Què fem i com avaluem el que aprenem? Aquesta és la preocupació actual dels 17 centres de la xarxa AEX (“Aprenem en xarxa”), del barri barceloní del Poblenou, que neix amb el propòsit de compartir coneixement per construir comunitat i transformar l’educació.
Cap a on ha d’anar la xarxa en aquesta nova època?
“Cap a on ha d’anar la xarxa en aquesta nova època?” Aquesta és la pregunta que polaritza la trobada inicial del quart any de funcionament de l’AEX, celebrada el passat 16 de novembre a Institut Icària de Barcelona, al qual assisteix una representació de tots els centres educatius. La modera Juanmi Muñoz, assessor tècnic docent del Centre de Recursos Pedagògics del districte de Sant Martí, que s’ocupa de la secretària tècnica del projecte. En primer lloc, s’exposen les propostes que han estat prèviament discutides en els claustres.
Unes intenten donar continuïtat als projectes intercentres que ja funcionen, mentre altres suggereixen noves iniciatives: avaluació de l’alumnat, desenvolupament sostenible, identificació dels edificis singulars del barri amb una mirada matemàtica i social, estratègies per potenciar la reflexió davant els conflictes; paper dels continguts en el currículum, emocions i el seu acompanyament, activitats de l’alumnat de 6è de primària amb els instituts per tal de conèixer els espais i les dinàmiques per disminuir “la por” al canvi, transformació dels espais; robòtica, atenció a la diversitat real, convivència; acollida dels immigrants, avaluació…
Les propostes es combinen amb reflexions: “Som conscients de la riquesa dels contactes en xarxa però, fins ara, ens arriba com un treball afegit a moltes coses que ja fem. Potser l’esforç ha de venir per incorporar-lo al currículum ordinari sense càrrega extra de treball, a vegades tinc la sensació que ens auto-ofeguem”, intentant participar en activitats que ens suposen un sobreesforç organitzatiu, que sí que aporten intercanvi entre l’alumnat i un “sortir de la rutina” als centres, però no necessàriament una transformació de les creences, les maneres, els plantejaments del propi centre.
En alguns llocs ja es fa però no en altres o, almenys, de manera suficient. Així mateix, s’insisteix en l’impacte del conjunt d’activitats: en els alumnes perquè valorin què i com han après; en el professorat perquè implica que es plantegen modificar les seves pràctiques i, en els centres, perquè algun aspecte de la mirada, l’organització i el funcionament es modifica com a conseqüència de l’experiència, s’institucionalitza.
Una demanda comuna és la recerca de temps per a una reflexió pausada i profunda que permeti compartir coneixement pedagògic per veure què suposa estar en una xarxa per al canvi: – Quin canvi? Per a què? ¿Cap a on? -; i com evoluciona cada centre, amb les seves potencialitats i dificultats: quin és el seu mapa de creixement. Se succeeixen les intervencions que van donant cos a la pràctica reflexiva, a la necessitat d’anar més a fons, més enllà del mer intercanvi, i a la manera de fer efectiva aquesta reflexió: De quina manera podem seguir compartint i contrastant les nostres necessitats i potencialitats? A partir de quins elements comuns i sobre projectes i accions concretes per no anar-se’n per les branques perdre en abstraccions?
Es recorda que l’objectiu de la xarxa és cooperar i no competir -un mantra que inspira qualsevol dinàmica educativa-; que cada centre aprengui; que cada professor s’apoderi; i que la innovació vagi creixent per anar esbrinant, tant docents com famílies què i com n’aprenem. Una cosa que es proposa fer en grups reduïts.
Per això es constitueix un grup motor encarregat de definir millor les preguntes que suscita l’avaluació -el què i el com- i estructurar el procés de debat fins a la pròxima trobada. En l’ambient flota una preocupació: com fer un bon traspàs al claustre. La trobada es tanca amb diverses informacions relatives als suports digitals de “Les xarxes per a la transformació educativa” que operen en el conjunt de Catalunya; i amb una visita a l’institut.
Una aventura pedagògica en quatre fases
L’AEX, que té com a lema “compartir coneixement, construir comunitat”, neix amb la voluntat de canalitzar les inquietuds i dinàmiques educatives del professorat d’aquesta zona per a la millora de l’educació a partir del diàleg entre els centres i la implicació de l’administració educativa. Es tracta d’anar construint i enriquint un projecte col·lectiu en què es vagin integrant metodologies de treball col·laboratiu des del territori i des dels centres, entre els docents i entre tots els col·lectius de la comunitat educativa.
El grup motor que l’impulsa el formen les direccions dels centres, un assessor extern de la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona), el Centre de Recursos Pedagògics, la inspecció educativa i els serveis educatius del districte. Fa un any part dels centres d’aquesta xarxa es van incorporar al projecte “xarxes per al canvi”, dependent del Consorci d’Educació de Barcelona (organisme mixt de l’Ajuntament de Barcelona i del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya); i en aquesta reunió s’oficialitza la incorporació de tota la xarxa AEX a les “Xarxes per al canvi” (disset centres d’infantil-primària i secundària, quinze públics i dos concertats).
L’assessor i dinamitzador extern, Màrius Martínez, posa l’èmfasi en la transferència del coneixement per posar-lo a disposició de la comunitat educativa i en el treball col·laboratiu basat en el diàleg. “El diàleg permet construir propostes basades en la validesa dels arguments de qui els formula ie l’aprovació del grup de treball, independentment del centre de procedència i de la posició que ocupa cada un, independentment del centre de procedència i de la posició que ocupa cada un.
