Close Menu
El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació

    EL més llegit

    L’art de celebrar amb art

    Inma Buñuales Rodriguez

    Podem fer servir la IA com a cercador? Desinformació i eines per fer una bona cerca

    Paula Miguel (Verificat)

    Per què no parlem de Palestina?

    Joan M. Girona

    Magisteri, ascensor social en crisi

    Josep Callís i Franco

    La Metamorfosi Educativa. Un canvi paradigmàtic cap a la transformació del sistema educatiu

    Francesc Imbernon
    Facebook X (Twitter) Instagram
    Facebook X (Twitter) Instagram
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació
    COL·LABORA
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació

    Opinió
    ‘Érase una vez en… Hollywood’

    Jaume Celasetembre 1, 20192 Mins Read
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link
    Segueix-nos
    X (Twitter) Instagram LinkedIn Telegram Facebook RSS
    Share
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link

    Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
    Clica aquí i ajuda'ns!

    Esperes les seves estrenes i no te les perds. Sempre són pel·lícules bones, tot i que és inevitable comparar-les entre elles i fer-ne una classificació, però no t’espatllen les expectatives. Érase una vez en… Hollywood, aquest conte de Tarantino, és molt bo. Se situa als anys 60/70 i explica el lent descendiment d’un actor que ha triomfat i que ara comença a descobrir que la gent s’oblida d’ell.

    Però també és la història d’aquest actor i de l’amistat que té amb el seu doble, amb aquells professionals que assumeixen les escenes de risc. I també és la narració d’una part de la història del cine, història que en Tarantino estima i coneix a la perfecció, sobretot allò que entenem per “cultura popular”, pel cine de sèries i he de confessar que quan era molt més jove en devorava –El Santo, Perry Mason, El fugitivo, Míster Ed, Bonanza, Superagente 86… – com devia fer ell, tot i que ens portem uns quants anys de diferència. I és la història d’una comuna hippy que va assassinar l’actriu Sharon Tate i els seus convidats, però que Tarantino narra d’una altra manera, com ja va fer a Malditos bastardos. La ficció es nodreix de la realitat, però no té cap deute amb ella.  És un conte i un conte permet moltes llicències.

    Hi ha moments que rius, com quan veus la caricatura que fa de Bruce Lee o l’emprenyada que agafa el personatge a qui dona vida en DiCaprio quan oblida el seu paper, o les picades d’ullet que fan referència a altres obres seves o descobreixes actors i actrius que han actuat en altres pel·lícules d’en Taratino.

    Moments plens de tendresa, com el retrat de l’amistat entre actor i doble, o la conversa que manté el protagonista amb una nena amb qui comparteix escena. I és que en Tarantino, quan es posa amable, també és genial.

    I un final de guinyol, no pot faltar aquest excés tan tarentinià, tan passat de rosques que t’anima a esperar la seva nova pel·lícula.

    En DiCaprio, en Pitt i la Robbie –quanta bellesa quan l’actriu que dóna vida a Tate va al cine a veure la seva interpretació– broden els seus papers. I els cinc minuts d’en Bruce Dern són esplèndids. I en Quentin continua fent història.

    Si t'agrada aquest article, dóna'ns suport amb una donació.



    cinema opinió
    Share. Twitter Bluesky LinkedIn Facebook WhatsApp Telegram Email Copy Link
    Previous Article
    Opinió
    Rosa Roig i Soler, pedagoga pacifista i feminista catalana
    Next Article
    Actualitat
    Vega, Subirats i Truñó, les noves cares de la política educativa municipal
    Jaume Cela

    Mestre i escriptor

    Related Posts

    Opinió
    El lleure d’estiu, un dret de primera pendent

    maig 9, 2025

    Opinió
    L’Anella Verda: pedalar cap a un futur sostenible

    maig 7, 2025

    Opinió
    L’art de celebrar amb art

    maig 7, 2025
    Leave A Reply Cancel Reply

    SIGNA

    Per un debat educatiu responsable i respectuós.

    MÉS INFORMACIÓ

    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs

    Vols rebre el butlletí setmanal del Diari de l’Educació?

    QUI SOM?

    Fundació Periodisme Plural

    ISSN 2339 - 9619

    ON SOM?

    Carrer Bailén 5, principal.
    08010, Barcelona

    El Diari de l'Educació

    CONTACTA'NS

    Ana Basanta
     
    abasanta@periodismeplural.cat
    redaccio@diarieducacio.cat
    publicitat@periodismeplural.cat
     
    Telèfon:
    932 311 247

    CONNECTA

    X (Twitter) Instagram Facebook RSS

    AMB EL SUPORT DE

    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball
    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball

    El Diari de l’Educació, 2025

    Type above and press Enter to search. Press Esc to cancel.