Fa dos anys naixia Educació 360, com una aliança impulsada per la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, la Fundació Bofill i la Diputació de Barcelona per integrar les extraescolars en el model educatiu i garantir-ne l’accés. En fa un, aquesta aliança arribava al seu primer aniversari amb 120 aliats. I el pròxim 5 de febrer celebrarà els dos anys, en un acte al CCCB en el qual es podran conèixer un munt d’experiències de “comunitats que eduquen”, i amb la xifra de socis duplicada: ja en són 242, dels quals un centenar són ajuntaments i ens locals (consorcis, diputacions, consells comarcals), mentre que els 140 restants són entitats, xarxes, centres educatius i grups de recerca.
Des del setembre passat Fathia Benhammou és la directora de l’Aliança Educació 360. La seva biografia és remarcable. Va arribar a Catalunya amb només sis mesos, però no va poder obtenir la nacionalitat fins passats els 20 anys, aquest fet va acabar estroncant una incipient carrera com a mestra d’educació infantil, per a la qual s’havia format, i la va lligar als moviments de base pels drets de les persones immigrades, i en especial les dones. Va entrar a treballar a la Fundació Bofill quan encara Jordi Porta n’era el director, i amb el temps es va acabar convertint en la seva directora de programes. Fins que fa uns mesos la jubilació de Carles Barba li ha obert el pas a aquest nou repte.
Quin és el balanç d’aquests dos anys?
El balanç és molt positiu, perquè l’Educació 360 ha quallat força i ha ajudat molts actors educatius a impulsar o fer créixer les seves iniciatives; sempre insistim en què l’Educació 360 beu i s’alimenta d’altres iniciatives prèvies que hi ha hagut al país. Però, més enllà de la narrativa, el que volem és que aquest propòsit de cercar l’equitat i ampliar el dret educatiu al fora escola es converteixi en política pública en el curt termini.
És força inexplicable l’èxit del nom. Es va estendre de seguida…
Segurament ha quallat perquè és una necessitat. El que diem és que l’Educació 360 ens fa repensar l’educació, actualitzar-la i entendre que va molt més enllà del que passa pròpiament a l’escola. Adquirir les competències necessàries per la vida i que aquestes competències siguin rellevants passa per connectar el que passa dins i fora del sistema educatiu. De fet, a molts països d’Europa s’entén que l’educació ja no és només facilitar l’accés a l’escola, sinó oferir oportunitats més enllà. Per això, la nostra aposta és aquesta connexió entre els agents, els aprenentatges, els espais i els temps. Perquè, a la pràctica, la comunitat ha de ser l’espai d’aprenentatge.
Quan els conceptes es fan populars també és fàcil que es perverteixin. Això està passant?
Això no ho hem detectat.
O potser hi ha qui s’apropia del concepte educació360 sense estar en l’òrbita de l’aliança?
Això sí, però no és una cosa que ens preocupi, més aviat ens ho prenem com un èxit. No tenim cap voluntat de control, ni de definir quins requisits hi ha d’haver darrere de la marca Educació360. El més important és el propòsit últim, que és l’equitat educativa per a tots els infants i adolescents, i que no volem que sigui una idea només, sinó una política educativa.
Les principals activitats extraescolars són els idiomes i l’esport. Com es connecten a tot això les acadèmies d’anglès, les quals no deixen de ser un negoci, i els clubs esportius, els quals poden tenir una vessant educadora però acostumen a prioritzar la competició?
Totes les entitats, siguin públiques i privades, que es connecten i comparteixen necessitats i propòsits, totes guanyen. Per exemple, en el cas de l’esport, el Club d’Handbol Lleida Pardinyes està federat i està treballant amb lògica educació360. S’ha centrat en què cap infant que vulgui practicar aquest esport es quedi sense poder fer-ho. En el cas de l’anglès, hi ha moltes maneres, els infants poden aprendre anglès en acadèmies i també, a través d’entitats educatives sense ànim de lucre o per exemple es poden buscar mentors voluntaris, sobre això també hi ha pràctiques que s’estan duent a terme. Un altre àmbit en el qual es pot pensar que podem tenir problemes és el de la música i les arts escèniques, i tot i així s’estan desenvolupat molt bones pràctiques. Et poso un exemple molt conegut: el projecte Xamfrà, en el qual ensenyen infants del Raval a tocar instruments i sempre ha tingut el tema de l’equitat com a eix fonamental.
