Greta Thunberg crida el món sobre el futur del planeta; la seva mirada crítica desperta milions de persones i té el poder d’emmirallar els joves que ara s’animen a sortir a l’espai públic per convertir-se en protagonistes del canvi. Abans d’ella, sortir al carrer a demanar pel canvi climàtic era qüestió de minories; a partir d’ella, els joves s’organitzen en un moviment de participació mundial. Feia dècades que no es veien moviments estudiantils amb aquestes característiques i la primera vegada que es crida massivament pel futur del planeta.
Com fem per recollir aquestes demandes socials dels joves a l’aula de l’ESO?
El motiu és engrescador, pot unir ètica, construcció de ciutadania crítica i coneixement. De fet, l’aula com a extensió de la realitat hauria de ser sempre sensible al que passa al voltant dels espais vitals dels estudiants; és molt motivador saber que molts docents produeixen coneixements d’aquesta manera, envoltats de valors humans.
Com a professora d’arts he vist l’interès dels joves sobre els temes dels ODS (objectius de desenvolupament sostenibles). També he notat com els artistes del Land Art, els artistes que treballen al voltant del tema de la cura de la natura o els artistes que treballen sobre les injustícies humanes són ben rebuts a l’aula; fins i tot, són mirats amb altres ulls. Apareixen apassionades reflexions que desperten moltes bones accions. L’art i els artistes d’aquest tipus els enlluernen; els profes sabem quan allò passa a l’aula, això vol dir que tenim un clima ideal per promoure un aprenentatge capaç d’arribar a tots i capaç produir canvis.
ARTS + ODS: Les arts contenen un llenguatge aliat proper a les persones que va més enllà de l’art, va lligat a la humanitat. Els ODS comporten continguts i competències que valen la pena aprofundir. Totes dues coses juntes poden promoure aprenentatges transformadors.
Els estudiants, a través de les arts, poden oscil·lar entre diferents formes de coneixement i de coneixement artístics; coincideixo amb Nelson Goodman quan diu que els problemes relatius a l’art en l’educació “són el punt de partida i no els de convergència” (Goodman, 2010:13). Les arts ajuden a despertar pensaments complexos; quan es treballa un tema que desperta l’interès és molt probable que aquest tema acabi generant aprenentatges significatius i transformadors en les persones. H. Blumer (1982) ens va donar pistes sobre el comportament de l’home a través de tres premisses:
La primera és que l’ésser humà orienta els seus actes envers les coses en funció del que aquestes signifiquen para ell (…) situacions de tot tipus que un individu enfronta en la seva vida quotidiana. La segona premissa és que el significat d’aquestes coses se’n deriva de, o sorgeixen com a conseqüència de, la interacció social. La tercera és que els significats es modifiquen mitjançant un procés interpretatiu desenvolupat per la persona a l’enfrontar-se amb les coses que va trobant al seu pas. (Blumer, 1982:2)
Després d’aquestes pistes de Blumer podem adonar-nos que introduir espais de vida, espais de la realitat a l’aula, és un acte significatiu capaç de produir aprenentatges en la vida de les persones. Llavors una pista de com portar-los a terme a l’aula a través de les arts, pot ser desenvolupant intel·ligències artístiques; segons Howard Gardner (1999), es poden realitzar a través de tres components de l’educació: la producció, la percepció i la reflexió. O el perceptiu, el conceptual i el productiu; sempre a través del coneixement situat de l’estudiant. Com diu Gardner, “una educació artística limitada a la producció no seria suficient” (Gardner, 1999:71).
Activitat: “Un món millor”. Comparteixo l’activitat que hem realitzat amb els estudiants.
Els estudiants de 1r ESO de l’institut Martí Pous (on faig classes en l’actualitat) estan treballant a Educació Visual i Plàstica els ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenibles) a través de les arts contemporànies.
Van visionar un vídeo sobre els ODS (Unesco, 2017), van escriure en grup les injustícies que troben al món i van recollir totes les idees que van sortir d’aquesta primera activitat. Us asseguro que s’ho van prendre molt seriosament.
Posteriorment, van conèixer l’obra Inflammatory essays (1979-1982) de Jenny Holzer (artista americana). L’artista, amb obra en el fons del Macba, a finals dels anys 80 va penjar cartells anònims als carrers de Manhattan amb missatges breus o aforismes que denunciaven diferents formes d’injustícies.
Els estudiants, després de conèixer l’obra de Jenny Holzer, van incorporar la manera de crear de l’artista com a opció creativa i visual per fer visible les injustícies que abans havien trobat; tot, per tal de crear un canvi de consciència i un món millor.
El nom de l’activitat “Un món millor”, va sortir d’una de les estudiants de la classe, que així ho va resumir. Em va semblar adient, perquè el títol recull la idea de produir una nova consciència, a partir d’aquestes paraules molt senzilles d’entendre.
Hem de dir que l’activitat va ser molt ben incorporada i que els estudiants la van fer seva. Cadascun d’ells, des de la seva pròpia individualitat, va participar i va sentir-se protagonista, entre ells van dialogar molt i van arribar a acords; un d’aquests primers acords va ser fer visible les injustícies que troben al món, tal com ho està fent la Greta Thunberg i com ho va fer l’artista Jenny Holzer (totes dues referències que ens van acompanyar en el procés educatiu a l’aula). En l’actualitat l’activitat realitzada continua penjada en el passadís de l’institut; de tant en tant s’hi veuen estudiants que, en veu baixa, s’aturen a tornar a llegir les injustícies.
Com podem fer els professors, per tal d’acompanyar en aquest despertar de la consciència crítica, a través de les arts i els ODS?
Ara mateix penso en punts que hauríem de tenir en compte i no descuidar.
- Treballar les arts com a experiència cognitiva. L’experiència estètica és una experiència cognitiva. Les ciències i les arts ens fan treballar amb símbols, totes dues visions ens fan crear i comprendre el món.
- Tractar els ODS com a competències. Els ODS contenen moltes temàtiques i activitats que poden produir molts aprenentatges a l’entorn educatiu; aquests aprenentatges no només estan relacionats amb la temàtica o les activitats que podem treballar a l’aula; sinó fonamentalment, amb els aprenentatges significatius que poden despertar als estudiants, a la classe, a l’entorn i a la comunitat. Els ODS contenen objectius de canvi i hem d’incorporar-los com a competències socials i no només com a meres activitats fetes a l’aula.
- Generar estructures on es pugui assolir el que s’ha après. Procurar espais i estructures coherents on hi hagi continuïtat amb el que s’ha après i on l’estudiant pugui posar en pràctica el que ja sap en l’exercici de la quotidianitat. S’ha de vigilar de no caure en contradiccions.
- Quan s’incorporen activitats educatives que han estat transformadores a l’aula, hem de procurar compartir-les amb la comunitat; no s’han de veure limitades a l’espai de l’aula u oblidades en el temps o pel canvi d’activitat. Les hem d’incorporar com a part. Formar part, sumar i fer-les identificatives del que som, del que pensem i sentim. Els ODS no només haurien de ser un tema inspirador, sinó una competència que hauríem d’aprofundir amb els nostres estudiants; aquesta seria la finalitat.
