagi una diferencia tan alta de la forquilla de preus. També denuncien la falta de criteri comú a l’hora de definir el nivell d’experimentalitat de cada carrera i els seus costos associats.
Segons l’Observatori, els preus i els criteris per al seu establiment no són coherents entre comunitats autònomes, no tenen justificació aparent i, en alguns casos, no s’adeqüen a les normes dictades en la llei.
Com es regulen els preus?
Els preus de matrícula de les titulacions públiques són establerts per les comunitats autònomes, dins dels límits que fixa la Llei Orgànica d’Universitats (LOU). Aquesta llei estableix, en termes de percentatges, els costos de prestació del servei. Per tant, en primera matrícula el preu dels ensenyaments de grau pot variar entre un 15% i un 25% del cost de prestació del servei.
El mateix interval es fixa per als ensenyaments de màster habilitants, els obligatoris per poder exercir les activitats professionals regulades a Espanya, com el de professorat, d’advocacia o d’enginyeria. Per a la resta de màsters, els no habilitants, la LOU estableix que els preus en primera matrícula variïn entre el 40% i el 50% dels costos. Així, a totes les comunitats autònomes els preus finals s’estableixen mitjançant decrets anuals i que, en la majoria de casos, els decrets defineixen una escala de preus per trams. Des de l’OSU, Oriol Arcas ha lamentat que l’escrit de la llei sigui “molt ambigu” i que això comporti dificultats per veure què estableix la llei.
Catalunya és la comunitat on és més car estudiar un màster
Catalunya té els preus dels màsters habilitants més alts, amb 2.470 euros per curs, seguit de Castella i Lleó, amb 1.967 euros, i la comunitat de Madrid, amb més de 1.700 euros per curs. Destaca, per sobre de tots, el màster que habilita l’accés a l’exercici de l’advocacia de la Universitat Carlos III de Madrid que costa 4.960 euros per any. Castella la Manxa i Andalusia són les comunitats on és més barat estudiar un màster habilitant.
Pel que fa als màsters no habilitants, Catalunya repeteix al capdavant amb els preus més alts, amb 3.952 euros per curs, i Castella la Manxa és líder per sota, amb preus a partir dels 728 euros. La llei marca establir el preu d’aquest tipus de màster en una forquila del 40 al 50% del cost del servei. Segons l’OSU, hi ha comunitats on no es compleix la llei, com Canàries, Castella-La Manxa, Balears o Galícia, ja que fixen preus molt similars pels graus, els màsters habilitants i els no habilitants. Segons Arcas això és tècnicament impossible ja que els graus haurien de costar com a màxim el 25% del cost del servei i els màsters no habilitants com a mínim el 40%.
Pel que fa als estudis de doctorat, la matrícula anual per tutoria acadèmica costa fins a 7 vegades més a la comunitat més cara, Castella i Lleó, amb 422 € per curs, que a la més barata, Andalusia, 60 € per curs. L’examen de la tesi doctoral pot costar més del doble, 260 € a Castella – la Manxa i 118 € a Galícia.
Beques equitat
La Secretaria d’Universitats critica que l’informe presentat per l’Observatori del Sistema Universitari no hagi tingut en compte el sistema propi de beques i bonificacions que hi ha a Catalunya ni tampoc el nivell de qualitat acadèmica. Segons l’OSU, aplicant la rebaixa màxima de les beques equitat, un retorn del 50%, Catalunya seguiria estan per sobre d’algunes comunitats, com Galicia. És per això que Arcas es queixa que “els preus són tant alts [a Catalunya] que tot i aquesta rebaixa encara no tindriem el mínim”.
Les beques equitat retornen una part del preu de la matrícula en funció del tram de renta. El màxim retornable és del 50% del cost de la matricula. A diferència del que és habitual en una beca, aquestes no tenen cap partida pressupostària, sinó que són les mateixes universitats les que han d’assumir el seu cost, d’uns 30 milions d’euros.