O sigui que, certament, per molts pares hi ha determinades activitats extraescolars que són les reines. Però n’hi ha moltes. I sabem que participar al cau o a l’esplai aporta un tipus de competències que s’estan reconeixent com a fonamentals per l’èxit vital, com la capacitat d’adaptació, de cooperació, de desenvolupament del pensament crític, etc. Quan parlem d’ecosistemes educatius locals creiem que s’han de connectar les entitats privades i les públics per bé de l’equitat educativa.
El concepte “ecosistemes educatius locals” també sembla que ha arrelat.
Sí, però és que en l’àmbit internacional s’està utilitzant molt. Al final, el que estem dient és que el territori té un paper fonamental, perquè és on estan les oportunitats educatives. Per tant, és un espai en el qual passen les coses, i que necessita un lideratge –que no té per què ser de l’administració–, una planificació i un reconeixement.
En aquesta connexió entre actors educatius, socis de l’aliança, iniciatives preexistents, etc. quin és el rol que juga el programa?
Nosaltres volem aportar coneixement, és a dir, fer recerca. Sabem que hi ha moltes desigualtats en el fora escola, però no sabem quina és la fractura real. De fet, hem fet un anuari, que encara s’està acabant de tancar, en el qual s’ha analitzat el lleure del nostre país, quins són els proveïdors de l’educació, on estan els buits, quines són les necessitats i els reptes que tenim. També volem definir els estàndards de qualitat de les activitats, perquè no tot allò que té el nom d’educatiu ho és a la pràctica, és a dir, que no totes les activitats tenen el mateix impacte en la millora de les competències. Tot educa? Sí. Però tot és un tipus d’educació que connecta, que és rellevant, significativa pels infants i per les persones? Potser no. La darrera de les crides que hem llançat als centres educatius del país ens ha permès aprendre el que s’està fent, però especialment extreure un aprenentatge que creiem que serà rellevant perquè altres centres es plantegin una educació més equitativa i més igualitària, que connecta el que passa dins de l’escola amb el que passa fora del sistema educatiu. És a dir, que estem fent recerca, creant materials per clarificar criteris, assessorament a institucions i entitats, identificant i recol·lectant pràctiques 360… i de cara a aquest 2020 tenim molts més reptes.
Com quins?
Doncs, a banda de la publicació de l’anuari i d’una Guia de Centres Educatius 360, es llençarà un passaport d’aprenentatge, el qual permetrà personalitzar els aprenentatges però especialment visibilitzar l’oferta del territori i dels seus agents, connectar i donar un paper rellevant a l’escola, en tant que agent que coneix els interessos de l’infant, i que a més el pot orientar sobre quines són les activitats que tenen més sentit en funció dels seus interessos i les seves motivacions. Aquest passaport permetrà reconèixer què és el que passa en el seu entorn i l’espai en el qual hi ha les oportunitats educatives reals. També dissenyarem i impulsarem projectes pilots perquè els ajuntaments tirin endavant projectes educatius, durant l’estiu, amb l’objectiu de garantir l’equitat educativa, perquè sabem que l’estiu és quan es genera una escletxa més gran en les oportunitats dels infants i adolescents més vulnerables. I una altra de les eines que volem crear és un marc de competències d’aprenentatge, el qual ha de permetre identificar i definir què és el que aprenen els infants a cadascuna de les activitats, i això ha d’ajudar a fer que les entitats i institucions comparteixin uns estàndards de qualitat.
Hi ha algun exemple d’èxit que es pugui esmentar… sense que s’enfadin els altres?
Hi ha moltes bones pràctiques. Ara em ve el cap el que passa a Sant Andreu, amb les activitats que fa la cooperativa +Educació. Han connectat les diverses escoles que hi ha en el territori entre elles i amb les activitats del seu entorn, i les han connectat per oferir oportunitats a molts infants i adolescents. Després hi ha altres pràctiques que s’han llançat des dels mateixos municipis. Per exemple, a Granollers han mapejat les activitats que hi ha en el fora escola i s’ha donat l’oportunitat a adolescents que hi participin. No fa gaire vam detectar una altra iniciativa similar a Reus, on també s’ha mapejat tot el territori i s’ha posat en una web amb l’objectiu d’oferir un oci saludable al jovent, però a més durant una setmana els van oferir en obert una tipologia molt variada d’activitats de teatre, robòtica, etc. A Palafrugell s’ha fet una iniciativa semblant. O un altre exemple és la xarxa d’escoles per l’equitat de Girona, on s’han ajuntat cinc centres educatius que ofereixen activitats extraescolars compartides.