El primer any de camí cada centre va escriure un article sobre una experiència que considerava important i que posteriorment es compartia i contrastava amb altres centres. En el transcurs del segon curs es van organitzar visites d’aprenentatge als centres; seminaris per aprofundir en una experiència o dinàmica educativa concreta, i es van iniciar projectes compartits entre els centres que es van anar desenvolupant de forma més sistemàtica durant el tercer curs (el quart s’inicia amb la trobada descrita en l’apartat anterior).
El 28 de juny vam assistir al ple que tanca el tercer curs, amb l’assistència d’uns 300 docents d’Infantil, Primària i Secundària. S’inicia amb els parlaments del Comissionat d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona, Miquel Àngel Essomba, qui valora i estima que aquesta xarxa constitueix una anomalia enmig del discurs neoliberal de la competència entre centres; i de la gerent del Consorci d’Educació, que es refereix al projecte de “Xarxes per al canvi”, distribuïdes en tota la ciutat per promoure la cooperació i l’equitat educativa.
A continuació es presenta i comenta una mostra dels 17 projectes compartits entre diferents centres i nivells educatius (poden consultar-se en aquesta web), al voltant de la ciència o Barcelona com a ciutat refugi, entre d’altres. Se subratllen les fortaleses i èxits aconseguits, el que s’està aprenent, la col·laboració dels diversos agents, les metodologies emprades, el grau d’investigació o el coneixement pedagògic generat. L’avaluació formativa, considerada com el motor de l’aprenentatge, planeja en el conjunt d’experiències. Al final es llancen alguns reptes per al nou curs: com incrementar la participació en el centre; quins temes cal seguir treballant; com reflexionar sobre els projectes realitzats; o com impacta el treball en xarxa en l’aprenentatge.
Com es viu a dues escoles
Què els aporta en concret la xarxa? Maria Marquès, directora de l’escola Vila Olímpica, sosté que el primer ha estat conèixer els altres centres de l’entorn. “No ens coneixíem. Hem pogut contrastar diferents punts pedagògics i organitzatius. I aprofitar-nos dels punts forts de tots per ser més forts”. Els ha estat de gran utilitat el treball d’avaluació compartit amb altres centres, creant instruments d’autoavaluació i coavaluació juntament amb l’alumnat. “Ho hem pogut aplicar a diversos projectes i grups de treball. També han compartit un projecte de transversalitat inclusiva que neix amb el propòsit d’obrir espais i dinàmiques relacionades amb el temps lliure.
I què han aportat? Sobretot un projecte inclusiu d’atenció a la diversitat que vénen experimentant des de fa 20 anys i que dóna resposta a tot l’alumnat, no només al que requereix necessitats educatives especials. Per això han aconseguit atendre les aules amb dos mestres en alguns moments educatius clau com el treball per racons, l’aprenentatge de les matèries instrumentals com l’aprenentatge de les tres llengües (és un centre que des dels seus inicis s’aplica un pla experimental d’ensenyament trilingüe: català, castellà i anglès); i en Infantil l’espai de psicomotricitat. I l’alumnat amb necessitats educatives especials o diversitat funcional, és atès per tres persones, amb la incorporació del suport específic d’Educació Especial. Hem demostrat que amb un claustre habitual és possible aquesta organització. Aquest treball en xarxa l’impulsa la comissió pedagògica, composta pels membres de l’equip directiu i els coordinadors de cicle, que es reuneixen quinzenalment.
A l’escola Fluvià conversem amb dues mestres de parvulari, dues de P-4-, Lola Canyes i Maria Gràcia, i una de 1r de Primària, Empar Pina. Ella ha participat activament en el projecte “Bombolla” (bombolla) i “Petits oceanògrafs”, desenvolupat amb altres cinc centres de Primària i Secundària on es va treballar tot el que fa a la mar: els estats de l’aigua, els corrents marins, la vida… Amb la col·laboració de tècnics i científics de l’Institut de Ciències del Mar. “Ho vam aprendre tot de tots”. La Lola ha participat en el projecte al voltant del canvi de pati com a entorn natural: de com s’ha anat transformant. Van rebre la visita d’un altre centre i han anat treballant el pati com a espai de joc i aprenentatge. La intervenció de Maria no ha estat tan directa però està igualment molt sensibilitzada al voltant del projecte que ha seguit en les reunions de cicle i de claustre.
Què aporten? Ho tenen molt clar: la seva motxilla personal i professional carregada d’experiència, qualitat i entusiasme. Pensen que en el futur cal seguir enriquint les connexions amb altres centres, però afegeixen alguns matisos. Per Maria la xarxa ha de tirar més i articular-se amb el projecte curricular de centre, garantint la participació de tots. Lola al·ludeix a la manca de temps: “Costa trobar moments des de la bogeria de cada dia”. I Empar sosté que la xarxa afavoreix el canvi però que cal trobar les escoles que encaixin amb el teu context i manera de treballar: no serveix qualsevol centre.
L’escola, a més del pati habitual, disposa d’un ampli descampat que amb el temps han anat endreçat, convertint-lo en un espai ple de possibilitats per al desenvolupament del joc i diversos aprenentatges. Crida l’atenció diverses estructures de pals per aixecar les típiques botigues tipus, una molt ben acabada cabana de fusta, llantes de rodes i troncs situats en cercle a manera d’improvisades cadires, un hort, una bassa i quantitat d’arbres i plantes que van embellint l’entorn. Estan orgulloses de la feina al voltant d’aquest espai privilegiat, que compti amb l’activa la col·laboració de les famílies. Molt orgulloses. I no és per menys.
