Quines tasques fas com a líder de l’escola? Quines són les teves prioritats com a líder? Quins són els principals reptes als quals t’enfrontes? Com influeixes sobre el que passa a l’aula? Què fas perquè els teus professors siguin millors? Quin és el teu rol en la formació del teu professorat? Què fas perquè les bones pràctiques d’un docent es transfereixin a la resta de docents? Com col·labores amb altres escoles de l’entorn?
Preguntes com aquestes són les que han estat fent els darrers dies un equip d’experts del Centre de lideratge per l’aprenentatge del Institute of Education (IOE) de la University College London (UCL), una entitat de referència a tot el món. En una setmana cinc experts han visitat nou centres a Madrid i Barcelona, públics i concertats, de primària i secundària, i han parlat amb els seus equips directius, professors i alumnes. També han fet grups de discussió, tallers i panels fora dels centres en els quals han participat directors, docents, acadèmics, inspectors i càrrecs de l’administració.
A més, l’equip del IOE ha contrastat els resultats de la seva visita amb un grup d’especialistes espanyols, amb els quals co-dissenya el programa Lideratge per l’Aprenentatge, promogut per Educaixa i que es posarà en marxa el curs vinent a 50 centres de tot l’Estat. La convocatòria s’obre aquesta mateixa setmana, coincidint amb la conferència que Louise Stoll, catedràtica d’Educació de l’IOE, imparteix avui al Caixaforum de Madrid en el marc del cicle de conferències (R)evolució educativa.
“Sabem que el que més influeix en l’aprenentatge dels alumnes és el seu entorn socioeconòmic i cultural –comenta la investigadora i professora de la UB Anna Jolonch–, però pel que fa al que passa exclusivament dins dels centres en primer lloc influeix la qualitat de l’ensenyament del professorat, i en segon lloc el lideratge, que té una repercussió indirecta enorme en els aprenentatges entesos d’una manera àmplia, i no únicament com a rendiment acadèmic dels alumnes. I això ho tenim molt abandonat”. Jolonch és la persona a la qual Educaixa ha posat al davant del programa per coordinar la tasca de l’IOE amb el consell acadèmic que s’ha creat amb experts espanyols per col·laborar amb el desenvolupament del programa, i del qual formen part Màrius Martínez (UAB), Enric Roca (UAB), Serafín Antúnez (UB), Joan Mateo (UB), María José Fernández (UCM), Antonio Bolívar (UGR), Aurelio Villa (Universitat de Deusto), Antoni Tort (UVic) i Anna Pons (OCDE Educació). També col·laboren Miquel Martínez (UB) i l’exconsellera Meritxell Ruiz en les tasques de coordinació.
Els experts ja han tornat a Londres per acabar de definir el programa, el qual “ha de ser compatible per qualsevol tipus d’escola”, apunta Jolonch. Els investigadors britànics han pogut constatar “que hi ha una gran diversitat de centres, i que aquesta diferència no depèn només de si són públics o concertats, o del percentatge d’alumnat immigrant, ja que hi ha escoles públiques amb molta immigració que estan fent uns canvis brutals. Per això són tan importants els equips humans i els seus lideratges”, afegeix.
Resistències al canvi
Fa uns dies, El Diari de l’Educació va acompanyar un d’aquests equips en la visita a un dels centres. Els principals factors de resistències al canvi no eren gaire diferents als que els experts de l’IOE ja han escoltat en intervencions que han fet en altres països. Per exemple, l’actitud de professors dinousaures, habitualment desalineats del projecte educatiu de centre i rebecs a tota proposta de canvi metodològic. O la falta de temps per fer tot el que caldria fer, a causa de la burocràcia i la càrrega de treball. O l’escassa tradició en codocència i en observació a l’aula. “A Anglaterra els directors passen força temps observant els professors per després donar un feedback positiu”, explicava un d’aquests experts a un director que reconeixia que aquesta tasca només té temps de fer-la (perquè hi està obligat) amb els professors novells.
Aquest són el tipus de coses en les quals caldrà treballar, diu Jolonch, si bé subratlla que “sempre des d’una vessant positiva”. “Quan es detecta un cas de mala praxi el que no s’ha de fer amb aquell docent és assenyalar-lo ni abandonar-lo, sinó que cal preguntar-se perquè no se sent involucrat i mirar com el motives i li dónes suport a través d’un pla individual de desenvolupament professional”, argumenta. I si aquest treball es fa a partir d’evidències i mètode “es perd aquesta vessant subjectiva que pot donar peu a malentesos”.
El que s’intenta promoure, continua Jolonch, “no són lideratges verticals, sinó l’empoderament dels equips; busquem catalitzadors del canvi perquè sorgeixin altres lideratges”. Això passa, entre altres coses, per més cooperació al si del claustre. “Aquell treball cooperatiu que demanem als nanos l’hem de passar a fer els docents”, opina.
Formació i acompanyament
Segons explica Patrícia Alocén, directora d’Acció Educativa de la Fundació Bancària La Caixa, “Educaixa està fent un gir en el seu projecte per ajudar el sistema educatiu. Abans posàvem més el focus en donar recursos als alumnes, a través dels seus mestres, i ara posem el focus en el sistema i en els docents com a motors del canvi. Volem donar-los-hi suport en el seu rol de motor de la transformació educativa”. Per això, defensa, el lideratge i la capacitació docent “s’han de promoure a partir de l’avaluació i les evidències, aquest és el gran repte, i té sentit que com a obra social estiguem aquí, encara que mai sols, sinó fent equip amb altres institucions”.
Els centres que vulguin optar a participar en el programa hauran de presentar un projecte de lideratge pel canvi a les seves escoles i instituts. Els 50 seleccionats ho sabran abans que acabi el curs, i llavors rebran una formació d’uns dies abans de les vacances d’estiu, i al llarg de tot el curs 2019/20 el programa posarà a la seva disposició el que es coneix com un facilitador (en aquests moments hi ha 16 persones que s’estan formant a Londres per ser-ho). La finalitat és que els ajudin a aplicar el seu projecte de canvi als seus centres. I, a partir del resultat d’aquest primer any, la idea és seguir estenent el programa a més centres durant els següents cursos.
