Tot just estrenat el 2020, no ens cal recordar que al món de l’educació, ens desitgem un bon any i un bon curs l’1 de setembre i no el 31 de desembre. Els nous propòsits, les ganes de canvis, les estrenes d’equips ens agafen amb bon color, energia renovada i algun temor davant del que ha d’esdevenir.
Aquest 2019-20 és clau per articular el marc de reflexió, intercanvi, elaboració, xarxa, construcció… que pretén el Primer Congrés d’Educació Pública de Catalunya, entre docents de totes les etapes educatives i les seves comunitats. Amb el compromís adquirit a la trobada del mes de maig de 2019 a l’Institut-Escola Costa i Llobera, de tractar 5 temes de debat, aquest primer trimestre a la majoria dels territoris s’han iniciat els debats.
Un dels debats ja celebrats és el d’innovació, transformació i xarxes. El ressò mediàtic del tema, actualment està en boca de tothom, es constata que el terme innovació no sempre fa sentir còmode al món docent. Segons l’IEC, innovar és introduir quelcom de nou. Els canvis comporten reflexions profundes que han d’ajudar a compartir significats en el si dels equips per a poder transmetre a la resta de la comunitat idees clares i unívoques. I, malauradament en els equips docents no es donen les condicions per poder parlar amb calma sobre el que s’està fent i dels perquès. La cultura de la reflexió sobre la pràctica, del compartir significats, de parlar sobre el que passa a l’aula, d’expressar els errors i els encerts és encara escassa en molts centres. Els que fan una aposta clara per la transformació educativa és perquè tenen cultura de construcció permanent i conjunta. Això vol dir repensar el temps a l’escola, repensar a què donem importància, repensar les coordinacions, les comissions, les reunions, els seus continguts i les seves dinàmiques.
De les 15 xarxes existents arreu, 11 han compartit aquest debat amb una assistència desigual segons la zona. La participació de famílies i personal de l’espai migdia encara és molt residual. La presència més gran de docents és de primària. Les diferents etapes educatives que participen simbòlicament són d’escoles bressol, d’educació especial i de secundària.
La mirada dels pocs docents de secundària que participen en els debats no és molt optimista. Hi ha interès per conèixer què passa a primària, ja que l’alumnat que els arriba mostra interessos i necessitats globals molt diferents del que estaven acostumats. Es comparteix la incertesa de com es viu l’acompanyament dels nois i noies de l’ESO i s’evidencia la necessitat de compartir més els processos, les mirades i les dinàmiques primària-secundària
Davant el concepte de transformació hi ha més consens. Repensar discurs pedagògic, renovar pràctiques educatives que es pregunten què han d’aprendre els infants i joves i no només què se’ls ha d’ensenyar ja és un posicionament de millora.
Repensar, renovar vol dir fer-se preguntes interessants. Una de les estructures que ho potencia és el treball en xarxa entre docents. En diferents debats, apareix com a constant la necessitat de treballar en xarxa intercentres. Possiblement aquesta és una necessitat que en els darrers temps s’evidencia com a novetat, si bé és cert que caldrà contenir el nombre de xarxes a les quals participa cada centre.
La inspecció educativa és un altre tema de debat, ja que en massa ocasions no es percep –tret de comptades excepcions– com un sector que participi de la renovació pedagògica, més aviat s’interpreta que la seva mirada està encara en massa ocasions ancorada en el compliment de normatives, més que en el treball per la qualitat pedagògica dels centres.
En tot cas, al llarg dels debats entorn d’innovació, transformació i xarxes, no ens deixa de ressonar J.V Foix:
Em plau, d’atzar, d’errar per les muralles
del temps antic, i a l’acost de la fosca,
sota un llorer i al peu de la font tosca,
de remembrar, cellut, setge i batalles.De matí em plau, amb fèrries tenalles
i claus de tub, cercar la peça llosca
a l’embragat, o al coixinet que embosca
l’eix, i engegar per l’asfalt sense falles.I enfilar colls, seguir per valls ombroses,
vèncer, rabent, els guals. Oh mon novell!
Em plau, també, l’ombra suau d’un tell,L’antic museu, les madones borroses,
i el pintar extrem d’avui! Càndid rampell:
M’exalta el nou i m’enamora el vell.Sol, i de dol (1947)
I sí, saber què hi ha de l’antic que ens enamori i que hi ha del nou que ens exalti i ens mogui a ser cada dia millors escoles per als infants.
PROPERS DEBATS
21 de gener
17:30 Formació inicial, formació permanent. Escola El Til·ler. Barcelona
17:30 Formació inicial, formació permanent. Escola Marina. Montgat
22 de gener
17:30 Formació inicial, formació permanent. Palafrugell
17:30 Inclusió i equitat. Escola Valldeflors. Tremp
23 de gener
17:30 Formació inicial, formació permanent. Institut Jaume Balmes. Barcelona
28 de gener
17:30 Formació inicial, formació permanent. Escola Setelsís. Solsona.
17:30 Formació inicial, formació permanent. Escola Bressol Municipal de Balàfia. Lleida
30 de gener
17:30 Formació inicial, formació permanent. Escola Jacint Verdaguer. Barcelona
17:30 Formació inicial, formació permanent. Escola Abat Marcet. Terrassa.