Esteu constatant que totes aquestes iniciatives estan sent accessibles pel jovent i la infància més vulnerable? Perquè aquest és el quid de la qüestió, oi?
Crec que hi ha moltes pràctiques que van en aquesta línia. Segurament no totes, però n’hi ha moltíssimes. En tot cas, cal voluntat política i cal pensar en mecanismes perquè aquesta informació sobre les oportunitats educatives arribi a totes les famílies, en especial les famílies més vulnerables. Algunes de les pràctiques que hem anat detectant ja treballen la informació d’una altra manera. Però de vegades també hi ha barreres culturals, perquè no totes les famílies li donen la mateixa importància a les activitats extraescolars. També hi ha famílies de classe mitjana per a les quals les activitats extraescolars bàsicament serveixen per donar resposta a necessitats de conciliació.
Cal començar a parlar de tarifació, cal parlar de beques, d’ajuts per facilitar l’accés en condicions d’igualtat… Nosaltres som conscients que la nostra tasca no s’acabarà amb 10 anys. Aconseguir que hi hagi una equitat real en el fora escola és un camí molt llarg. Però com a mínim la sensibilitat envers aquests temes s’ha anat incrementant en els darrers anys. I no només gràcies a nosaltres. Hi ha molts ajuntaments que ja fa anys que estan abordant aquests temes. Però per això cal reconèixer el que passa fora de l’escola i que aquestes activitats són rellevants per a tothom.
En el cas del lleure la dificultat és més cultural? Possiblement hi ha moltes famílies que vénen de països on no hi ha tradició d’escoltisme o d’esplais.
Hi ha aquestes barreres culturals, que de vegades superen les econòmiques. Però hi ha un altre element, que és el territorial. És a dir, no a tots els territoris tenim els esplais, els caus o els casals, que ens agradaria. Hi ha un projecte en els plans de barri de Barcelona en el qual s’ha ajudat a formar caus; per exemple, a Trinitat Nova el cau l’ha impulsat l’institut escola i això és també una experiència 360. No tots els entorns són rics en aprenentatges, malauradament n’hi ha que tenen molt poca xarxa d’entitats educatives o d’agents educatius. I per tant hem de fer que passin coses en aquells barris, i que els infants i adolescents de barris més empobrits puguin accedir a un altre tipus de recursos.
L’aliança va fer una crida abans de les eleccions municipals perquè l’educació360 fos un tema troncal dels nous governs locals. Esteu fent algun seguiment al respecte?
Aquest és un altre dels nostres objectius de 2020. tenim la voluntat de fer seguiment i veure fins a quin punt això s’ha vinculat a quants plans d’acció municipal, si bé perquè això sigui real no només ha d’aparèixer als PAM, cal que hi hagi pressupostos i que algú ho estigui empenyent. Des d’aquest punt de vista, la Diputació de Barcelona sí que té la voluntat que hi hagi tècniques als territoris que estiguin empenyent per connectar els diversos actors, perquè realment es planifiqui, les oportunitats educatives del territori. La Diputació de Girona ha fet una aposta en el mateix sentit. A Lleida i Tarragona, per exemple hi ha molts ajuntaments que estan impulsant iniciatives d’Educació 360 i alguns ens han demanat assessorament, que és una altra manera que tenim de detectar aquest interès. Ens diuen: “Això voldríem portar-ho a la pràctica però necessitem que algú ens ajudi”.
L’Aliança té data de caducitat?
L’Educació 360 és un moviment , una nova mirada que entén que cal posar les oportunitats educatives del territori al servei de l’equitat i que, perquè això sigui possible, s’ha de cristal·litzar en política pública. L’Aliança desapareixerà en la mesura que es vagi incorporant aquesta nova mirada, però l’Educació 360 ha vingut per quedar-se.
