Qualsevol de les orles d’alumnes de cada curs, el professorat que passa per cada claustre, les famílies que completen la comunitat educativa, la història de la institució escolar i l’evolució del seu funcionament implementen un bagatge de coneixements que sovint passen desapercebuts perquè no s’han sistematitzat prou bé. Mentre en les organitzacions educatives el terme gestió del coneixement pot ser una novetat, en moltes empreses, institucions i entitats fa anys que ja ho tenen tan present que forma part de la seva estructura diària de funcionament. I més ara, amb les eines digitals.
Hi ha casos pràctics del dia a dia que ens hauríem de fer reflexionar. Com es recull i com alimenta a l’organització educativa tot el coneixement del professorat que es jubila: el seu saber i el saber fer, les seves habilitats per buscar solucions, la veu de l’experiència. O què queda al centre de tant alumnat que ha produït coneixements interessants, que ha destacat per buscar estratègies de superació, pels seus recursos per a l’aprenentatge que li poden ser molt vàlids a altres persones. O les noves idees que aporta el professorat nou i que propicien que l’organització s’actualitzi. O el centre educatiu que té bancs de bones pràctiques, articles temàtics, documentació, estratègies d’aprenentatge o de funcionament organitzacional, però tot sovint és desconegut, primer entre part del claustre i després fora.
Potser mai ens hem aturat a pensar sobre la importància de la Gestió del Coneixement en les institucions educatives, quan tot el dia estem envoltats de dades, informacions, coneixements i accions, quatre conceptes que no són el mateix però s’alimenta cadascú dels anteriors. Fa uns dies ho vam fer en la Primera Cimera de Directius i Docents, davant 400 professionals a Colòmbia, on aquest tema es completava amb breus pinzellades al lideratge educatiu, l’aprenentatge de les organitzacions educatives en el món digital i el foment del pensament crític, en un context on l’humanisme ha d’estar present. En un país emergent que travessa per una situació complexa, amb afectacions també a l’educació, es plantejaven estratègies per millorar les seves organitzacions, en mig de professorat i directius amb un alt esperit de resiliència, empatia i motivació pel canvi. Mirant aquests països, on les circumstàncies vitals són difícils, podem aprendre molt, per exemple a relativitzar les nostres queixes i falta de mitjans. El seu esperit positiu contagia.
La circulació del coneixement en les institucions escolars ha de partir d’un compromís global i obligatori de cada claustre, d’unes estructures que afavoreixin la consolidació dels coneixements de l’organització i d’un sistema de funcionament que s’ha d’anar actualitzant. Alguns autors han aportat estratègies diverses pensant en el món educatiu. Una de les bases inicials es troba en dos conceptes: el coneixement tàcit i l’explícit que ens envolta a tothom i en com fer-lo circular perquè afecta l’organització educativa, amb processos concrets i pràctics de socialització, externalització i combinació d’aquests coneixements. Per aconseguir transformacions i canvis (amb les habituals resistències personals), a més de la innovació, és molt important definir bones estratègies, amb l’imprescindible lideratge de l’equip directiu de cada centre.
Des de fa deu anys, alguns centres vam incorporar la gestió del coneixement en el Projecte Educatiu de Centre, tenint en compte la realitat. En aquell moment el revulsiu va ser una estratègia de canvi basada en l’ús de les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació (TIC) de forma intensiva que, al seu torn, va propiciar un replantejament global de la circulació i gestió del coneixement, amb repercussions en l’organització. Tot va propiciar reflexions que, amb el pas del temps, van donar lloc a nous enfocaments i conclusions tretes d’allò que va funcionar i d’aspectes que haurien de millorar, en un procés d’actualització constant. El conjunt global, arrelat a l’experiència de la pràctica docent, serveix per arribar a estratègies que poden ajudar a altres organitzacions educatives. Per exemple, a les de Colòmbia.
Una bona font d’aprenentatge es troba en experts en Management, formadors en aprenentatge organitzacional i en processos de millora, des de la innovació cap a la transformació. Aquest tipus de coneixements, tot i venir de realitats amb dinàmiques empresarials, poden ser útils per adequar algunes pràctiques a la millora de l’organització educativa, sempre tenint en compte que l’educació no és una mercaderia i té un únic centre d’interès, l’alumnat.
La gestió del coneixement en centres educatius, a més de tot l’anterior, pot implicar canvis evolutius destacats, canvis en la mentalitat de les persones, en les polítiques comunicatives del centre (internes i externes), introducció d’estratègies molt efectives com el foment de les Comunitats de Pràctica (que ja fa anys que es porten a terme en molts centres, amb formats tipus reunions pedagògiques diverses: formals, no formals o informals), una cultura del coneixement compartit i una forta valoració de les TIC com a base imprescindible en un món digital.
La gestió de la complexitat, de la innovació, de la comunicació, de les persones (alumnat, professorat i famílies), de la gestió pedagògica, documental i de l’organització avui han d’estar presents en el món educatiu i han de dotar a les organitzacions d’estructures sòlides que les transformin. Són estratègies que, a la fi, totes convergeixen en la gestió del coneixement, un gran paraigua que ho engloba tot. Reflexionem-hi per millorar.
