Opinió

Feu-nos cas! El dret dels infants a participar

És ben sabut per al col·lectiu de l’àmbit social i educatiu que “participar” és un dret reconegut a la Convenció dels Drets de l’Infant (Assemblea General de les Nacions Unides, 1989), i que la perspectiva que aporta s’hauria d’integrar transversalment a tots els programes i projectes que impulsem. I dic s’hauria perquè 30 anys després de la seva aprovació encara queda molt camí per recórrer i els infants no acaben de percebre aquest canvi de paradigma. Aleshores, com ens podem alinear? Algunes idees.

“Si no ens escolten, no ens entenen”. Si alguna cosa no se us pot negar és la capacitat que teniu per dir-nos les coses sense embuts, perquè clarament per exercir el dret a participar t’has de sentir escoltat. I quan els infants ens dieu això implícitament ens esteu demanant moltes més coses: que aparquem les presses, que estiguem disposats a dialogar, que empatitzem amb les vostres idees, que evitem les desqualificacions, que siguem inclusius amb les vostres opinions…

“Donar la nostra opinió és un dret”. Ho és, certament. El que passa és que de vegades us la demanem en coses que potser no us interessen prou i, per contra, estem poc atents i atentes a la vostra espontaneïtat i immediatesa, a aquells comentaris que feu i que no percebem i que tanmateix tenen tant de valor i importància per vosaltres. En el llenguatge dels infants, donar l’opinió no se subscriu a un determinat espai institucionalitzat i, malgrat estigui d’acord que calen aquests espais, també hem d’estar disposats a retenir qualsevol idea, proposta i opinió dels infants perquè és la millor forma de connectar amb el que veritablement pensen i amb la seva particular forma d’entendre el món.

“Ens han de fer cas”. Sovint darrera d’aquesta afirmació trobem un altre sentiment amagat que vindria a ser “deixeu de manar-nos tant…” La veritat és que no podem negar l’evidència que els grans manem molt. I quan sents que et manen massa i et fan poc cas, la motivació per participar comença a decaure. (als adults també ens passa això, oi?). Per això, quan els infants reivindiqueu que us hem de fer cas, ens esteu reclamant una altra forma de relacionar-nos, que té a veure amb processos de treball més horitzontals, on qui aprèn i qui ensenya es desdibuixa de la forma tradicional. Implica que nosaltres deixem espai per a l’espontaneïtat, per a la creativitat, per la no linealitat dels aprenentatges i sobretot per a la flexibilitat.

“Els petits podem canviar les coses”. Un cop més ens recordeu que sou ciutadanes i ciutadans de ple dret, amb coses a dir i gran capacitat per mobilitzar-vos. Ho hem de creure i estar-ne convençuts perquè els infants sou molt intuïtius i capteu de seguida el que és autèntic i el que no ho és. Teniu grans idees, només necessiteu les eines. El nostre compromís hauria de ser encoratjar-vos, acompanyar-vos i proporcionar-vos els recursos perquè pugueu tirar endavant les vostres propostes. Sobretot crear espais de reconeixement i de divulgació (que no siguin mers aparadors),  perquè deixeu de ser el col·lectiu més invisible.

És evident que entendre aquesta infància amb drets implica una profunda revisió de les pràctiques i maneres de fer dels grans i molt especialment dels qui hem assumit el repte professional d’educar. La nostra visió continua sent de dalt a baix i tenim molt interioritzat que nosaltres sabem el que és millor per ells i elles. Certament, tenim més experiència i expertesa, però això no hauria de ser incompatible amb un model que inclogui, sense excuses, la veu dels infants, les seves necessitats i interessos. Un model repensat junt amb la infància. Atrevim-nos a explorar formes de fer que veritablement facin efectiu el dret dels infants a participar.

#30NusosPelsDrets

Del 20 d’octubre al 20 de novembre, cada dia Fundesplai ha penjat un breu vídeo amb l’opinió d’un nen o nena sobre els drets dels infants. 30 vídeos en total per commemorar el 30 aniversari de la Convenció. D’aquesta iniciativa n’ha dit #30NusosPelsDrets. Podeu veure tots els vídeos en aquest enllaç.