El context històric en què transcorre l’argument, i el context en el qual va ser escrita i dibuixada la història, els personatges que la protagonitzen, els missatges que inclou -verbals i no verbals-, els errors i anacronismes si n’hi ha, l’estil del dibuixant, els recursos gràfics que escull… un simple còmic pot donar peu a molts angles d’anàlisi, i no tots ells estan relacionats amb el seu aspecte estètic, que correspondria més a la matèria de visual i plàstica. Al contrari, per David Fernández de Arriba, professor de ciències socials al col·legi Sagrada Família de Viladecans, el còmic és un mitjà d’expressió “molt potent i capaç de tractar qualsevol tema amb rigor” i, per extensió, pot ser una gran eina per l’abordatage de la Història a les aules i la recuperació de la memòria històrica.
Fernández acaba de publicar Memoria y Viñetas. La Memoria histórica en el aula a través del cómic (Desfiladero ediciones), gràcies a un verkami en el qual van participar abans de l’estiu més de 300 petits mecenes. El llibre té la voluntat explícita d’introduir els professors d’Història en l’ús del còmic per a les seves classes, i per això consta d’una primera part més teòrica, amb quatre articles sobre la història del còmic (escrit per Gerardo Vílches), el llenguatge del còmic (Pepe Gálvez), la memòria i el còmic (a càrrec del mateix Fernández de Arriba) i sobre les dones i el còmic (Elena Masarah). La segona part del llibre recull 13 propostes didàctiques per tractar la història recent d’Espanya, des de la proclamació de la II República (1931) fins a la fi de la Transició (1982), el que correspondria a part del currículum de Ciències Socials de 4t d’ESO i d’Història de 2n de batxillerat.
“En els còmics hi ha una història ambientada en una època, i el que et permet la seva lectura i anàlisi amb l’alumnat és posar-hi empatia i emocions al que per norma general és una explicació freda”, explica Fernández. “Evidentment, això no és l’explicació, que l’ha de fer cada professor a la seva manera, sinó una activitat complementària, com qui decideix posar una pel·lícula, però amb la diferència que el visionat d’un film és més passiu, mentre que un còmic et convida a entrar-hi i descobrir activament”, afegeix. A les seves classes, fa temps que els utilitza: “Al principi els alumnes se sorprenen, però de seguida s’hi agafen, perquè en les vinyetes hi veuen reflectides coses que s’han explicat a classe, o sigui que la resposta és molt bona”, diu Fernández.
De la II República a la Transició
El llibre agafa només aquest període del segle XX espanyol perquè originalment va ser un encàrrec del Memorial Democràtic, un organisme de la Generalitat la funció del qual és recuperar i fomentar la memòria precisament d’aquest període, en especial des del vessant de la lluita antifeixista. Per això, aquest volum és una traducció i ampliació d’aquell, que es va publicar el 2018. Els còmics triats estan ambientats en la república, la guerra civil, l’exili, el franquisme i la transició, són tots en castellà (“en català hi ha molt poca cosa”, afirma) i la major part són de publicació recent, ja que “es tractava de facilitar la feina al docent, i per això vaig optar per buscar obres actuals i no coses descatalogades i difícils de trobar”.
En el volum en castellà apareixen dues propostes didàctiques noves i altres activitats complementàries que no apareixien en el volum original. Cada proposta inclou lectures complementàries i preguntes sobre el contingut del còmic i el seu context històric, però també es convida el docent a que entri en l’anàlisi estètic de l’obra (d’aquí la necessitat dels primers capítols introductoris), i que proposi activitats creatives als alumnes com la creació d’una tira còmica, la invenció de textos d’una pàgina de còmic, la continuació d’una història (spin-off), l’entrevista a algun autor, una representació teatral, etc. A més, al final inclou un annex amb una cinquantena de ressenyes breus sobre còmics que poden servir per il·lustrar altres períodes històrics, i que per tant es podrien usar en altres cursos segons l’actual currículum de ciències socials.
De fet, Fernández de Arriba té un web, historia y comic, en el qual ha ressenyat des de 2014 més de 130 còmics que tenen un vessant històric. “A la web faig ressenyes de còmics que tenen aquesta perspectiva històrica i que estan ben documentats i són de qualitat, però no hi ha un treball de preparació de material didàctic com al llibre, si bé seguint la guia de les propostes del llibre l’adaptació no seria complicada”, comenta el docent. Per exemple, afegeix, la prehistòria amb els alumnes de 1r d’ESO la treballa amb el còmic Otzi, del qual ha fet una guia didàctica que es pot descarregar al web.
I el potencial del còmic no s’acaba amb l’aprenentatge de les ciències socials. “Hi ha molt bons còmics on l’àmbit són les ciències o la literatura, a mi m’han proposat fer la guia didàctica d’alguns, però la meva disciplina és la història, o sigui que en aquests casos he mirat de buscar altres docents que ho poguessin fer”, comenta Fernández de Arriba.
