Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Què és una hipoteca? I quan es demana un crèdit, quins són els riscos i què vol dir la TAE? Són molts els dubtes que sorgeixen quan s’han de fer operacions bancàries i financeres tan recurrents al dia a dia dels ciutadans com fer la declaració de la renta o controlar els impostos que es paguen amb cada nòmina. I la base d’aquests dubtes, sovint, és una manca de formació des de la base, a les escoles, sobre el funcionament de l’economia. És per això que el Departament d’Ensenyament va posar en marxa el 2013 un partenariat públic-privat entre la Generalitat, l’Institut d’Estudis Financers (IEF) i BBVA, CaixaBank, Banc Sabadell, Santander i Caixa d’Enginyers per fer arribar de forma gratuïta i voluntària sessions d’educació financera a les escoles.
Aquesta aliança, que respon al nom d’EFEC, dóna quatre formacions d’una hora a les aules per part de voluntaris provinent dels bancs i caixes, de l’IEF o el Col·legi d’Economistes, entre d’altres sobre “la gestió de pressupostos personals, planificació financera, l’estalvi i com endeutar-se amb seny”. Aquestes formacions, que si bé són valorades com a útils de cara al desenvolupament dels joves, també fa cinc anys que desperten crítiques entre diversos col·lectius catalans. Així, la Plataforma per una Educació en Economia Crítica (PLEEC), formada per una cinquantena d’entitats, col·lectius i particulars, troba a faltar “referències a formes alternatives del capitalisme financer hegemònic”.
Des d’el Col·lectiu Ronda, una de les entitats que forma part de la PLEEC, asseguren que si bé “l’activitat bancària és necessària i també ho és formar els adolescents en el funcionament del sistema econòmic hegemònic, també s’haurien de mostrar les alternatives”. Com a cooperativa d’advocats, Ronda “porta molts casos de vulneracions de drets bancaris i hem vist pràctiques abusives de molt a prop i hem d’ensenyar els joves com poden protegir-se dels abusos i on poden trobar alternatives a un sistema capitalista hegemònic”.
En aquesta línia, Josep Soler, director general de l’IEF considera que “la crítica de la PLEEC sobre que no ensenyem economia alternativa no és vàlida. No ensenyem economia capitalista, ni economia normal, ensenyem el que hi ha al món real. Hi ha oficines bancàries a cada cantonada i els nanos estan destinats a haver de relacionar-s’hi”. Així, Soler considera que no “no és capitalisme dir que es necessita una targeta de crèdit ni explicar com gestionar els gestos per no tenir una crisi financera personal”.
La informació com a base de l’empoderament: si no saps no pots triar
Totes dues vessants, tant des de la crítica de la PLEEC com des del partenariat es destaca que l’educació financera té un component bàsic d’empoderament dels estudiants. Així, des del Col·lectiu Ronda asseguren que “a les sessions de l’EFEC es posa molt èmfasis en els plans de pensió i els fons d’inversió i contractar assegurances amb les principals entitats perquè és el que interessa als bancs. Hi hauria d’haver entitats de crèdit social o cooperatives que parlessin de desnonaments o clàusules abusives i ensenyessin els nanos que no s’han de supeditar a les ofertes dels bancs”.
Des de l’altra cara de la moneda, Soler assegura que la formació que proporcionen és “sense cap tipus d’ideologia i que no es dóna cap nom de cap entitat. Intentem pal·liar l’assimetria informativa: l’oferta compta amb molta formació i moltes dades, mentre que la demanda no té informació del que suposa cada producte financer i els riscos que comporten”. Així, des de l’EIF asseguren que a les entitats bancàries “ja els va bé que la ciutadania visqui una mica en la inòpia i les estem convencent que la informació és positiva per a tots: a més i millor estalvi, tindrem societats més sanes i menys fallida econòmica. I això no és una classe d’economia. Ni de capitalisme. És el que hi ha”.
Però per les entitats de la PLEEC, aquesta visió “reforça un sistema hegemònic que no té en compte la banca pública, ni la moneda social o altres enfocaments crítics de l’economia”. Respecte aquesta rèplica, Josep Soler considera que “queixar-se que no impartim economia feminista no és una crítica objectiva. El feminisme no és una corrent econòmica, sinó social”, apunta. Per la seva banda, des de Ronda consideren que “no acceptar l’existència de l’economia feminista és recolzar un sistema econòmic masclista per definició, que usa la dona com a mà d’obra barata. I no és aquesta l’educació en igualtat que s’ha de donar als nois i noies”.
Així, mentre els centres que han participat en algun dels més de 20.000 tallers que s’han realitzat des que va començar el programa “estan satisfets de la informació donada i del tractament de la mateixa”, segons Soler, des de la PLEEC demanen a la direcció de les escoles que “no deixin entrar la banca a les aules”. Dues posicions enfrontades que deixen al descobert una mancança educativa del sistema català: la manca de preparació i accés a la informació dels estudiants sobre el sistema financer que, alternatiu o hegemònic, tindrà un paper cabdal al seu dia a dia.
