Fa prop de vuit mesos, quan vàrem presentar la iniciativa de l’Educació 360 amb el lideratge de la Fundació Bofill, la FMRP i la Diputació de Barcelona, vam compartir la idea que si volíem que el model educatiu incorporés de forma sistèmica la mirada de l’Educació 360, calia que la política pública l’integrés dins les seves estratègies, marcs reguladors i pressupostos. Dèiem, llavors, que les bones experiències eren condició necessària però no suficient.
Les pròximes eleccions municipals el maig del 2019, junt amb la convicció de la idoneïtat de l’àmbit local en l’impuls de l’Educació 360, ens va dur a plantejar-nos l’oportunitat que en els quatre anys que vénen els ajuntaments poguessin desplegar l’Educació 360 en el mandat de 2019-2023, tal com va explicar recentment Rafael Homet, diputat d’Educació de la Diputació de Barcelona en l’article “Educació 360: més i millors oportunitats educatives per a tothom”.
A més, la bona acollida de la presentació de la iniciativa i la progressiva adhesió d’ajuntaments a l’Aliança, més de cinquanta, ha anat acompanyada de la demanda explícita, tant des de l’àmbit tècnic com polític dels ajuntaments, sobre com concretar el relat compartit de l’Educació 360 al municipi.
Un producte col·laboratiu de l’Aliança per donar resposta a “com” impulsar l’Educació 360 al municipi
Calia donar-hi resposta i ha estat així com, entre els mesos d’abril i juny, hem impulsat un procés d’elaboració de propostes de política municipal que presentem ara públicament en forma de document.
L’hem construït de forma col·laborativa i a partir de mirades i experiències diverses. Un total de 70 persones (tècnics municipals, polítics locals, docents de centres educatius i responsables d’entitats) han participat de forma directa en cinc sessions de treball. També ens hem inspirat en experiències locals i internacionals. Finalment, hem comptat amb la col·laboració d’experts àmbit universitari i recerca com en Jordi Collet (Universitat de Vic), en Joan Cuevas (Fundació Jaume Bofill) i en Joaquim Brugué (Universitat de Girona).
Estem contents del resultat. Es tracta d’un treball sòlid i útil, connectat amb la realitat i que té en compte la complexitat i les lògiques diverses que comporta el repte de l’Educació 360.
L’oportunitat dels municipis i ajuntaments en liderar l’Educació 360
Hi ha quatre raons sòlides que ens han dut a concloure perquè és clau que els ajuntaments es plantegin liderar l’Educació 360 al seu municipi. En primer lloc, les experiències locals i internacionals ens diuen que l’impuls de l’Educació 360 aporta beneficis i impactes diversos en els nois i noies i les seves famílies, en el seu rendiment acadèmic, i en la seva motivació i manera d’estar a l’escola i en la comunitat. En segon lloc, l’impuls de noves oportunitats educatives pel conjunt de la població contribueix a reduir la desigualtat educativa. Una tercera consideració és que Catalunya, en general, i molts municipis en particular, disposen d’un sotabosc ric en molts actius (entitats, equipaments i iniciatives diverses) que proporcionen entorns educatius i d’aprenentatge en molts àmbits diferents: esportius, artístics, culturals… en la comunitat. Finalment, el municipi guanya en cohesió social en la mesura que implica a molts actors de la comunitat. Les societats que així ho fan són més resilients en escenaris complexos i de crisi.
El municipi com a ecosistema educatiu. El valor de la connexió.
El fonament de la proposta és una opció profunda per convertir el municipi en un ecosistema educatiu, on tothom és part del nou model educatiu. Concebre el municipi com un ecosistema educatiu passa per considerar a tothom que proporciona situacions i entorns d’aprenentatge com a actor educatiu: les escoles i instituts, però també les entitats, biblioteques, museus, clubs esportius, iniciatives culturals, artístiques i fins i tot els parcs i espais urbans. El Joan Manuel del Pozo, professor i exconseller d’Educació, escrivia, en aquestes planes fa pocs dies, que moltes vegades s’ha valorat la “riquesa cívica” d’aquesta diversitat i que ara toca redescobrir la “riquesa educativa” de cada poble i ciutat que de vegada no és prou reconeguda pels mateixos actors.
Una de les claus bàsiques de l’Educació 360 és la connexió de temps, espais, actors, recursos i aprenentatges i donar-ho a conèixer i valorar a tota la població. Els ajuntaments estan cridats a jugar un paper fonamental a l’hora de promoure aquestes connexions entre tots els actius educatius dels municipis, ja que moltes vegades hi són, però no treballen de forma col·laborativa.
A partir d’aquest fonament, el document contempla 36 mesures agrupades en 9 àmbits de les quals en voldria destacar tres:
1. Acords municipals amb diagnòstics i objectius compartits
Sabem que les experiències internacionals que han reeixit són aquelles que han estat resultat d’acords i compromisos basats en diagnòstics compartits i desenvolupats a mitjà termini i llarg termini. Altrament no és possible implicar la comunitat amb el repte col·lectiu i que cadascú faci la seva funció en l’ecosistema educatiu que parlàvem de forma sostinguda. Els canvis en educació mai són a curt termini. Aquesta és, per tant, una primera proposta marc imprescindible per assolir canvis sòlids de futur al llarg d’un mandat. La Setmana de l’Educació 360 que es proposa vol concretar anualment una acció coordinada per visibilitzar i donar a conèixer tant les activitats d’estiu com aquelles que es produeixen en els temps i espais no lectius del curs escolar.
2. Personalitzar i reconèixer els aprenentatges i espais educatius
Un segon bloc de propostes té a veure amb donar valor i reconèixer tant el que fan els actors com el que aprenen els nois i promoure itineraris personalitzats. La dotació d’un Passaport 360 que recollirà les “destinacions d’aprenentatge” per les quals participaran els nois i noies, acompanyades de les “microcredencials” de competències adquirides, i els actes de graduació i reconeixement són fonamentals i ajuden a construir el propi recorregut donant-li visibilitat pels mateixos nois i noies i transparència per la comunitat en general. Això permet construir itineraris propis, personalitzats que els fan créixer i reforcen els aprenentatges significatius.
3. Universalitat, equitat i acompanyament
Finalment, l’Educació 360 és una proposta per a tothom. És un dret per a tothom. No es tracta de mesures assistencials. Tanmateix, cal garantir les noves oportunitats d’una manera especial als qui més ho necessiten i estan en pitjors condicions. Hi ha, doncs, un conjunt de mesures que es dirigeixen, amb una lògica d’orientació i acompanyament, especialment a les famílies i els nois i noies en els moments més crítics. En les transicions educatives, en les etapes de la primera infància i en proporcionar segones oportunitats als qui han sortit del sistema.
Connectar temps, espais, aprenentatges i agents educatius és el gran repte i la gran oportunitat dels nous ajuntaments per a fer possible i liderar una educació de 360 graus per a tothom.
