ANELE (Asociación Nacional de Editores de Libros y Material de Enseñanza) i 33 editorials van fixar polítiques i condicions comercials del mercat dels llibres de text durant 5 anys, segons la CNMC, «malgrat una pretesa voluntat d’aplicar regles ètiques». L’editorial Vicens Vives va ser l’empresa que va denunciar aquests fets, el setembre de 2016, si bé en un comunicat ha volgut precisar que la seva demanda només la va adreçar exclusivament a ANELE (de la qual no forma part) i no contra cap editorial. Vicens Vives demanava la retirada de l’article 8 del Codi de Conducta d’ANELE perquè entenia que restringia la lliure competència.
La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència ha imposat una multa a les editorials i a ANELE que ascendeix a 33,8 milions d’euros ja que considera que «s’ha demostrat amb rigor suficient» que un pacte sobre polítiques comercials «comporta inevitablement la reducció de la competència i a la preservació del statu quo».
Les editorials multades, així com l’Associació, s’havien donat un Codi de Conducta amb el qual pretenien introduir regles ètiques per assegurar certa autoregulació però, segons la CNMC, «ha sobrepassat de manera nítida» els límits d’aquesta autoregulació i ha servit «per coaccionar i boicotejar aquelles editorials que no volien adherir-se a aquesta estratègia anticompetitiva». «Aquesta manera d’actuar ha tractat de condicionar l’actuació dels centres educatius i de reduir el seu poder de negociació».
A més de tractar de condicionar als centres educatius, es van enviar cartes a terceres editorials en les quals s’assegurava que les seves polítiques de promoció dels seus materials d’ensenyament resultaven il·legals, malgrat «que s’empraven de manera generalitzada abans de l’entrada en vigor» del Codi de Conducta.
Entre els anys 2012 i 2017, després de l’aprovació del Codi de Conducta per part d’ANELE i de diverses editorials, es van dur a terme diferents mesures de pressió que han passat per l’enviament de cartes a empreses, així com als centres educatius amb els quals aquestes negociaven, en les quals s’assegurava la il·legalitat de les condicions comercials que s’estaven negociant. En altres casos, a més, hi ha hagut denúncies als jutjats per augmentar la pressió.
Una pressió que pretenia, d’una banda, que els centres educatius deixessin de tractar amb determinades editorials i, per una altra, fer que aquestes desistissin de les seves polítiques de promoció i s’adherissin al codi i les seves mesures.
També, assegura la Comissió, hi ha hagut coordinació per fixar el preu dels llibres digitals, així com les condicions de la seva comercialització «en els moments inicials del seu desenvolupament i implantació, la qual cosa hauria contribuït a endarrerir artificialment la seva capacitat per substituir el llibre de text en format paper, limitant amb això la innovació i el progrés tècnic».
La Comissió de la Competència considera acreditat que les empreses, amb l’ajuda d’ANELE, van creuar correus electrònics per «debatre i acordar els preus», així com les mesures per a la seva comercialització el 2011 i el 2014. Entre aquestes mesures es troben les condicions de reutilització dels llibres per part de germans d’alumnes o alumnes repetidors, la duració de les llicències d’aquests materials, la negativa a treballar offline o la fixació de preus.
«Les condicions comercials acordades –assegura Competència– defineixen l’abast del producte venut al client, redueixen les possibilitats d’elecció dels centres docents que prescriuen els llibres de text i, per tant, dels alumnes».
Tant les editorials multades com ANELE van assegurar davant la Comissió de la Competència, que part de les decisions relacionades amb els llibres digitals es prenien per assegurar la compatibilitat i interoperabilitat de les plataformes que utilitzen els centres educatius. Per Competència, no obstant això, aquests motius «no expliquen els acords entre competidors en matèries que no interfereixen en la necessària estandardització esmentada».
Responsabilitats
Per la Comissió Nacional del Mercat i la Competència, queda clar que ANELE, així com les editorials Grupo Anaya, Grup Santillana, Grupo SM i Oxford University Press (OUP) «han estat les líders, perquè han tingut un paper preeminent en la presa de decisions i han participat activament i des dels seus inicis en la Comissió de Supervisió» del Codi de Conducta en relació al desenvolupament d’aquest codi.
Al costat d’aquestes, altres com Edelvives, Edebé, McMillan, Mc Gray Hill, Pearson, Teide i Byme van donar suport a aquest codi i van participar dels mecanismes de control i pressió «per disciplinar als competidors», encara que sense formar part de la Comissió de Supervisió. A més, existeix un tercer grup coneixedor de les infraccions, però amb una participació menor en els fets. Editex, Grup Bromera i Laberint formarien aquest grup.
Pel que fa al llibre digital, la Comissió de la Competència assegura que ANELE, Grupo Anaya, Grup Santillana i Grupo SM van assistir a totes les reunions del Comitè Tècnic i van tenir un paper actiu «en l’homogeneïtzació de condicions comercials». Edebé, McMillan, Mc Graw Hill, Pearson, Teide i OUP no van estar a totes les reunions del Comitè Tècnic, però sí que hi van ser, assegura CNMC, en «aquelles en les quals s’han tractat els aspectes més problemàtics de la conducta».
La CNMC considera que ANELE ha tingut un «paper fonamental» com a promotora del Codi de Conducta. A més «ha potenciat i permès la seva aplicació efectiva i l’extensió del seu abast». A això se suma que «almenys des de 2009», l’associació ha intentat la coordinació dels seus associats per restringir determinades polítiques comercials de promoció del sector.
«ANELE coordinava els diferents instruments comercials que anaven a eliminar-se o limitar-se en aplicació del CDC. ANELE era conscient que existia una motivació econòmica i de preservació del statu quo en el desenvolupament i aplicació del CDC», assegura la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència.
L’Associació també va tenir un paper determinant en relació a les mesures de pressió. Primer, acudint a un bufet d’advocats per la redacció de les cartes que eren enviades a centres educatius, institucions educatives i editorials. Segon, les missives eren enviades en nom d’ANELE i amb la signatura del seu president, José Moyano, amb la qual cosa l’associació assumia la responsabilitat del que s’havia escrit, una redacció en la qual figuraven acusacions a empreses i centres educatius sobre un possible delicte de suborn.
La Comissió de la Competència considera provat que ANELE anava més enllà de les seves funcions pressionant editorials que no estaven adherides al seu codi de conducta i que, per tant, no tenien per què seguir les seves indicacions. «Sense la cooperació necessària i organització d’ANELE», assegura la CNMC, no es podrien haver desenvolupat i aplicat les diferents infraccions condemnades segons el Codi de Conducta.
El mateix passa en relació al llibre digital. En aquest àmbit, la Comissió de la Competència també entén que ANELE ha jugat un paper important; en primer lloc, amb la formació del Comitè Tècnic i l’estructura que va permetre els acords sobre la comercialització d’aquests llibres. Segons assenyala la Comissió, «queda acreditat que l’associació va afavorir, va coordinar i va estimular la presa de totes les decisions entorn de l’acord de les editorials de llibres de text espanyoles sobre condicions comercials, incloent-hi preus, per al llibre de text digital».
En el cas dels llibres digitals, a Comissió de Competència considera acreditat que aquesta actuació per part d’ANELE es va produir des d’abril de 2014 a febrer de 2017.
Sancions
La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència ha imposat una sèrie de multes. D’una banda aquestes per les actuacions relacionades amb el Codi de Conducta:
D’altra banda, aquestes són les sancions relacionades amb les accions dutes a terme sobre el llibre digital:
Resolució completa de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència.
